Requena i Utiel revitalitzen el seu territori per frenar els incendis i la despoblació

Mentre Espanya encadena setmanes d’incendis amb una virulència inèdita fins ara, una iniciativa a l’interior de València demostra que la millor defensa contra el foc comença molt abans que salti la primera espurna. Impulsat per l’Associació de Municipis Forestals de la Comunitat Valenciana (AMUFOR) i seleccionat a la convocatòria Acció Social en l’Àmbit Rural de la Fundació ”la Caixa”, el projecte Implicació de silvicultors: Resliència davant d’incendis forestals i creació d’ocupació té com a objectiu millorar la gestió del territori rural dels municipis de Requena i Utiel a través d’actuacions de prevenció d’incendis amb la finalitat de generar ocupació rural i frenar la despoblació de la zona.

L’estiu del 2026, els incendis de les Gavarres, Àvila, Madrid o la Vall d’Uixó, entre d'altres, han tornat a desbordar la capacitat dels equips de bombers i els mitjans d’extinció. Segons dades provisionals del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, més de 250.000 hectàrees han cremat a Espanya des del començament del 2026.

A més, aquests episodis s’allarguen durant setmanes en comptes de dies, com era habitual fa anys. La magnitud dels incendis, el context climàtic actual, la despoblació i l’abandonament del medi rural evidencien la necessitat d’un canvi en les estratègies de prevenció, tan importants com els mitjans d’extinció a l’hora de frenar el foc.

Un territori abandonat és un focus potencial d’incendis

L’AMUFOR, Associació de Municipis Forestals de la Comunitat Valenciana, fa 20 anys que presta assistència en la gestió del patrimoni natural a 109 municipis i a les 3 diputacions provincials del territori valencià. Un dels seus projectes més ambiciosos és el que desenvolupa des del 2025 gràcies al suport de la convocatòria Acció Social en l’Àmbit Rural de la Fundació ”la Caixa” a Requena i Utiel, una aposta per paisatges més resilients davant del risc d’incendis, la creació- d’ocupació vinculada a la gestió forestal i, sobretot, l’impuls d’aliances locals que uneixin propietaris, ajuntaments i entitats del territori.

Per a Chema Martín, tècnic de l’AMUFOR i encarregat del projecte, la Comunitat Valenciana té un problema estructural de despoblació del medi rural, ja que les àrees metropolitanes de València, Alacant i Castelló concentren el 60 % de la població. «Cada any es perden a la Comunitat Valenciana unes 3.500 hectàrees de cultius agrícoles que s’estan abandonant i la vegetació forestal està entrant a colonitzar aquests cultius», afirma el Martín sobre la base de dades oficials de l’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA/ASAJA).

Aquest abandonament agrícola i forestal, unit a la fragmentació de la propietat i la manca de gestió del medi rural, provoca una acumulació de combustible vegetal que augmenta el risc de grans incendis.

Per al tècnic de l’AMUFOR, revertir aquesta dinàmica i aconseguir que el bosc torni a ser gestionat d’una manera més eficient passa per un canvi de mentalitat: «Hi ha d’haver un canvi en el relat i una millora de les condicions dels territoris rurals perquè la gent s’hi vulgui quedar», afegeix el tècnic.

Bancals i aljubs: recuperar solucions del passat

En la primera fase, el projecte de l’AMUFOR se centra en dues actuacions pilot amb la mateixa meta: recuperar eines i estructures que ja van funcionar en el passat per aportar solucions en el present.

A Requena, prenent com a referència la fotografia aèria del Vol Americà Sèrie B (1956-1957) —que l’Army Map Service dels Estats Units va fer a Espanya en col·laboració amb l’Exèrcit de l’Aire espanyol i que l’Institut GeogràficNacional ha conservat—, s’han identificat bancals agrícoles ara abandonats per l’èxode rural, alguns fins i tot colonitzats per la vegetació forestal, per tal de recuperar-los com a elements de prevenció d’incendis. «L’any 1956, aquests bancals eren funcionals, estaven cultivats i mantenien la discontinuïtat del terreny», explica el Martín. 

En total, el projecte preveu la recuperació de quatre hectàrees. A més, com afegeix el tècnic de l’AMUFOR, també es duran a terme accions per garantir el manteniment natural dels bancals mitjançant la pastura: «Volem sembrar espècies de gramínies i lleguminoses perquè la ramaderia extensiva i la fauna cinegètica de la zona mantinguin aquestes discontinuïtats en el temps», afirma.

A Utiel, s’han recuperat 3 dels 16 aljubs històrics, antics dipòsits destinats a recollir i emmagatzemar l’aigua de pluja que formen part d’una xarxa de més de 40 anys i amb un gran valor patrimonial. Segons el Martín, aquesta infraestructura va sorprendre fins i tot els tècnics del projecte: «No és habitual trobar una xarxa d’aljubs ben mantinguda, que tingui més de 40 anys, que es continuï utilitzant i per la qual encara se senti un cert afecte».

Aquest inventari complet s’ha dut a terme gràcies al suport d’una aplicació mòbil desenvolupada per la Universitat de Castella-La Manxa. A més, la Junta de Camins d’Utiel, històricament responsable de vetllar per aquestes infraestructures juntament amb l’Ajuntament, ha estat clau per indicar en quins aljubs calia intervenir amb més urgència.

