La mort de la parella i l'estrès econòmic s'associen amb l'alzhèimer

Els esdeveniments vitals estressants poden tenir un impacte negatiu en la salut cerebral. En concret, el dol per la pèrdua de la parella es relaciona amb alteracions en processos biològics vinculats a l’alzhèimer, mentre que l’atur i les pèrdues econòmiques s’associen amb diferències estructurals al cervell. 

Aquestes són les conclusions principals d’un estudi fruit d’una col·laboració entre l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”, i el Barcelonaβeta Brain Research Center (BBRC), centre de recerca de la Fundació Pasqual Maragall. Els resultats, que destaquen diferències en la resposta cerebral als esdeveniments estressants segons el gènere i el nivell educatiu, han estat publicats a la revista Neurology.

L’estudi, liderat per Eider Arenaza-Urquijo, investigadora d’ISGlobal, va comptar amb la participació de 1.200 persones de la cohort ALFA (ALzheimer's and FAmilies), del BBRC, impulsada per la Fundació ”la Caixa”. Es tracta de persones sense deteriorament cognitiu, la majoria amb un historial familiar d’alzhèimer. «Mitjançant ressonància magnètica vam estudiar les diferències en el volum de la matèria grisa cerebral, a més d’analitzar biomarcadors de l’alzhèimer en el líquid cefaloraquidi, com la proteïna beta amiloide», explica Eleni Palpatzis, investigadora predoctoral d’ISGlobal i primera autora de l’estudi.

L’impacte del dol i l’economia en el cervell

En la malaltia d’Alzheimer, els canvis al cervell —com ara l’alteració en els nivells de certes proteïnes— poden produir-se anys abans de l’aparició dels primers símptomes. Per exemple, s’observa una proporció més baixa de beta amiloide 42/40, un indicador que compara les concentracions de dues formes de la proteïna. Com que la beta amiloide 42 és la més propensa a agregar-se al cervell, una disminució d’aquesta relació al líquid cefalorraquidi sol reflectir una major deposició de beta amiloide en el teixit cerebral i, per tant, es considera un indicador precoç d’alzhèimer. També es detecten nivells més alts de tau fosforilada, que produeix dany neuronal, i de neurogranina, que augmenta quan es perden connexions entre neurones.

La mort de la parella sentimental s’associa amb canvis en aquests biomarcadors; una proporció més baixa de beta amiloide 42/40, efecte que va ser més pronunciat en homes, i nivells més alts de tau fosforilada i neurogranina, efectes que van ser més marcats en dones. Totes aquestes alteracions van ser més accentuades en persones amb un nivell educatiu més baix.

D’altra banda, l’atur i les pèrdues econòmiques es van relacionar amb una reducció del volum de la matèria grisa en regions cerebrals clau per a la regulació emocional i cognitiva. Aquests efectes també van mostrar diferències segons el gènere: en el cas de l’atur, va afectar més el cervell dels homes; mentre que les pèrdues econòmiques van tenir un impacte estructural més gran al cervell de les dones.

El paper de la desigualtat a l’alzhèimer

Un estudi anterior del mateix grup ja havia mostrat que l’exposició a esdeveniments vitals estressants en l’edat mitjana pot augmentar la vulnerabilitat a la malaltia d’Alzheimer. Tanmateix, la prevalença i l’impacte dels esdeveniments vitals estressants varia en funció d’alguns determinants socials, com poden ser el gènere i l’educació; les dones i les persones amb un nivell educatiu més baix pateixen més esdeveniments vitals estressants, i és també en aquests grups on la prevalença d’alzhèimer és més alta. La recerca va mostrar que diferents situacions estressants afecten homes i dones de manera diferent. 

«Els homes semblen més negativament afectats per la pèrdua de la parella (afectant particularment les proteïnes relacionades amb l’amiloide) i l’atur (mostrant reducció de matèria grisa). Això pot deure’s al fet que els homes solen tenir menys relacions properes, cosa que fa que la pèrdua d’una parella sigui més aïllant, i perquè l’atur pot comportar un major estigma social per als homes», explica Eider Arenaza-Urquijo, investigadora d’ISGlobal i autora sènior de l’estudi.

«D’altra banda, les dones semblen més vulnerables a les dificultats financeres (afectant el volum de matèria grisa). Això podria estar relacionat amb el fet que històricament les dones han tingut menys seguretat financera i amb el fet que elles solen reportar nivells més alts de preocupació econòmica, cosa que repercuteix negativament en el seu benestar mental general», afegeix la investigadora.

Referència

Palpatzis E, Akinci M, Garcia-Prat M, Blennow K, Zetterberg H, Quijano-Rubio C, Kollmorgen G, Wild N, Gispert JD, Suárez-Calvet M, Grau-Rivera O, Fauria K, Brugulat-Serrat A, Sanchez-Benavides G, Arenaza-Urquijo EM; ALFA study. Grief and Economic Stressors by Sex, Gender, and Education: Associations With Alzheimer Disease-Related Outcomes. Neurology. 2025 Apr 22;104(8):e213377. doi: 10.1212/WNL.0000000000213377