Les ciutats compactes tenen menys petjada de carboni però pitjor qualitat de l’aire

Quins tipus de ciutats existeixen a Europa i quins són més favorables en termes de salut humana, qualitat mediambiental i petjada de carboni? Per a respondre a aquestes preguntes, un estudi liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació "la Caixa", ha analitzat 919 ciutats europees.

La recerca, publicada en The Lancet Planetary Health, ha identificat quatre configuracions urbanes bàsiques en el continent: ciutats compactes d'alta densitat, ciutats obertes de baixa alçada i densitat mitjana, ciutats obertes de baixa alçada i baixa densitat i ciutats verdes de baixa densitat. Els resultats mostren que les ciutats més verdes i menys densament poblades tenen menors taxes de mortalitat, menors nivells de contaminació atmosfèrica i menor efecte d'illa de calor urbana, però major petjada de carboni per càpita. Per contra, les ciutats compactes d'alta densitat tenen taxes de mortalitat més altes, menys espais verds, pitjor qualitat de l'aire i un major efecte d'illa de calor urbana, però menors emissions de gasos d'efecte d'hivernacle (CO₂) per càpita.

Ciutats compactes d'alta densitat

Les ciutats compactes es caracteritzen per una superfície reduïda i una alta densitat de població. A més, solen tenir una densitat alta de zones per als vianants, una densitat moderada de carrils bici i una disponibilitat baixa de zones verdes naturals. És la tipologia urbana amb major nombre d'habitants d'Europa (més de 68 milions). Barcelona, Milà, París i Basilea són exemples d'aquesta categoria.

Les ciutats d'aquest tipus tendeixen a facilitar la mobilitat a curta distància, ja que solen tenir xarxes de transport públic i infraestructures per a vianants i ciclistes denses. Per aquestes raons, en la literatura recent, la ciutat compacta ha sorgit com el model teòric òptim per a promoure ciutats més saludables i sostenibles.

Ciutats obertes de baixa alçada i densitat mitjana

Les ciutats obertes de baixa alçada i densitat mitjana tenen superfícies petites, densitats de població mitjanes i una densitat relativament elevada de vies per al trànsit motoritzat. La disponibilitat de zones per als vianants, carrils bici i zones verdes és intermèdia, en comparació amb altres tipus de ciutats. Brussel·les, Dublín o Leipzig són exemples d'aquesta mena de ciutats.

Ciutats obertes de baixa alçada i baixa densitat

Les ciutats obertes de baixa alçada i baixa densitat ocupen una superfície major que les dues tipologies anteriors i tenen una menor densitat de població. També es caracteritzen per una disponibilitat baixa de zones per als vianants i carrils bici i una disponibilitat de moderada a alta de zones verdes naturals cap als afores. Pisa, Oviedo o Tolosa són exemples de ciutats obertes de baixa densitat.

Ciutats verdes de baixa densitat

Finalment, la ciutat verda de baixa densitat es caracteritza per tenir una gran superfície amb una baixa densitat de població. Aquestes ciutats disperses acostumen a tenir una disponibilitat moderada de zones per als vianants i una gran disponibilitat de carrils bici i espais verds naturals, integrats des de les parts centrals del nucli urbà. Hèlsinki, Rennes, Aarhus o Estocolm són exemples de ciutats d'aquest grup.

Comparació entre tipus de ciutats

Entre els quatre grups identificats, les ciutats compactes d'alta densitat i les ciutats obertes de baixa alçada i densitat mitjana van registrar els majors fluxos de trànsit motoritzat, la qual cosa es va traduir en els majors nivells d'exposició adversa a la contaminació atmosfèrica i a l’efecte illa de calor urbana. En conseqüència, aquestes ciutats també presentaven les taxes de mortalitat més elevades. En el costat positiu, la concentració de persones i serveis en un espai més reduït comporta una major eficiència energètica, per la qual cosa les ciutats compactes són també el tipus de ciutat amb menors emissions de CO2 per càpita.

Per contra, les ciutats verdes de baixa densitat van mostrar els nivells més baixos d'efecte illa de calor urbana i de contaminació atmosfèrica, la qual cosa es va traduir en taxes de mortalitat més baixes. No obstant això, com a aglomeracions urbanes disperses, requereixen desplaçaments més llargs i són menys eficients energèticament, la qual cosa les converteix en el tipus de ciutat més costós en termes de petjada de carboni per càpita.

La majoria de la població de l'estudi residia en ciutats compactes d'alta densitat (68.096.496 persones) i ciutats obertes de baixa altura i densitat mitjana (56.108.876 persones), en comparació amb els tipus de ciutats obertes de baixa altura i baixa densitat (38.559.619 persones) i amb les ciutats verdes de baixa densitat (27.474.508).

