Un estudi del VHIO relaciona els canvis epigenètics provocats per dieta, tabac i exposició a pesticides amb el desenvolupament de càncer colorectal en persones menors de 50 anys

Un estudi liderat pel Dr. José Antonio Seoane, cap del Grup de Biologia Computacional del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), identifica per primera vegada la petjada de l’exposoma —el conjunt d’exposicions ambientals i d’estil de vida— en el càncer colorectal en pacients menors de 50 anys a través de signatures epigenètiques. Mitjançant l’anàlisi comparativa dels patrons de metilació de l’ADN en pacients joves i de més de 50 anys, el treball, que es publica avui a la revista Nature Medicine, confirma la influència de factors com la dieta, el nivell educatiu o el tabac.

El càncer colorectal és el tercer tumor més freqüent al món i la segona causa de mort per càncer, amb una incidència i mortalitat que augmenten amb l’edat. De fet, actualment el 90% dels casos es diagnostiquen en persones majors de 50 anys. Tanmateix, en els darrers anys s’ha observat un increment preocupant del càncer colorectal d’inici precoç (EOCRC, per les seves sigles en anglès), diagnosticat en persones menors de 50 anys. Als Estats Units, el càncer colorectal d’inici precoç (EOCRC) és ja la principal causa de mort per càncer en homes menors de 50 anys i la segona en dones menors de 50 anys.

«El càncer colorectal en pacient jove (menor de 50 anys) presenta característiques clíniques i patològiques particulars. No obstant això, a nivell genòmic, les alteracions moleculars són similars i no s’han identificat alteracions específiques», explica el Dra. Elena Élez, cap de la Unitat de Tumors Digestius de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i cap del Grup de Tumors del Tracte Gastrointestinal del VHIO. «Així doncs, les causes de l’augment de la incidència del càncer colorectal en persones joves no estan clares» diu la  Dra. Iosune Baraibar, investigadora del Grup de Tumors del Tracte Gastrointestinal del VHIO.

La influència de l’exposoma

Les hipòtesis emergents suggereixen que les exposicions ambientals i relacionades amb l’estil de vida, conegudes de manera conjunta com l’exposoma, podrien tenir un paper clau. Tanmateix, els esforços per identificar factors de risc modificables específics de l’EOCRC han tingut un èxit limitat. La majoria dels estudis comparen casos d’EOCRC amb controls de la mateixa edat i detecten els mateixos factors de risc descrits per al càncer colorectal en pacients majors de 50 anys  (AOCRC).

Entre els factors que poden influir en el càncer colorectal d’inici precoç s’han estudiat alguns com el tabaquisme, la dieta o el microbioma.

No obstant això, els resultats han estat limitats, en part perquè no sempre s’han mesurat de manera precisa les exposicions ambientals al llarg de la vida, fet que dificulta relacionar-les clarament amb el risc de càncer. Malgrat això, investigacions recents han detectat canvis específics en la metilació de l’ADN provocats per aquestes exposicions, cosa que obre noves vies per entendre millor la malaltia.

Què són les marques epigenètiques?

L’epigenètica és un sistema que serveix per activar o desactivar els gens sense canviar la seqüència de l’ADN. Un exemple és la metilació, una petita marca química que es col·loca sobre l’ADN.

«Si imaginem el genoma com un llibre, les marques epigenètiques no en canvien el text, sinó que funcionen com post-its o marcadors que assenyalen quins capítols s’han de llegir i quins s’han de saltar», explica Seoane. «A més, aquests post-its es poden afegir o treure segons l’entorn i l’estil de vida —alimentació, estrès o exposició a tòxics—, influint en com s’interpreta el mateix llibre al llarg del temps».

«En aquest estudi, ens vam proposar explorar els components de l’exposoma que podrien contribuir al desenvolupament del càncer colorectal en persones joves en comparació amb el càncer colorectal amb diagnòstic en edats més avançades, utilitzant marcadors epigenètics».

