Superbacteris: Com podem afrontar una de les amenaces més grans per a la salut global?

Cada any moren al món 1,2 milions de persones per infecciones causades per bacteris resistents als antibiòtics. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), la capacitat dels bacteris per adaptar-se i resistir als fàrmacs dissenyats per combatre’ls ja és una de les amenaces més grans per a la salut pública mundial. En aquest debat conversarem amb tres investigadors que són al capdavant de projectes que tenen el suport de la Fundació ”la Caixa” i que estan dirigits a aportar solucions a aquesta situació. En què consisteixen aquests projectes? Quins avenços s’han aconseguit?

Descobrir nous antibiòtics eficaços contra aquests microorganismes és un desafiament per a la indústria farmacèutica: la investigació es pot allargar dècades sense arribar a obtenir resultats, i això desincentiva la inversió de recursos. Els experts proposen incorporar incentius econòmics per tornar a potenciar l’interès. A més, s’estan impulsant altres vies de recerca per trobar noves eines terapèutiques.

El projecte liderat per Daniel López Serrano té com a objectiu recuperar l’eficàcia dels antibiòtics que han deixat de funcionar a causa de l’augment de bacteris resistents. En estudis previs el seu equip va descobrir un procés cel·lular essencial per a la supervivència dels bacteris durant les infeccions i ha pogut dissenyar tractaments que inhibeixen aquest procés. En aquesta situació, l’administració dels antibiòtics clàssics funciona perquè els bacteris tenen els mecanismes de resistència desactivats. El gran avantatge d’aquest enfocament és que es proposa un tractament capaç de curar infeccions que no es podrien curar, i ho fa mitjançant la reactivació d’antibiòtics comercialment disponibles. Fins ara, han dissenyat el procediment per a un parell d’espècies bacterianes i ara han d’intentar expandir-lo a altres espècies, les més freqüents als hospitals, per crear un tractament que sigui universal.

Quan es desenvolupa un nou antibiòtic pot passar que, encara que tingui una capacitat bactericida prometedora, no aconsegueixi travessar la membrana dels bacteris. Les estratègies actuals per facilitar aquest traspàs de la membrana no han aconseguit ser totalment eficaces. El projecte liderat per Javier Montenegro utilitza una nova aproximació per transportar els antibiòtics a l’interior dels bacteris que té molt potencial per habilitar l’ús d’antibiòtics ja existents en soques resistents o de permeabilitat limitada. Es basa en una propietat del bor descoberta molt recentment que permet el transport de molècules hidròfiles a través de membranes cel·lulars. El projecte estudia les bases d’aquest mecanisme per poder-les aplicar al transport d’antibiòtics.

Klebsiella pneumoniae és un bacteri que es pot trobar en qualsevol ambient; per exemple, és a la microbiota intestinal de la majoria de la població sense fer cap mal. Tot i així, en determinats contextos, pot provocar infeccions potencialment mortals. En l’entorn hospitalari se sol transmetre per contacte amb la pell, mucoses, femtes, ferides o orina d’una persona infectada i és una causa important de pneumònies i septicèmies en persones de totes les edats. A causa de la resistència a múltiples antibiòtics que algunes soques d’aquest bacteri estan desenvolupant, aquests antibiòtics ja no són eficaços en un percentatge creixent de pacients de diferents regions del món. Per això l’OMS ha classificat aquest bacteri entre les espècies de preocupació crítica en l’àmbit sanitari. En el projecte liderat per Mireia López Siles tracten de prevenir aquestes infeccions amb una vacuna, cosa que tindria un gran impacte tant en l’aspecte sanitari com en l’econòmic. El projecte està en fase preclínica. L’objectiu d’aquesta fase és avaluar la capacitat de protecció in vivo de KlebsiGene, una vacuna d’ADN desenvolupada per la Universitat de Girona i l’Institut de Salut Carles III, i millorar-ne la formulació.

Ponents:

Moderadora:

Ja està disponible el debat CaixaResearch: