Les regions europees més pobres són les més vulnerables a la contaminació de l’aire

Els factors socioeconòmics són àmpliament reconeguts com a possibles modificadors de la relació entre la contaminació de l’aire i la mortalitat, però l’evidència disponible continua sent limitada. En aquest context, un nou estudi liderat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), un centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”, en col·laboració amb el Barcelona Supercomputing Center–Centro Nacional de Supercomputación (BSC-CNS), va analitzar com les condicions socioeconòmiques i la transició cap a l’energia renovable a Europa influeixen en la vulnerabilitat davant la contaminació de l’aire. 

Els resultats, publicats a Nature Medicine, mostren que les regions amb nivells més alts de pobresa i menor adopció d’energies renovables són les que presenten el risc més alt de mortalitat associat a la contaminació de l’aire.

L’estudi va analitzar una base de dades de mortalitat diària del projecte EARLY-ADAPT amb 88,8 milions de defuncions entre 2003 i 2019 en 653 regions contigües de 31 països europeus, incloent-hi una població total de 521 milions de persones. Els nivells diaris de contaminants atmosfèrics —partícules fines (PM2.5), PM10, diòxid de nitrogen (NO2) i el màxim diari d’ozó en vuit hores (O3)—van ser estimats amb models d’aprenentatge automàtic avançats.

L’equip investigador també va incorporar indicadors socioeconòmics regionals i dades sobre el consum d’energia renovable, obtinguts de la base de dades d’estadístiques regionals d’Eurostat. Els models epidemiològics van incloure aquestes variables socioeconòmiques i d’energia renovable per descriure com els riscos de mortalitat per contaminació de l’aire varien entre poblacions i com han evolucionat al llarg del present segle.

Com més pobresa, més vulnerabilitat a la contaminació de l’aire

Els riscos per a la salut de la contaminació de l’aire no estan determinats únicament pels nivells de contaminació. També depenen de la vulnerabilitat de la població. Fins i tot quan les regions presenten nivells similars de contaminació, les conseqüències sanitàries poden variar significativament a causa de condicions socioeconòmiques i demogràfiques.

L’estudi va mostrar que les regions amb un producte interior brut (PIB) per càpita més elevat, taxes de pobresa més baixes i major esperança de vida, principalment al nord i l’oest d’Europa, presentaven un risc de mortalitat més baix associat a la contaminació de l’aire. En canvi, les àrees més desfavorides, situades al sud i a l’est d’Europa, van registrar riscos significativament més alts, fins i tot duplicant els de les regions amb millors condicions socioeconòmiques.

Aquestes desigualtats han evolucionat de manera diferent al llarg del present segle. Les regions més riques van experimentar una disminució significativa dels riscos associats a PM2.5, PM10 i NO2 entre 2003 i 2019. En canvi, les regions amb ingressos o esperança de vida més baixos només van experimentar petites millores —o en alguns casos fins i tot un augment dels riscos— durant el període estudiat.

Segons l’equip de recerca, diversos mecanismes podrien explicar aquests patrons. «No es tracta només que les regions més pobres estiguin més contaminades. Les regions més riques solen tenir sistemes de salut més ben equipats, programes de salut pública més complets i més consciència social sobre els efectes de la contaminació de l’aire, així com més capacitat per implementar polítiques ambientals», assenyala Zhaoyue Chen, investigador d’ISGlobal i primer autor de l’estudi. «Quantificar els riscos de mortalitat atribuïbles a la contaminació de l’aire a cada regió i període pot ajudar a identificar amb més precisió les poblacions més vulnerables», afegeix

L’efecte de l’adopció d’energia renovable

L’estudi també va analitzar com la transició cap a l’energia renovable afecta la mortalitat relacionada amb la contaminació de l’aire a través de dues vies complementàries: reduint els nivells de contaminació i disminuint la vulnerabilitat de la població als riscos per a la salut relacionats amb la contaminació de l’aire.

Les anàlisis mostren que l’augment de l’energia renovable durant el present segle està associat amb una reducció de la contaminació de l’aire del 15% per a PM2.5, del 54% per a PM10 i del 20% per a NO2. Això representa una disminució de la mortalitat per contaminació de l’aire del 12% per a PM2.5, del 52% per a PM10 i del 20% per a NO2.

A més, les regions amb una adopció més alta i ràpida d’energies renovables van experimentar una disminució de la vulnerabilitat de la població als impactes sobre la salut de la contaminació de l’aire. L’adopció d’energia renovable és un component clau dels marcs de polítiques ambientals i climàtiques sostenibles i sovint va acompanyada de millores socials i infraestructurals —com un transport públic més sostenible, ciutats més verdes, un disseny urbà més peatonal, tecnologies més netes i regulacions ambientals més estrictes— que poden reduir la susceptibilitat de les comunitats a la contaminació de l’aire.

Tanmateix, el progrés ha estat desigual a tot el continent. Els països del nord mostren generalment un creixement alt i ràpid en l’adopció d’energia renovable, mentre que diversos països del sud i l’est, com Malta, Xipre, Itàlia i Polònia, continuen mostrant una dependència relativament alta dels combustibles fòssils.

«Els països de l’oest d’Europa generalment han tendit a invertir més recursos en energia renovable, infraestructura verda i controls d’emissions més estrictes. Els països de l’est d’Europa, en canvi, sovint han depès més del finançament extern i es mantenen en una etapa inicial d’integració de l’energia renovable i mesures de control de la contaminació», diu Joan Ballester Claramunt, investigador principal del projecte EARLY-ADAPT i autor sènior de l’estudi.

L’equitat com a eix de les polítiques ambientals

Els resultats de l’estudi destaquen la necessitat d’integrar l’equitat en salut a les polítiques ambientals, prioritzant la reducció de la contaminació a les zones més afectades i reforçant la infraestructura de salut pública. «És urgent ampliar el monitoratge ambiental i sanitari per identificar disparitats, orientar estratègies equitatives i assegurar que els recursos arribin a qui més els necessita», enfatitza Carlos Pérez García-Pando, professor ICREA i AXA al Departament de Ciències de la Terra del BSC i coautor de l’estudi.

Segons l’equip investigador, tot i que l’anàlisi es va centrar en Europa, les implicacions són globals, ja que en molts països de baixos i mitjans ingressos, el ràpid creixement urbà i l’expansió industrial avancen més ràpidament que les inversions en energia verda i la protecció ambiental, fet que podria augmentar encara més la vulnerabilitat de la població als efectes de la contaminació.

Alertes de salut per contaminació de l’aire per a poblacions vulnerables

Les estimacions de contaminació de l’aire i els models epidemiològics de l’estudi es van utilitzar a Forecaster.Health, un sistema d’alerta primerenca basat en impactes que emet alertes sobre riscos de mortalitat per temperatura i contaminació de l’aire per a grups de població vulnerables.

Referència:

Chen, ZY., Achebak, H., Huang, W., Paniello-Castillo, B., Petetin, H., Méndez Turrubiates, RF., Pérez García-Pando, C., Ballester, J. Socioeconomic and energy transition disparities in acute air pollution–related mortality across Europe. Nature Medicine, 2026. Doi: https://doi.org/10.1038/s41591-026-04293-x