Amb aquest objectiu, l’equip de recerca va crear puntuacions de risc basades en marques epigenètiques de l’ADN (metilació) que reflecteixen l’exposició a factors com l’estil de vida i l’entorn. Per fer-ho, van utilitzar dades del The Cancer Genome Atlas (TCGA) i van confirmar els resultats en nou cohorts independents de pacients.

Després, van comparar aquestes puntuacions entre ambdós grups de pacients amb càncer colorectal.

«En aquesta anàlisi vam observar que hi havia diferències significatives en les signatures epigenètiques associades a la dieta, el tabac i l’exposició a pesticides», afirma la Dra. Silvana Maas, investigadora postdoctoral del Grup de Biologia Computacional del VHIO i primera autora d’aquest estudi. «Entre els pesticides, va destacar un senyal molt clar de correlació entre l’exposició al pesticida picloram i el càncer colorectal d’inici precoç».

«Vam estudiar aquesta correlació en bases de dades poblacionals de persones amb càncer (SEER) i d’ús de pesticides (USGS) per comtats als Estats Units, i vam observar que la incidència del càncer colorectal d’inici precoç s’associava de manera significativa amb l’ús de picloram, fins i tot després d’ajustar per factors sociodemogràfics i per l’exposició a altres pesticides».

El picloram és un herbicida que es va començar a utilitzar a mitjans dels anys 60, de manera que les persones que actualment presenten càncer colorectal edats avançades no hi van estar exposades durant la infància, mentre que els casos d’inici precoç sí que ho van estar i durant una part més gran de la seva vida, fet que podria explicar les diferències en el desenvolupament del càncer.

L’exposició al picloram podria explicar l’inici del tumor?

«Davant d’un senyal tan clar, vam decidir analitzar amb més detall les característiques moleculars dels tumors exposats al picloram», explica el Dr. Seoane. «Vam observar que els tumors amb alta exposició al pesticida tenien menys mutacions en el gen APC, un gen clau en el càncer colorectal que regula la via Wnt, relacionada amb el creixement cel·lular. Això suggereix que l’exposició al picloram podria afavorir el desenvolupament del càncer per mecanismes no lligats a mutacions a APC».

«En qualsevol cas», afegeix, «caldrà continuar investigant per confirmar si l’exposició al picloram està realment al darrere del desenvolupament precoç del tumor».

El principal missatge d’aquest estudi és que l’epigenètica, concretament la metilació, es pot utilitzar com una eina per mesurar l’exposició ambiental en els teixits. Amb aquest enfocament, els investigadors han pogut identificar factors que ja s’havien associat al càncer colorectal en persones joves com la dieta i el tabac, i, a més, han detectat un nou possible factor de risc: el pesticida picloram, estretament relacionat amb aquest tipus de càncer.

«En conclusió, els nostres resultats no només identifiquen components de l’exposoma a partir de petjades epigenètiques que podrien contribuir al desenvolupament del càncer colorectal, especialment del càncer en persones joves (EOCRC), sinó que també estableixen una base sòlida per abordar les exposicions ambientals i els factors relacionats amb l’estil de vida amb l’objectiu de reduir el risc, destacant la importància d’impulsar intervencions preventives tant a nivell individual com de polítiques públiques», conclou el Dr. Seoane.

Aquesta investigació, liderada pel Grup de Biologia Computacional del VHIO, ha estat possible gràcies al finançament de la Fundació “la Caixa” i l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC).

Referència

Maas, S. C. E., Baraibar, I., Lemler, L., Butjosa-Espín, M., Blanco Irazuegui, O., Tabernero, J., Elez, E., & Seoane, J. A. Epigenetic fingerprints link early-onset colon and rectal cancer to pesticide exposure. Nat Medicine 2026 Aprl 21st https://doi.org/10.1038/s41591-026-04342-5