Un nou índex classifica 917 ciutats europees segons el seu disseny urbà per a la salut i el benestar

L’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”, ha presentat una nova eina: l’Índex de Disseny Urbà Saludable (IDUS). L’IDUS és un índex compost que avalua 917 ciutats europees a partir de 13 indicadors relacionats amb la salut i el benestar de les persones i dividits en quatre àmbits: disseny urbà, transport sostenible, qualitat ambiental i accessibilitat a espais verds. 

L’IDUS és el resultat d’un treball científic publicat a The Lancet Planetary Health. Les dades de totes les ciutats estan disponibles públicament a https://isglobalranking.org/ca/hudi/. 

Per tal que les ciutats siguin comparables, s’han agrupat en cinc categories segons el nombre d’habitants: grans àrees metropolitanes, àrees metropolitanes, àrees urbanes de mida mitjana, àrees urbanes petites i ciutats petites. Els 13 indicadors avaluats inclouen la compacitat urbana, la densitat d’habitatges, les infraestructures per desplaçar-se a peu, en bicicleta i en transport públic, els nivells de contaminació atmosfèrica, la capacitat per mitigar i gestionar la calor i l’accessibilitat als espais verds. L’índex assigna una puntuació entre 0 i 10 a cadascun dels indicadors analitzats i estableix una puntuació combinada IDUS.

Les petites àrees urbanes lideren l’IDUS

En general, la categoria amb les puntuacions IDUS més altes és la d’àrees urbanes de mida petita, que inclou totes les ciutats europees amb una població d’entre 50.000 i 200.000 habitants. Pamplona (Espanya), Ginebra (Suïssa) i Harlow (Regne Unit) encapçalen l’IDUS amb puntuacions de 6,80, 6,65 i 6,64, respectivament. «Les diferències de puntuació a l’IDUS són molt petites. Tot i això, l’índex mostra tendències i cap de les 917 ciutats arriba a una puntuació de 7 o més sobre 10, cosa que ens dona una idea del marge de millora en la promoció de la salut i el benestar mitjançant el disseny urbà a Europa», explica Federica Montana, investigadora d’ISGlobal i primera autora de l’estudi.

En general, les grans ciutats metropolitanes obtenen millors puntuacions en els indicadors de disseny urbà (densitat d’habitatges, compacitat, desenvolupament d’alçada mitjana i permeabilitat) i transport sostenible (possibilitats de desplaçar-se a peu i en bicicleta i nombre de parades de transport públic), sobretot les del nord d’Europa i algunes d’Espanya. En canvi, les ciutats més petites mostren una millor qualitat ambiental (contaminació atmosfèrica, espais verds i menors efectes d’illa de calor urbana), amb puntuacions més altes en els indicadors de qualitat de l’aire i mitigació de la calor, sobretot al nord d’Europa.

Diferències entre Europa Occidental i Oriental

«Una de les tendències que observem és que les puntuacions IDUS més baixes tendeixen a concentrar-se en països d’Europa de l’Est com Romania, Bulgària i Polònia. En canvi, és a les ciutats d’Europa Occidental, amb concentracions notables al Regne Unit, Espanya i Suècia, on trobem les ciutats amb puntuacions més altes», afirma Natalie Mueller, investigadora d’ISGlobal i coautora de l’estudi.

No és una classificació final

«L’IDUS no pretén ser una classificació final de les ciutats, sinó més aviat una primera aproximació utilitzant únicament dades espacials obertes per veure com les ciutats europees de totes les mides es comporten i es comparen pel que fa a proporcionar un disseny urbà saludable als seus residents», diu Mark Nieuwenhuijsen, director del programa de Clima, Contaminació de l’Aire, Natura i Salut Urbana d’ISGlobal. 

«Les ciutats de mida similar sovint s’enfronten a reptes i oportunitats semblants i proporcionar una alta resolució espacial dels indicadors i les puntuacions combinades de l’IDUS pot ajudar a localitzar problemes i desenvolupar estratègies d’intervenció específiques. El nostre IDUS és un treball en curs i convidem les comunitats de recerca, planificació urbana i polítiques a continuar desenvolupant aquesta eina en el futur i a posar a disposició altres indicadors rellevants», afegeix Nieuwenhuijsen.

Ciutats principals per categoria

Les ciutats amb millor puntuació IDUS en cada categoria són Madrid (Espanya), amb una puntuació de 6,04 en grans àrees metropolitanes; Lisboa (Portugal), amb una puntuació de 6,09 en àrees metropolitanes; Bilbao (Espanya), amb una puntuació de 6,35, en àrees urbanes de grandària mitjana; Pamplona (Espanya), amb una puntuació de 6,8, en àrees urbanes petites; i Campobasso (Itàlia), amb una puntuació de 6,02, en el grup de ciutats petites.

Metodologia

L’Índex de Disseny Urbà Saludable avalua 917 ciutats de 26 països europeus, inclòs el Regne Unit, i s’ha elaborat utilitzant fonts de dades obertes, com dades de teledetecció, OpenStreetMap i conjunts de dades obertes de la UE i els governs.

L’equip va definir 13 indicadors que l’evidència científica relaciona amb la salut física i/o mental i els va agrupar en quatre àmbits clau: disseny urbà, transport sostenible, qualitat ambiental i accessibilitat a espais verds. Per a cadascun dels indicadors es va definir un valor de referència basat en estudis previs o recomanacions d’experts o organitzacions internacionals. Per exemple, per als indicadors de contaminació de l’aire es van utilitzar com a referència les recomanacions dels valors mitjans anuals de partícules PM2,5 i diòxid de nitrogen (NO2) establerts per l’OMS. En el cas dels indicadors per als quals no existia un valor de referència, es va utilitzar com a referència el valor de la ciutat amb el millor resultat.

Un cop obtingudes les dades de totes les ciutats per a cadascun dels 13 indicadors, es van comparar amb el valor de referència i es van convertir en una puntuació entre 0 i 10 en funció del resultat. Les puntuacions IDUS es van calcular aplicant ponderacions als 13 indicadors i es van utilitzar posteriorment per classificar les ciutats dins de les seves respectives categories.

L’equip espera millorar l’IDUS en el futur incloent-hi altres indicadors rellevants en el context de la salut urbana, com indicadors socioeconòmics, repartiment modal del transport o accés a serveis i equipaments i diversitat dels mateixos. «L’ús de totes les dades de codi obert és un primer pas important. Posem a disposició els codis i esperem que les ciutats puguin utilitzar les proves per entendre els vincles entre planificació urbana i salut. L’IDUS ajuda les ciutats no només a veure els indicadors a nivell de ciutat, sinó també a alta resolució espacial, cosa que és important per a l’equitat, ja que pot haver-hi grans diferències entre barris», afirma Carolyn Daher, coautora de l’estudi i coordinadora de la Iniciativa de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut d’ISGlobal.

«L’IDUS és una eina útil i també una crida a l’acció perquè les ciutats examinin les dades i les distribucions, i utilitzin les seves pròpies dades per validar les conclusions, definir estratègies d’intervenció específiques i contribuir amb millors dades a millorar els indicadors i la cartografia en un futur proper», conclou Natalie Mueller.

Referència

Federica Montana, Natalie Mueller, Evelise Pereira Barboza, Sasha Khomenko, Tamara Iungman, Marta Cirach, Carolyn Daher, TC Chakraborty, Kees de Hoogh, Alice Battiston, Rossano Schifanella, Mark Nieuwenhuijsen. Building a Healthy Urban Design Index (HUDI): how to promote health and sustainability in European cities. The Lancet Planetary Health, June 2025.