Aprofitar les ciutats compactes

«Després d'analitzar més de 900 ciutats d'Europa, creiem que, tal com apunten la literatura i els experts, la ciutat compacta pot continuar sent el model del futur, però en la seva configuració actual mostra una qualitat ambiental baixa i necessita superar importants reptes», afirma Tamara Iungman, investigadora d’ISGlobal i una de les autores principals de l'estudi. «El potencial per a reduir la dependència del cotxe, l'accessibilitat a peu o l'accés als serveis i les oportunitats d'interacció social són avantatges clars del model de ciutat compacta. No obstant això, les ciutats compactes continuen mostrant una elevada presència del transport motoritzat i una clara falta d'espais verds», afegeix.

«Els elevats nivells de contaminació atmosfèrica constitueixen un repte particular per a les ciutats compactes, fins a tal punt que si s'aconseguís reduir-los, també es reduirien les taxes de mortalitat significativament«, afirma Sasha Khomenko, investigadora d’ISGlobal i coautora principal de l'estudi.

«Hem d'aprofitar el potencial de les nostres ciutats compactes mitjançant models innovadors, com les superilles, els barris de baix trànsit o sense cotxes, i incorporant alternatives com solucions basades en la naturalesa, incloent la plantació d'arbres o les teulades i façanes verdes. És essencial reduir l'ús del cotxe i apostar encara més pel transport actiu i públic. Per descomptat, no existeix una solució única per a totes les ciutats. Cada ciutat ha de realitzar estudis específics basats en les seves pròpies característiques i dissenyar una solució ad hoc per a trobar el model òptim en termes de salut, qualitat ambiental i petjada de carboni», afirma Mark Nieuwenhuijsen, responsable del programa Clima, Contaminació Atmosfèrica, Naturalesa i Salut Urbana d’ISGlobal i autor principal de l'estudi.

Metodologia

L'estudi va analitzar 919 ciutats europees incloses en la base de dades Urban Audit 2018. L'àrea de cada ciutat es va dividir en cinc anells concèntrics per a una anàlisi detallada de cadascuna de les variables. La configuració morfològica de cadascun dels anells es va realitzar mitjançant una classificació estandarditzada basada en imatges de satèl·lit; el disseny i l'ús previst de cada carrer es van extreure de la base de dades OSM; el volum de trànsit es va obtenir de la base de dades Open Transport Map (OTM); donada la limitada disponibilitat de dades de temperatura ambient, l'equip va optar per utilitzar la temperatura de la superfície terrestre per a calcular l'efecte illa de calor superficial (SUHI) com a indicador de l'efecte illa de calor urbana, expressat com la diferència en graus centígrads entre la ciutat i les zones rurals circumdants. De la mateixa manera, com a indicador de la contaminació atmosfèrica, els nivells de NO2 troposfèric es van obtenir del satèl·lit Sentinel-5P; les emissions de CO₂ es van extreure de l'inventari ODIAC; i les taxes de mortalitat per causes naturals a nivell de ciutat es van obtenir d'estudis anteriors utilitzant les bases de dades d'Eurostat.

Alguns de les dades recollides per l'equip en estudis anteriors estan a la disposició del públic en isglobalranking.org.

Referència

Iungman T, Khomenko S, Pereira Barboza E, Cirach M, Gonçalves K, Petrone P, Erbertseder T, Taubenböck H, Chakraborty T, Mark Nieuwenhuijsen M. The impact of urban configuration types on urban heat islands, air pollution, CO2 emissions and mortality in Europe: a data science approach. The Lancet Planetary Health, 2024.

Sobre ISGlobal

L’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) és el fruit d’una aliança innovadora entre la Fundació ”la Caixa” i institucions acadèmiques i governamentals per contribuir a l’esforç de la comunitat internacional amb l’objectiu de fer front als reptes de la salut en un món globalitzat. ISGlobal consolida un node d’excel·lència basat en la recerca i l’assistència mèdica que té el seu origen en els àmbits hospitalari (Hospital Clínic i Parc de Salut MAR) i acadèmic (Universitat de Barcelona i Universitat Pompeu Fabra). El seu model de treball es basa en la generació de coneixement científic a través dels Programes i Grups de recerca, i en la seva translació a través de les àrees de Formació i Anàlisi i Desenvolupament Global. ISGlobal està acreditat com a Centre d’Excel·lència Severo Ochoa i és membre del sistema CERCA de la Generalitat de Catalunya.