La ciència que cuida: tres investigacions pioneres en salut mental

La salut mental s’ha convertit en un dels grans reptes sanitaris del segle XXI, amb un impacte creixent en persones de qualsevol edat, gènere o condició social, tendència que la pandèmia de COVID-19 no va fer més que accelerar. Tradicionalment relegada a un segon pla, la salut mental comença a ocupar un lloc central a l’agenda sanitària i social. Davant d’aquesta realitat, la Fundació ”la Caixa” referma el seu compromís amb la recerca com a eina clau per millorar el diagnòstic i el tractament d’aquestes patologies. 

Els problemes de salut mental estan considerats una de les epidèmies d’aquest segle i les xifres no paren d’augmentar. A Espanya, una de cada tres persones pateix algun problema de salut mental, proporció que arriba fins al 40 % de les persones més grans de 50 anys i a la meitat de les més grans de 85. Així ho reflecteix l’últim Informe anual del Sistema Nacional de Salut 2023 del Ministeri de Sanitat, que apunta que els trastorns més comuns són els d’ansietat, del son i depressius. En concret, els trastorns d’ansietat afecten el 10 % de la població, en què el percentatge de les dones (14 %) dobla el dels homes (7 %). 

La presència d’aquests trastorns ha anat augmentant des de l’any 2016 i s’ha aguditzat a partir la pandèmia de COVID-19, sobretot en la població més jove. Per aquest motiu i amb l’objectiu de sensibilitzar la societat, lluitar contra l’estigma i promoure iniciatives de prevenció, cada 10 d’octubre se celebra el Dia Mundial de la Salut Mental. 

En el context social i sanitari actual, l’augment dels trastorns mentals fa més imprescindible que mai posar en relleu el paper de la recerca científica. Aquesta és essencial per comprendre’n les causes, identificar els factors de risc i protecció, i millorar el diagnòstic i el tractament. A més, la investigació permet visibilitzar la complexitat de la salut mental, combatre l’estigma i oferir respostes, i contribueix d’aquesta manera a millorar la qualitat de vida de les persones afectades. 

Prevenir el suïcidi

El suïcidi és una de les tres causes principals de mortalitat a tot el món: provoca més d’un milió de morts cada any. En el 90 % dels casos, la persona presentava algun tipus de malaltia mental, segons la Confederació Espanyola d’Agrupacions de Familiars i Persones amb Malaltia Mental. 

A Europa, el suïcidi és una de les causes principals de mort en menors de 35 anys, i al món ja és la segona causa de mort en persones d’entre 15 i 29 anys. Un important percentatge de les persones que intenten suïcidar-se sense aconseguir-ho ho tornen a intentar durant l’any següent. 

Per això, emprendre intervencions basades en l’evidència científica podria prevenir moltes d’aquestes morts. Aquest és precisament l’objectiu que persegueix un projecte que ha rebut el suport dels ajuts CaixaResearch d’Investigació en Salut del 2023 i liderat pel doctor Enrique Baca-García, cap corporatiu del Departament de Psiquiatria i Psicologia Clínica dels hospitals del Grup Quirónsalud integrats al Servei Madrileny de Salut (Sermas). 

Segons explica aquest expert, el que fan els investigadors del projecte, «sempre amb el consentiment del pacient i la família, és utilitzar els telèfons mòbils per avaluar l’efectivitat de combinar diferents fonts d’informació amb la finalitat de prevenir els intents de suïcidi i definir el perfil dels pacients que reincideixen». 

Actualment, els telèfons mòbils permeten preguntar a les persones en risc de suïcidi com se senten a cada moment i en quin entorn es troben. 

A més, la tecnologia permet utilitzar sensors integrats al mòbil per registrar el comportament de les persones en risc. «L’algoritme analitza les dades per identificar patrons de conducta, com els horaris de son, treball i activitat física. Quan es detecten desviacions significatives, el sistema alerta sobre canvis dràstics en els hàbits, com ara dormir menys o sortir més», afegeix. A més, s’ha creat també un avís amb un pla de seguretat que ofereix estratègies per evitar els pensaments o les conductes suïcides. 

En l’estudi que s’està duent a terme hi participen set hospitals espanyols de quatre comunitats autònomes diferents. «Aquests hospitals tenen una àrea d’influència que cobreix entre el 5 i el 10 % de la població espanyola, la qual cosa garanteix una mostra representativa i una mida mostral d’entre 1.200 i 1.800 participants», apunta García-Baca. 

El monitoratge en temps real enfront dels mètodes més tradicionals d’avaluació aporta nombrosos avantatges. «Hem vist que amb aquestes eines és més fàcil detectar el canvi comportamental del pacient per poder-hi intervenir. A més, cal tenir en compte que aquestes persones tenen dificultats per reconèixer els seus propis símptomes.»

Els resultats preliminars d’aquest treball permeten als investigadors i metges ser optimistes. «Hem aconseguit en tres mesos reduir a la meitat els intents suïcides, cosa que és una dada molt prometedora. Hem de veure si a mitjà i llarg termini aquestes xifres tan bones es mantenen i aconseguim de manera global reduir les morts en un 75 %», detalla García-Baca. 

