Debat de la Fundació ”la Caixa” sobre alcohol, dieta mediterrània i salut

El catedràtic de Medicina Preventiva i Salut Pública de la Universidad de Navarra, investigador en nutrició i catedràtic visitant de nutrició a la Harvard T. H. Chan School of Public Health, Miguel Ángel Martínez-González, i el catedràtic de Medicina a la Universidad de Málaga, cap de servei d’Aparell Digestiu de l’Hospital Universitario Virgen de la Victoria i investigador responsable del grup Hepatogastroenterologia, Farmacologia i Terapèutica Clínica Translacional a l’Instituto de Investigación Biomédica de Málaga i Plataforma en Nanomedicina (IBIMA Plataforma BIONAND), Raúl Andrade Bellido, parlaran en un nou debat d’investigació i salut de la Fundació ”la Caixa”sobre l’impacte del consum d’alcohol sobre la salut.

D’acord amb l’Organització Mundial de la Salut (OMS), cada any es produeixen 2,6 milions de morts atribuïbles al consum d’alcohol, cosa que representa un 4,7 % del total de la mortalitat mundial. Uns 400 milions de persones —al voltant del 7 % de la població mundial més gran de 15 anys— pateixen trastorns per consum d’alcohol i, d’aquestes, 209 milions viuen amb dependència.

El consum d’alcohol s’associa al desenvolupament de malalties hepàtiques, gastrointestinals i pancreàtiques, a trastorns cardiovasculars i neurològics, i a diferents tipus de càncer, entre els quals els de mama, còlon i recte, fetge, esòfag, cavitat oral, etc. A això se suma el paper que té en accidents de trànsit, lesions, violència i problemes socials i laborals. A Espanya, l’alcohol és la segona causa prevenible de mortalitat, responsable del voltant del 4 % de les morts anuals i amb un impacte especialment elevat en la població jove, tant per accidents de trànsit com per violència i lesions.

No obstant això, diversos estudis també han indicat possibles beneficis del consum moderat d’alcohol sobre la salut en general, cosa que ha contribuït a una discussió científica i social complexa. Nombrosos estudis observacionals han descrit que les persones amb consums baixos o moderats presenten menys risc cardiovascular i menys mortalitat que els grans consumidors i, en algunes anàlisis, fins i tot que els abstemis. Aquests resultats s’han observat amb més consistència quan el consum es produeix en el context d’un patró de dieta mediterrània, amb petites quantitats de vi, preferentment negre, consumit amb els àpats, repartit al llarg de la setmana i sense episodis de consum intensiu. En aquest context s’emmarquen els resultats observats en estudis com PREDIMED i la cohort SUN.

Com s’han d’interpretar aquests descobriments? Som davant d’un efecte beneficiós atribuïble a l’alcohol o més aviat davant del reflex d’estils de vida globalment més saludables? Fins a quin punt hi influeixen trets com la dificultat per mesurar el consum real, l’heterogeneïtat dins del grup de no bevedors o factors socials i culturals associats al patró mediterrani? I, sobretot, com es poden ponderar els possibles beneficis cardiovasculars davant dels riscos, com ara l’augment del risc de càncer, que apareix fins i tot amb consums baixos i de manera més marcada en les dones?

Tot i el gran nombre d’estudis disponibles, encara falta evidència experimental sòlida que permeti respondre amb claredat a una pregunta clau per a la salut pública: quin és realment l’impacte a llarg termini del consum moderat d’alcohol? Per cobrir aquesta llacuna ha nascut l’assaig UNATI, finançat pel Consell Europeu d’Investigació. Es tracta d’un gran assaig clínic aleatori la finalitat del qual és determinar amb evidència científica sòlida si el consum moderat d’alcohol pot ser una alternativa segura davant l’abstinència total. L’estudi, desenvolupat juntament amb més de 500 metges de tot el país i liderat per Miguel Ángel Martínez-González i el seu equip, continua reclutant participants i preveu assolir els 10.000 a tot Espanya.

Com l’investigador explicarà en el debat, durant quatre anys els participants reben recomanacions orientades a l’abstinència o bé a la moderació, sense imposar canvis obligatoris. L’estudi analitzarà l’impacte de totes dues estratègies sobre la mortalitat, la salut cardiovascular i el risc de càncer, com també sobre altres problemes de salut, com la cirrosi, la diabetis tipus 2, la depressió, la demència, les infeccions greus o les sessions que requereixen hospitalització. L’objectiu és disposar d’una base d’evidència més sòlida per orientar les recomanacions clíniques com les polítiques de salut pública.

El debat vol reflexionar també sobre si és possible establir una recomanació universal d’«alcohol 0»; sobre les conseqüències per a l’organisme de fer un consum intensiu d’alcohol (binge drinking), entès com la ingesta, concentrada en dues hores, de 5 o més copes, o bé sobre els efectes que aquest patró de consum provoca en persones joves, un comportament que, segons dades del Ministeri de Sanitat, practiquen el 28,2% dels estudiants d’entre 14 i 18 anys almenys un cop al mes. A més, els investigadors comentaran les conseqüències de la combinació de l’alcohol amb altres tòxics com el tabac, que multiplica exponencialment el risc per a la salut ja que es potencia el dany cel·lular.