Debat CaixaResearch: L'eix microbiota-intestí-cervell i la seva influència en el metabolisme i la salut 

El dimecres 4 de desembre a les 19 h, els investigadors Marc Claret (IDIBAPS), Mireia Vallès Colomer (UPF) i Carlos Ribeiro (Champalimaud Centre for the Unknown) resoldran en un nou debat CaixaResearch algunes claus sobre la connexió entre el cervell i els microorganismes que habiten a l’intestí. 

En els últims temps s’han obert nous camps d’estudi que indiquen que hi ha una comunicació bidireccional entre la microbiota intestinal —és a dir, els bacteris, virus i fongs, entre altres microorganismes, que resideixen en el nostre tracte digestiu— i el sistema nerviós central i el cervell. 

Nombroses investigacions han conclòs que la comunicació entre aquests dos sistemes influeix en la nostra salut mental i física. Certs desequilibris de la microbiota intestinal es relacionen amb l’obesitat, la diabetis, l’asma o amb alteracions en l’estat d’ànim. Així mateix, s’ha observat que les persones amb patologies com ara depressió, Alzheimer, Parkinson o fins i tot autisme sovint presenten alteracions en la composició de la seva microbiota. 

Aquests tres investigadors, que estan treballant en projectes d’aquest àmbit, resoldran en el debat interrogants com ara: Com dialoguen la microbiota, l’intestí i el cervell? Per què es diu que cada persona té una microbiota diferent i quines implicacions té aquest fet en el desenvolupament de tractaments mèdics? Quina influència té la microbiota en la gana i el metabolisme? Hi ha relació entre la microbiota intestinal i la salut mental? Què s’entén per una microbiota intestinal saludable? Què hauria de saber la població per cuidar la seva microbiota? Per què hi ha debat en la comunitat científica respecte de l’eix microbiota-intestí-cervell? Quins falsos mites hi ha respecte d’aquestes connexions? 

La microbiòloga Mireia Vallès Colomer ha establert un vincle entre els problemes de salut mental i el microbioma intestinal en identificar diferències en les composicions bacterianes entre persones amb depressió i persones sanes. No obstant això, és complicat determinar-ne la causalitat, ja que les alteracions en el microbioma podrien ser tant una causa com una conseqüència de la malaltia. 

Aquesta científica, que té una beca de postdoctorat de la Fundació ”la Caixa” per continuar avançant en la seva investigació a la Universitat Pompeu Fabra (UPF), també ha descobert que la microbiota intestinal es transmet no sols de mares a fills, sinó també entre persones que viuen juntes. 

D’altra banda, el doctor en Bioquímica Marc Claret està investigant a l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) de quina manera el cervell afecta la microbiota. Concretament, el seu grup vol entendre els mecanismes moleculars mitjançant els quals l’hipotàlem, una regió del cervell que regula l’equilibri energètic, modula la composició de la microbiota i la funció intestinal. Part de la seva recerca s’ha dut a terme amb un ajut CaixaResearch de Recerca en Salut. 

Carlos Ribeiro i el seu equip estan investigant al Champalimaud Centre for the Unknown de Lisboa com els bacteris intestinals influeixen en la gana i, per tant, en la ingesta de nutrients, ja que es tracta d’un factor determinant de la salut i la malaltia. Utilitzant les mosques de la fruita com a model animal, l’equip, que ha rebut suport de la convocatòria CaixaResearch d’Investigació en Salut, vol descobrir com la microbiota intestinal modula la química de les neurones i com es tradueix aquesta influència en un canvi del comportament i de la gana.