Europa s’enfronta a una amenaça creixent derivada de les malalties hepàtiques cròniques, segons una nova sèrie publicada avui a The Lancet Regional Health – Europe en què participen més de 75 coautors i coautores de 30 països. Liderada per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”, la sèrie titulada Ending the chronic liver disease public health threat in Europe adverteix que cal treure la malaltia hepàtica de l’àmbit exclusiu de l’hepatologia i integrar-la millor en els sistemes sanitaris europeus.
Una càrrega silenciosa que afecta milions de persones
La malaltia hepàtica crònica representa una càrrega important de malaltia i mortalitat prematura a Europa, amb un impacte desproporcionat entre els homes i les poblacions socialment desafavorides. Actualment, ja és la segona causa d’anys de vida laboral perduts a Europa, només per darrere de la cardiopatia isquèmica.
La sèrie també alerta que la malaltia hepàtica metabòlica està transformant ràpidament la càrrega de malaltia hepàtica a Europa. S’estima que una de cada tres persones a la Unió Europea i al Regne Unit conviu amb malaltia hepàtica esteatòsica associada a disfunció metabòlica (MASLD, per les seves sigles en anglès), actualment un dels principals factors impulsors del càncer de fetge a Europa.
Europa presenta les taxes més elevades de consum d’alcohol per persona, la prevalença més alta d’episodis de consum intensiu i les taxes més baixes d’abstinència alcohòlica a escala mundial. La combinació de l’alcohol amb l’obesitat i altres factors de risc associats a la malaltia hepàtica contribueix a elevades taxes de malaltia hepàtica terminal i de càncer de fetge. Es calcula que l’alcohol és responsable del 40% de les 287.000 morts prematures relacionades amb malalties hepàtiques que es produeixen cada any a Europa, tot i que la xifra real podria ser encara superior.
A tot Europa, la malaltia hepàtica ja està afectant la salut de la població en edat laboral. Les morts per malaltia hepàtica relacionada amb l’alcohol i per hepatitis víriques no diagnosticades o no tractades solen produir-se dècades abans que les associades a moltes altres malalties cròniques. Les hepatitis B i C representen més del 85% de les prop de 57.000 morts anuals relacionades amb el VIH, la tuberculosi i les hepatitis víriques a la UE i a l’Espai Econòmic Europeu.
Més enllà de l’hepatologia: una resposta més àmplia des de la salut pública
«Europa no necessita una nova advertència que la malaltia hepàtica està empitjorant. Necessita una manera diferent de respondre», afirma Jeffrey V. Lazarus, cap del grup de salut pública i malalties hepàtiques d’ISGlobal, professor de la CUNY Graduate School of Public Health and Health Policy i coordinador de la sèrie de The Lancet.
«Quan parlem d’aliments ultraprocessats, begudes alcohòliques o dietes poc saludables, estem parlant, en essència, del risc de malaltia hepàtica. I quan parlem de diabetis, obesitat o sedentarisme, també estem parlant d’aquest mateix risc. Necessitem polítiques i intervencions de salut pública més sòlides per fer front a aquesta càrrega de malaltia», afirma Lazarus.
«I l’atenció primària també ha de canviar. No té sentit avaluar la pressió arterial, el colesterol o el pes corporal i no valorar la fibrosi hepàtica», afegeix.
La sèrie analitza la malaltia hepàtica crònica des de quatre perspectives complementàries:
- Detecció i models assistencials
- Preparació de les polítiques sobre MASLD
- Malaltia hepàtica relacionada amb l’alcohol i MetALD (malaltia hepàtica esteatòsica associada a disfunció metabòlica i consum d’alcohol)
- Avenços cap a l’eliminació de les hepatitis
víriques
A més, aborda conjuntament les causes metabòliques, víriques i relacionades amb l’alcohol de la malaltia hepàtica. «En analitzar aquestes causes de manera integrada, aquests treballs mostren per què Europa necessita estratègies coordinades de prevenció, una detecció més precoç, itineraris assistencials i un enfocament lliure d’estigmes que connecti la salut hepàtica amb la diabetis, l’obesitat, les malalties cardiovasculars, les polítiques sobre alcohol, la prevenció del càncer i les necessitats de les comunitats més desateses», explica Elisa Pose, co-coordinadora de la sèrie.