Depressió: a la recerca de noves dianes terapèutiques

La depressió és un problema de salut mental que afecta més de 300 milions de persones al món, el 65 % de les quals recauen després del tractament.

 Segons explica João Filipe Oliveira, investigador del Life and Health Sciences Research Institute, de la Universidade do Minho (Portugal), «en aquests moments disposem de poques novetats farmacològiques per a la depressió. Moltes vegades, els tractaments no són eficaços i, de fet, per al 20-30 % dels pacients no trobem cap combinació que funcioni. Per aquest motiu continua sent una malaltia tan prevalent, i a això cal afegir que encara sabem molt poques coses dels mecanismes que l'originen». 

Tot i que la base neurològica completa de la depressió és desconeguda, el trastorn es correlaciona amb alteracions de la funció neuronal a la regió del sistema límbic i cortical del cervell. En aquest sentit, un equip de científics que té el suport de la convocatòria CaixaResearch d’Investigació en Salut del 2021 i liderat pel doctor Oliveira treballa actualment per comprendre l’origen d’aquesta malaltia i d’aquesta manera poder identificar noves dianes terapèutiques. 

En situacions d’estrès crònic, els astròcits, cèl·lules glials del cervell, reaccionen a l'excés de glutamat, cosa que sembla influir en la sobreestimulació de les neurones i causar els símptomes. Segons l’investigador, «una de les causes de la depressió és la persistència dels efectes de l’estrès crònic en la vida d’una persona. No és l’única causa, però sí que n’és una. Per això, vam decidir fer servir aquests models d’estrès per abordar els interrogants d’aquesta malaltia». 

Els investigadors han descobert que els astròcits tenen un paper clau en l’evolució dels símptomes de la depressió. «Hem vist que, quan silenciem funcions específiques dels astròcits, els ratolins mostren resistència al desenvolupament de la malaltia», declara Oliveira. 

D’aquesta manera, afegeix, «és molt sorprenent que, només manipulant aquest tipus cel·lular, sense tocar les neurones directament, siguem capaços d’induir canvis en la progressió de la malaltia. Per tant, si manipuléssim l’activitat dels astròcits podríem canviar la forma en què progressa la malaltia. Tenim moltes esperances de desenvolupar noves possibilitats terapèutiques en un futur». 

Microbiota i salut mental

En la cursa per trobar nous tractaments per a les malalties mentals està adquirint una gran importància els últims anys l’estudi de la microbiota intestinal. Parlem del conjunt de microorganismes que viuen al nostre intestí i que obre un nou horitzó de coneixement al voltant de la connexió entre microbiota i cervell. 

Conscient de la importància d’avançar en aquest camp, la Fundació ”la Caixa” va atorgar el 2024 una beca de postdoctorat Junior Leader a la doctora Mireia Vallès-Colomer, investigadora principal d’un equip que explora aquesta connexió al Microbiome Research Group de la Universitat Pompeu Fabra. 

Tal com explica l’experta, «d’una banda, estem investigant el metabolisme microbià de compostos neuroactius, i a més intentem fer un pas més per veure com es transmet la microbiota a la població. Sabem que durant els primers anys de vida adquirim els primers membres del nostre microbioma de les nostres mares, però després aquesta transmissió es complementa amb la d’altres individus que són a prop nostre. A més, també hi ha transmissió per part de les mascotes que tenim a casa». 

Estudis recents han mostrat variacions característiques en el microbioma intestinal de persones amb depressió en el qual alguns bacteris implicats són productors de metabòlits com el glutamat, el butirat, la serotonina i l’àcid gamma-aminobutíric (GABA), substàncies amb una potent acció neurològica. «Sabem que les persones amb depressió tenen menys abundància de bacteris que produeixen butirat, per la qual cosa amb una intervenció podrien millorar, però no sabem encara de manera personalitzada si això funcionarà en tots els pacients», relata Mireia Vallès. 

Segons la doctora, amb l’avenç de les investigacions en aquest camp es podrien desenvolupar en el futur tractaments psiquiàtrics basats en la modulació del microbioma. «L’objectiu últim d’aquests estudis seria poder trobar biomarcadors per millorar el diagnòstic i el tractament de malalties mentals com la depressió», conclou. 

La investigació científica s’ha convertit en un pilar imprescindible per afrontar els grans reptes de la salut mental. Des de la prevenció del suïcidi fins a la cerca de noves dianes terapèutiques contra la depressió, passant per l’exploració dels vincles entre la microbiota intestinal i els trastorns mentals, aquests projectes obren vies esperançadores que només fa alguns anys semblaven inabastables. 

Alhora, comprendre com s’entrellacen els factors biològics amb els determinants socials és crucial per dissenyar intervencions realment efectives. Aquest serà l’eix del pròxim debat de CaixaResearch, «Salut mental: la gran assignatura pendent», que se celebrarà el 22 d’octubre a les 19 hores i en el qual participarà el doctor Enrique Baca-García, entre altres especialistes. 

El que sembla indiscutible és que cuidar la salut mental exigeix recursos, compromís i innovació. I és en la ciència on hi ha la clau: és el camí més sòlid per transformar el futur i oferir a milions de persones l’oportunitat de tenir una vida més plena.