Un estudi analitza l'impacte de la calor estival en els ingressos hospitalaris a Espanya

Un equip de l'Institut de Salut Global de Barcelona, centre impulsat per la Fundació "la Caixa", i de l'Institut Nacional de la Salut i la Recerca Mèdica (Inserm) de França, ha realitzat una anàlisi dels ingressos hospitalaris relacionats amb les altes temperatures estivals a Espanya durant més d'una dècada.

L'estudi conclou que les causes d'hospitalització en les quals la calor té un impacte més notable són:

La recerca, publicada en Environmental Health Perspectives, va incloure dades de més d’11,2 milions d'ingressos hospitalaris entre 2006 i 2019. Aquestes dades es van restringir als ingressos a través dels serveis d'urgències de 48 províncies de l'Espanya peninsular i les illes Balears i van ser proporcionats per l'Institut Nacional d'Estadística d'Espanya. L'equip també va calcular els valors de les temperatures mitjanes diàries, la humitat relativa mitjana diària i les concentracions de diferents contaminants atmosfèrics (PM2,5, PM10, NO2 i O3). Amb l'ajuda de diferents models, van estimar les relacions entre la temperatura i les diferents causes d'hospitalització per a l'època estival (de juny a setembre) i per províncies.

Com era d'esperar, l'anàlisi estadística va mostrar que les altes temperatures tenien «un impacte generalitzat en les hospitalitzacions per causes específiques». Encara que la calor va augmentar el risc d'hospitalització en tots els grups d'edat, menors d'1 any i majors de 85 anys van ser els grups més vulnerables, amb major risc d'ingrés hospitalari. També es van trobar diferències per sexe, ja que en els dies més calorosos els homes van mostrar un major risc d'hospitalització per lesions que les dones, mentre que aquestes van tenir un major risc d'ingrés per malalties parasitàries, endocrines i metabòliques, respiratòries o urinàries.

«Els mecanismes subjacents pels quals la calor desencadena resultats adversos per a la salut segueixen sense ser clars, però semblen estar relacionats amb la forma en què el nostre cos regula la seva pròpia temperatura», afirma Hicham Achebak, investigador de l’Inserm i d’ISGlobal i titular d'una beca postdoctoral Marie Sklodowska-Curie de la Comissió Europea. «En condicions d'estrès tèrmic, l'organisme activa la vasodilatació cutània i la producció de suor per a perdre calor. Les reaccions subsegüents poden afectar les persones de manera diferent en funció d'una sèrie de factors, com l'edat, el sexe o les condicions de salut preexistents. Sabem, per exemple, que les dones tenen un llindar de temperatura més alt a partir del qual s'activen els mecanismes de sudoració i són més susceptibles a l'efecte de la calor», afegeix.

Obesitat i trastorns metabòlics

El grup de malalties més afectades per la calor van ser els trastorns metabòlics i l'obesitat. El risc d'ingrés hospitalari per aquesta mena de malalties en els dies més calorosos gairebé es va duplicar en comparació amb els dies de temperatura òptima o de confort. «Hi ha diverses raons per a explicar això. Per exemple, en les persones amb obesitat, les respostes a la pèrdua de calor funcionen amb menys eficàcia, ja que el greix corporal actua com a aïllant, la qual cosa les fa més susceptibles als trastorns per calor», afirma Hicham Achebak.

Humitat relativa, contaminació atmosfèrica i onades de calor

Quant a altres variables incloses en l'estudi, la humitat relativa no va semblar exercir un paper rellevant en la relació de la calor amb els ingressos hospitalaris urgents, excepte en el cas del risc de bronquitis aguda i bronquiolitis, que va ser major en els dies amb menor humitat relativa.

A més, els dies d'alta contaminació atmosfèrica semblaven exacerbar el risc d'hospitalització per calor en el cas dels trastorns metabòlics i l'obesitat, així com de la diabetis, però no en la resta dels resultats de salut.

«Observem que els efectes afegits de les onades de calor —o temperatures extremadament altes durant dies consecutius— eren petits i específics per a un subconjunt de malalties, principalment malalties infeccioses no respiratòries, trastorns endocrins i metabòlics o malalties del sistema nerviós, entre altres. Per aquesta raó, creiem que els actuals sistemes d'alerta primerenca de calor-salut haurien d'activar-se no sols durant les onades de calor, sinó també durant temperatures extremes no persistents», afirma Joan Ballester Claramunt, investigador d’ISGlobal i últim autor de l'estudi.

Referència

Hicham Achebak, Grégoire Rey, Zhao-Yue Chen, Simon J Lloyd, Marcos Quijal- Zamorano, Raúl Fernando Méndez-Turrubiates, Joan Ballester. Heat exposure and cause-specific hospital admissions in Spain: a nationwide cross-sectional study. Environmental Health Perspectives. 2024. https://doi.org/10.1289/EHP13254

Sobre ISGlobal

L’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) és el fruit d’una aliança innovadora entre la Fundació ”la Caixa” i institucions acadèmiques i governamentals per contribuir a l’esforç de la comunitat internacional amb l’objectiu de fer front als reptes de la salut en un món globalitzat. ISGlobal consolida un node d’excel·lència basat en la recerca i l’assistència mèdica que té el seu origen en els àmbits hospitalari (Hospital Clínic i Parc de Salut MAR) i acadèmic (Universitat de Barcelona i Universitat Pompeu Fabra). El seu model de treball es basa en la generació de coneixement científic a través dels Programes i Grups de recerca, i en la seva translació a través de les àrees de Formació i Anàlisi i Desenvolupament Global. ISGlobal està acreditat com a “Centre d’Excel·lència Severo Ochoa” i és membre del sistema CERCA de la Generalitat de Catalunya.