Els factors laborals influeixen de manera important en el risc de COVID persistent

Els factors relacionats amb la feina exerceixen un paper significatiu i independent en el risc de desenvolupar COVID persistent, segons un nou estudi basat en la cohort COVICAT i liderat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”, en col·laboració amb la Universitat de Torí i l’Institut Germans Trias i Pujol (IGTP). Els resultats, publicats a la revista BMJ Occupational & Environmental Medicine, destaquen que una part substancial de COVID persistent podria prevenir-se mitjançant mesures i polítiques específiques en el lloc de treball.

L’impacte sanitari de la COVID persistent dista molt d’haver acabat. Més enllà de les infeccions que continuen causant malaltia i morts arreu del món, milions de persones viuen amb conseqüències de salut duradores. A escala global, aproximadament 6 de cada 100 casos desenvolupen COVID persistent, cosa que equival a 400 milions de persones afectades i a un impacte econòmic anual d’un bilió de dòlars, és a dir, prop de l’1% de l’economia mundial.

«Els factors laborals s’han associat amb la incidència i la gravetat de la infecció per SARS-CoV-2. Però els determinants laborals de la COVID persistent es coneixen poc», explica Kurt Straif, investigador d’ISGlobal i coordinador de l’estudi. Aquest buit de coneixement va motivar l’equip científic a explorar si els entorns i ocupacions laborals influeixen en el risc de COVID persistent, a partir de les dades de COVICAT, una cohort poblacional establerta a Catalunya a l’inici de la pandèmia.

L’anàlisi va incloure 2.054 persones adultes ocupades de la cohort COVICAT que havien tingut una infecció confirmada per SARS-CoV-2, tenien entre 18 i 70 anys a l’inici de l’estudi, havien respost a les tres enquestes de seguiment (2020–2023) i aportaven informació laboral completa. D’aquestes, 486 (23,7%) van desenvolupar COVID persistent. La majoria van presentar símptomes neurològics (64%), seguits dels musculoesquelètics (38%) i respiratoris (28%).

Principals factors de risc: qui són més vulnerables?

Entre els factors individuals associats a un major risc de COVID persistent s’hi van trobar ser dona, tenir un nivell educatiu baix, obesitat, multimorbiditat i haver experimentat infeccions per SARS-CoV-2 més freqüents o més greus. En canvi, la vacunació contra la COVID-19 abans de la infecció, haver passat la primera infecció durant l’onada Òmicron i una edat més avançada van actuar com a factors protectors.

L’ocupació també va aparèixer com un determinant fort i independent. Les persones amb feines considerades d’alt risc davant la COVID-19 tenien un 44% més de probabilitats de desenvolupar COVID persistent en comparació amb aquelles que treballaven en ocupacions de baix risc. Treballar presencialment en lloc de fer teletreball va augmentar el risc un 57%; l’ús infreqüent o inconsistent de mascaretes FFP2/FFP3 el va incrementar fins a un 52%; i desplaçar-se regularment en transport públic el va augmentar un 58%. El grup d’ocupacions amb més risc incloïa professionals sanitaris i de serveis socials, docents, personal de comerç minorista, transport i seguretat.

«Aquests resultats són coherents amb l’evidència internacional emergent i suggereixen diversos mecanismes pels quals les exposicions laborals poden influir en el desenvolupament del COVID persistent», assenyala Sara de Matteis, investigadora de la Universitat de Torí i primera autora de l’estudi. Entre els possibles mecanismes s’hi inclouen una major exposició viral en professions amb alt contacte amb pacients o amb el públic, i una resposta immunitària debilitada a causa de demandes físiques elevades o estrès laboral.

Implicacions per a la prevenció i les polítiques públiques

Els resultats reforcen la necessitat de mesures en l’àmbit laboral, com ara l’ús adequat d’equips de protecció personal, mascaretes i estratègies per reduir el contacte estret, no només per prevenir la infecció, sinó també per mitigar-ne les conseqüències a llarg termini.

«Atès que els factors laborals són modificables, els nostres resultats indiquen que una gran part de la càrrega associada a la COVID persistent es podria evitar amb mesures específiques», afirma Manolis Kogevinas, investigador d’ISGlobal i coautor de l’estudi. Les persones autores fan una crida a reforçar les campanyes de vacunació contra la COVID-19, proporcionar mascaretes FFP2/FFP3 i realitzar revisions de salut periòdiques per a ocupacions d’alt risc. També insten les autoritats polítiques a ampliar el reconeixement i la compensació del COVID persistent vinculat a l’àmbit laboral.

Aquest estudi és fruit de l’esforç conjunt d’ISGlobal, IGTP i la Universitat de Torí. Es basa en les dades de la cohort COVICAT, integrada al projecte GCAT—una gran cohort poblacional catalana coordinada per l’IGTP, que des del 2020, i en coordinació amb ISGlobal, du a terme un seguiment dedicat per avaluar els efectes a llarg termini de la COVID-19.

Referència

De Matteis S, Consonni D, Espinosa A, de Cid R, Blay N, Castaño-Vinyals G, Karachaliou M, Alba Hidalgo MA, Papantoniou K, Garcia J, Kogevinas M, Straif K. Occupational determinants of Long-COVID in the population-based COVICAT cohort. 2025. BMJ OEM. doi:10.1136/oemed-2025-EPICOHabstracts.140