De l’endometriosi a la salut en les primeres etapes de la vida: l’impacte del microbioma femení

El microbioma intestinal i vaginal de la dona té una gran influència en la seva salut i pot incidir en afeccions com l’endometriosi o contribuir a modelar l’ecosistema microbià dels nadons. Aquestes són algunes de les noves evidències científiques que es presentaran a The Barcelona Debates on the Human Microbiome, el congrés internacional sobre microbioma organitzat per IrsiCaixa els dies 25 i 26 de juny amb el suport de la Fundació ”la Caixa”.

El microbioma s’ha consolidat com un dels camps més rellevants de la recerca en salut humana per la seva influència en aspectes tan diversos com la immunitat, el metabolisme, la predisposició a malalties, la salut reproductiva o el desenvolupament primerenc de la vida. Els dies 25 i 26 de juny, IrsiCaixa –centre impulsat conjuntament per la Fundació ”la Caixa” i el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya– organitzarà al CosmoCaixa el congrés internacional The Barcelona Debates on the Human Microbiome. Aquesta cita anual, que arriba a la seva 12a edició, reuneix la comunitat científica internacional per compartir els darrers avenços en la recerca del microbioma. 

La trobada està coordinada per l’investigador principal d’IrsiCaixa Roger Paredes, el metge emèrit de la Unitat de Recerca del Sistema Digestiu de l’Institut de Recerca de l’Hospital Vall d’Hebron Francisco Guarner i el director d’IrsiCaixa Bonaventura Clotet, i se celebrarà a les portes del Dia Mundial del Microbioma, el 27 de juny, gràcies al suport de la Fundació ”la Caixa”.

«Sabem que la composició del microbioma té la capacitat d’influir en nombrosos processos biològics. A IrsiCaixa fa anys que estudiem el paper d’aquests microorganismes en la resposta immunitària, però un dels aspectes més interessants d’aquest congrés és precisament mostrar la transversalitat d’aquest camp de recerca. El microbioma femení, per exemple, serà un dels temes presents en diverses sessions per la seva rellevància tant per a la salut de les dones com per a la configuració del microbioma durant les primeres etapes de la vida», explica Paredes.

El microbioma vaginal: un ecosistema poc conegut amb un paper fonamental

Tot i que el microbioma intestinal ha estat el principal focus de la recerca en microbioma, l’ecosistema microbià vaginal està guanyant reconeixement pel seu paper clau en la salut femenina i pediàtrica. «Durant molt de temps, però, el microbioma vaginal ha estat un camp poc estudiat a causa d’una combinació de factors socials i científics. Aquest ecosistema ha estat relegat perquè es considerava un tema tabú i perquè es percebia com menys divers que el microbioma intestinal», assenyala Caroline Dricot, investigadora de la Universitat d’Anvers i una de les ponents del congrés. «Tanmateix, hem comprovat que, malgrat aquesta percepció de simplicitat, és molt més complex i divers del que es pensava inicialment i exerceix un paper fonamental en la salut de les dones», reivindica.

Durant la seva xerrada, Dricot presentarà els resultats del projecte de ciència ciutadana Isala. Gràcies a la participació de 3.345 dones belgues sanes d’entre 18 i 98 anys, l’estudi ha permès elaborar un dels mapes més complets del microbioma vaginal realitzats fins ara. Els resultats mostren que el 78 % de les mostres estaven dominades per bacteris del gènere Lactobacillus. «Hem observat que el microbioma vaginal canvia al llarg de la vida de les dones i que factors com l’edat o haver tingut descendència influeixen significativament en la seva composició», explica Dricot. «Lactobacillus crispatus i Lactobacillus jensenii, per exemple, s’associen a nivells més elevats d’estrògens i a l’ús d’anticonceptius, mentre que altres perfils bacterians més diversos es relacionen amb la menopausa, el part o la lactància».

La composició del microbioma vaginal pot influir en la salut sexual i reproductiva de la dona, incloent-hi el risc de vaginosi bacteriana, part prematur o complicacions associades a infeccions pel virus del papil·loma humà. De fet, Dricot ha observat que algunes espècies de lactobacils vaginals poden produir riboflavina (vitamina B2), una vitamina essencial i antioxidant. Aquesta molècula està àmpliament implicada en processos fisiològics de la dona, com la menstruació, l’embaràs i la lactància, i la seva aportació és clau per al desenvolupament del fetus i del lactant. Aquests resultats suggereixen que determinats microorganismes podrien contribuir a cobrir els requeriments d’aquesta vitamina, a més del seu paper com a part del microbioma vaginal.

Microbioma, endometriosi i infertilitat

L’endometriosi afecta una de cada deu dones en edat reproductiva i constitueix una de les principals causes de dolor crònic i infertilitat. Es produeix quan teixit similar a l’endometri creix fora de l’úter i pot afectar els ovaris, els intestins o la bufeta, entre altres òrgans. «Entre el 30 % i el 50 % de les pacients amb endometriosi presenten problemes de fertilitat», explica Mireia Vallès, investigadora de la Universitat Pompeu Fabra i moderadora d’una de les sessions del congrés. «Tot i que el seu origen encara no està completament aclarit, estudis recents impliquen el microbioma intestinal i el del tracte reproductor no només en la progressió i la simptomatologia de l’endometriosi, sinó també en la fertilitat de les dones que la pateixen», assenyala.

Recentment, l’equip de Vallès ha rebut finançament per al projecte MiENDO. «Volem estudiar el perfil microbià de les persones amb endometriosi i la seva relació amb la infertilitat. En concret, analitzarem si la presència de determinats microorganismes capaços de modular les hormones sexuals pot estar relacionada amb aquesta afecció», apunta Vallès.

Part i lactància, claus en el microbioma infantil

El microbioma humà comença a formar-se des del naixement. «Gràcies als estudis realitzats en el marc de la cohort MAMI, hem comprovat que el tipus de part i la lactància influeixen en els primers bacteris que colonitzen l’organisme», explica Carmen Collado, investigadora del CSIC a l’Institut d’Agroquímica i Tecnologia dels Aliments (IATA-CSIC). «També hem observat que la dieta materna condiciona el perfil bioactiu de la llet materna i modifica la composició del microbioma infantil, fet que té un paper clau en la protecció davant les infeccions», afegeix.

Però aquests factors no només determinen quins bacteris colonitzen l’organisme del nounat, sinó que també influeixen en l’anomenat resistoma, el conjunt de gens de resistència als antibiòtics presents en el microbioma. Collado i el seu equip han observat que tant el tipus de part com la lactància materna influeixen en la seva evolució. «El resistoma no és estàtic: canvia durant els primers quatre mesos de vida i segueix trajectòries diferents segons el tipus de naixement i l’alimentació», assenyala. Els seus resultats indiquen que la lactància materna afavoreix la presència de bifidobacteris, associats a una menor càrrega de gens de resistència. «Això suggereix que la nutrició primerenca pot modular no només el microbioma, sinó també la presència de gens de resistència als antibiòtics en etapes molt precoces de la vida», conclou.