En un dels comentaris que acompanyen la sèrie, les persones defensores dels drets dels pacients Jeff McIntyre, Gina Bartes i Raquel Peck adverteixen que les persones amb malaltia hepàtica sovint s’enfronten a prejudicis i judicis que presenten la malaltia com una conseqüència exclusiva de decisions individuals. «L’estigma derivat d’aquesta manca de context influeix directament en la cerca d’atenció sanitària, l’adherència als tractaments i els resultats en salut, a més de condicionar les prioritats polítiques i contribuir a l’infrarreconeixement de la malaltia hepàtica», assenyalen.
Paul Brennan, també co-coordinador de la sèrie, afegeix: «Durant massa temps hem acceptat la normalització d’un enfocament, promogut tant per la societat en general com per grups de pressió de la indústria, que responsabilitza les persones en lloc de les mancances i responsabilitats col·lectives dels governs i les institucions. La malaltia hepàtica, especialment la MASLD, les hepatitis víriques i la malaltia hepàtica relacionada amb l’alcohol, afecta de manera desproporcionada les persones més vulnerables de la societat. En aquesta sèrie mostrem com incorporar intervencions basades en l’evidència entorn del diagnòstic, la preparació dels sistemes, els itineraris assistencials i el desenvolupament de polítiques per protegir millor les futures generacions europees».
Oportunitats perdudes per a la prevenció i la detecció precoç
Els autors i autores també adverteixen que milions de persones amb malaltia hepàtica crònica continuen sense diagnòstic. Una identificació més precoç des de l’atenció primària i comunitària, incloent-hi estratègies de cribratge i avaluacions automatitzades i no invasives de la fibrosi hepàtica, podria evitar la progressió cap a fibrosi avançada, cirrosi, càncer hepàtic i mort prematura.
Entre les principals recomanacions s’inclouen:
- Integrar la salut hepàtica en les
estratègies de prevenció de malalties no transmissibles i càncer.
- Alinear les respostes davant la malaltia hepàtica amb polítiques sobre diabetis, obesitat, alcohol, malalties cardiovasculars, activitat física i nutrició.
- Reforçar els sistemes de vigilància i detecció precoç.
- Millorar l’accés al tractament i als serveis de reducció de danys.
- Aplicar polítiques més sòlides sobre alcohol i reduir els factors comercials que impulsen els danys associats.
- Abordar l’estigma i les barreres que afecten les comunitats més desateses.
«Posar fi a la malaltia hepàtica crònica com a amenaça per a la salut pública a Europa és possible, però només si Europa actua abans que la malaltia avançada es converteixi en el punt habitual de diagnòstic», conclou Lazarus.
La publicació de la sèrie coincideix amb l’esdeveniment principal organitzat avui a Barcelona pel Global Think-tank on Steatotic Liver Disease, una iniciativa del grup de salut pública i malalties hepàtiques d’ISGlobal, celebrat abans del Congrés de l’Associació Europea per a l’Estudi del Fetge (EASL) d’enguany.
Sobre la sèrie
La sèrie inclou quatre articles i quatre comentaris associats. Els articles se centren en:
- Innovació diagnòstica i models
assistencials per a la malaltia hepàtica crònica.
- Preparació de les polítiques
sobre MASLD a Europa.
- Malaltia hepàtica relacionada amb
l’alcohol i MetALD.
- Control i eliminació de les
hepatitis víriques.
Els comentaris que acompanyen la sèrie aborden perspectives prioritàries com la defensa dels drets dels pacients, les barreres culturals i lingüístiques per accedir a l’atenció sanitària, la medicina de laboratori i les necessitats de les persones amb malalties hepàtiques autoimmunitàries i minoritàries.