Les tres aljubs en els quals s’ha actuat van ser danyats durant el dana del 2024, que va obstruir-ne les canonades amb terra i sediments. En les intervencions s’han reparat les conduccions, i en un dels aljubs s’ha substituït completament la llosa de formigó que el cobria. El resultat són infraestructures que tornen a estar operatives per al reg agrícola.

Per a Aitor Iniesta, regidor de Desenvolupament Rural i Medi Ambient d’Utiel, la participació en la convocatòria Acció Social en l’Àmbit Rural de la Fundació ”la Caixa” ha estat clau: «Gràcies a la convocatòria hem aconseguit recuperar aquestes infraestructures en desús, la utilitat fonamental de les quals millorarà el nostre entorn rural».

Per la seva banda, el regidor de Medi Ambient de l’Ajuntament de Requena, Lucio Cabrera, subratlla que cap d’aquestes actuacions no hauria estat possible sense la col·laboració entre administracions, propietaris i entitats locals: «Avui és evident que ningú no pot protegir el bosc treballant sol. Els incendis, l’abandonament del medi rural i el canvi climàtic són reptes massa grans perquè els pugui afrontar una sola Administració». 

I afegeix, amb la seva experiència com a bomber forestal: «Un bosc gestionat, net i amb activitat és un bosc molt més preparat per resistir un incendi. La millor inversió que podem fer és invertir en prevenció».

Les dues actuacions de l’AMUFOR a Requena i Utiel, en la fase mediambiental del projecte desenvolupat en el marc de la convocatòria de la Fundació ”la Caixa”, són un bon exemple de la necessitat de mantenir la prevenció durant tot l’any. «Hem generat zones de discontinuïtat natural en el cas de Requena, i en el cas d’Utiel hem recuperat els aljubs de finques agrícoles molt properes a zones forestals, cosa que fins i tot afavoreix la captació d’aigua dels equips d’extinció», conclou el Martín.

Dinamització social mitjançant la gestió forestal

Un cop tancada aquesta primera fase d’actuacions pilot, l’etapa següent del projecte consisteix en la dinamització social, amb un primer punt clau: localitzar els propietaris forestals per agrupar-los, capacitar-los digitalment i ajudar-los a gestionar les seves pròpies finques.

Trobar aquests propietaris no és fàcil. A Espanya, el 72 % del sòl forestal és de titularitat privada i el 28 % restant és públic. A la Comunitat Valenciana, el 55,2 % dels terrenys forestals pertanyen a particulars i el 38,6 % són de propietat pública, mentre que del 6,2 % es desconeix la titularitat.

A més de completar aquesta radiografia del terreny forestal valencià, una de les metes del projecte és generar una estructura associativa dels propietaris que els empoderi i els doni eines per a una gestió més eficient: «Volem que la gent faci seu el problema, que tingui l’oportunitat de mantenir les terres, els boscos, les parcel·les i les finques ben cuidats, com han d’estar», diu el Martín.

Aquesta fase també té una vessant econòmica: fomentar la creació d’ocupació verda vinculada a la gestió forestal, amb una atenció especial als joves i a les dones. Requena disposa d’una escola per a capatassos forestals de la qual surten cada any joves formats que, segons el Martín, podrien trobar «un futur al seu territori» gràcies a la dinamització del teixit empresarial forestal de la zona. 

Juntament amb aquests dos reptes principals, l’AMUFOR també fa temps que identifica agents del territori, grups de suport local, juntes de camins i fins i tot associacions de caçadors de la zona que puguin contribuir al desenvolupament continuat del projecte. L’objectiu final és reproduir el que s’ha après a Requena i Utiel als 55 municipis de l’àrea d’influència, distribuïts entre València, Conca i Albacete.

Un model amb vocació de futur

A tres anys vista —el termini que permet la convocatòria Acció Social en l’Àmbit Rural de la Fundació ”la Caixa”, més ampli que altres convocatòries autonòmiques o nacionals—, l’AMUFOR aspira a consolidar una gestió forestal al territori, segons el mateix Martín, «coherent, eficaç i, sobretot, real».

El tècnic reconeix que aquest marge de temps ha estat decisiu per poder planificar bé les actuacions: des de la sembra, que triga mesos a germinar, fins a la tasca de localitzar propietaris que, en molts casos, ni tan sols saben exactament on són les seves parcel·les. Aquest treball evidencia que els objectius del projecte no es mesuren només en xifres: «Mirem de fer coses que valguin la pena, que serveixin, que ajudin el territori, que empoderin les persones i que eduquin sobre el risc d’incendis», afegeix.

 Darrere de tot aquest esforç també hi ha una motivació personal. «Tinc 36 anys i quan era petit em deien: “Estudia per no haver de treballar al camp, que és molt sacrificat”. Era com: “Fuig d’aquí’”, recorda el Martín. Per al tècnic de l’AMUFOR, aquest missatge —repetit durant generacions a molts pobles de l’interior— és precisament el que cal revertir per animar les noves generacions a quedar-se i cuidar el territori. «Dignificant oficis, com pastor, agricultor i silvicultor, podrem aconseguir que la gent se senti arrelada al territori i no hagi de marxar». 

En un estiu marcat pel foc, iniciatives com la de Requena i Utiel demostren que recuperar la gestió forestal no és només una qüestió ambiental: també és una aposta perquè el món rural continuï tenint població que l’habiti i en tingui cura, i perquè la resta del país entengui que la seva seguretat davant dels incendis depèn, en gran mesura, del fet que aquest territori rural encara sigui viu.