CosmoCaixa acull l’esdeveniment Naukas, «Ciència per salvar el món», amb les veus més potents de la divulgació científica

Barcelona acull per segona vegada una jornada Naukas de divulgació científica i ho farà al Museu de la Ciència CosmoCaixa. A Naukas Barcelona 2026, «Ciència per salvar el món» es duran a terme xerrades inspiradores de 25 minuts en les quals participaran algunes de les veus més destacades de la divulgació científica del nostre país: la neurobiòloga Conchi Lillo, l’oncòleg infantil Antonio Pérez Martínez, el matemàtic Eduardo Sáenz de Cabezón, el comunicador científic Pere Estupinyà, la periodista i meteoròloga Joana Ivars i l’expert en astrofísica Manuel González García, entre d’altres. 

La plataforma Naukas i la Fundació ”la Caixa” presenten el dissabte 30 de maig l’esdeveniment Naukas Barcelona 2026, «Ciència per salvar el món», una jornada dedicada a la divulgació científica que se celebrarà d’11.00 a 19.45 h i que inclourà xerrades, humor, dades i un espectacle cientificomusical.

La jornada recull un extens programa en què participaran algunes de les figures més destacades de la divulgació científica actual del nostre país. Científiques, investigadors, divulgadores i comunicadors del panorama actual compartiran el seu coneixement en xerrades inspiradores de 25 minuts. L’esdeveniment serà presentat i amenitzat per Javier Peláez i Antonio Martínez Ron, fundadors de Naukas i periodistes especialitzats en ciència. A més, tota la jornada inclourà interpretació en llengua de signes catalana.

L’entrada és gratuïta fins a completar l’aforament i es pot reservar a través del web del Museu de la Ciència CosmoCaixa. L’entrada inclou activitats especials al migdia, com una visita comentada a les 14.00 h amb intèrpret de llengua de signes catalana i la projecció de Postals d’uns altres mons al Planetari a les 15.00 h per explorar els paisatges dels planetes amb els quals compartim el sistema solar i també dels seus satèl·lits.

Les veus expertes

En aquest esdeveniment que CosmoCaixa acull per segon any consecutiu hi participaran les personalitats expertes següents:

Ana Tamayo és màster en Periodisme i Comunicació de la Ciència, la Tecnologia i el Medi Ambient. Actualment ocupa el lloc de responsable de comunicació de l’acció conjunta europea EU-JAMRAI 2 a l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS). Ha tingut rols destacats com a responsable de comunicació en el projecte europeu Listen2Future de la Universitat de Granada, i també a l’Hospital Vithas Granada, on va liderar estratègies de comunicació i màrqueting. A més, va ser la responsable de comunicació en el projecte H2020 UPWARDS, de l’Institut d’Astrofísica d’Andalusia (IAA-CSIC). La seva experiència inclou la direcció, guionització i producció de documentals com UPWARDS: Understanding Planet Mars, emès a La 2 de TVE, i B4SKA: A New Power Generation, i també la direcció de producció del documental El enigma Agustina. 

A més, ha contribuït a la creació de contingut multimèdia innovador, des de videojocs com Let’s go to Mars! fins a exposicions com The Martian puzzle.

Pere Estupinyà és un químic i bioquímic conegut per la seva tasca de comunicador científic a través de llibres de divulgació, conferències i programes televisius. Ha treballat a l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT), als Instituts Nacionals de Salud (NIH) dels Estats Units i al Banc Interamericà de Desenvolupament (BID). Des del 2010 ha publicat diversos llibres, l’últim, l’abril del 2026, ¿Qué quieres ser de mayor?, sobre la revolució de la longevitat davant del segon quart del segle XXI, amb el nou escenari demogràfic i social. Va debutar a la televisió el 2014 presentant un documental per a TV3 titulat Inversió de futur. El 2015 va produir i conduir 13 capítols de la sèrie El Ladrón de Cerebros en Ecuador, i l’any següent va desenvolupar per a TVE, juntament amb la productora Minifilms, El Cazador de Cerebros, que va dirigir i presentar amb continuïtat a La 2 fins al 2024. 

La propera temporada s’encarregarà del programa de ciència de La 2 de TVE No me lo puedo creer. Des del setembre del 2016 participa en el programa radiofònic A vivir que son dos días, de la Cadena SER.

Eli Prats és investigadora de l’àrea de Bioenginyeria, Biomaterials i Nanomedicina al CIBER (CIBER-BBN) i a l’Institut de Microelectrònica de Barcelona (IMB-CNM), del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). Prats és reconeguda per la modificació química de superfícies i pel biosensing. La seva investigació se centra en el desenvolupament d’elèctrodes de grafè, un material amb propietats úniques que permet monitorar l’activitat cerebral de manera menys invasiva. A més de la seva tasca al laboratori, Prats és una fervent defensora de la divulgació científica. 

Ha participat en iniciatives com el festival internacional Pint of Science, que trasllada la ciència a entorns informals com ara bars i cafès per facilitar l’accés del públic general al coneixement científic.

Emilio García és el responsable de la Unitat de Cultura Científica (UCC+i) de l’Institut d’Astrofísica d’Andalusia (IAA-CSIC) a Granada des del 2009. Expert en divulgació científica, combina la seva formació en astrofísica amb la creació de projectes audiovisuals, obres de teatre i ràdio per apropar el cosmos al públic general.

Ha impulsat iniciatives innovadores com el radioscopi, obres de teatre de titelles i peces audiovisuals col·laborant amb professionals com Silbia López i Susana Escudero.

Conchi Lillo Delgado és neurobiòloga, professora titular de l’àrea de Biologia Cel·lular a la Facultat de Biologia de la Universitat de Salamanca (USAL) i investigadora de patologies de retina a l’Institut de Neurociències de Castella i Lleó (INCYL). Aquesta científica duu a terme la seva tasca investigadora a l’àrea de la neurobiologia de la visió a l’INCYL, on dirigeix la seva pròpia línia d’investigació, adscrita a l’Institut d’Investigació Biomèdica de Salamanca (IBSAL). També és directora del Servei de Microscòpia de NUCLEUS.

Eduardo Sáenz de Cabezón és matemàtic, professor de Llenguatges i Sistemes Informàtics de la Universitat de la Rioja. És presentador del programa de ciència Órbita Laika a RTVE i divulgador en diversos mitjans, a més de tenir un reconegut canal de YouTube, Derivando. Eduardo ha dut a terme una intensa tasca de divulgació de les matemàtiques a través de conferències, espectacles, xerrades i tallers per a persones de totes les edats i arreu del món (Espanya, Mèxic, Panamà, Argentina, Costa Rica, Uruguai, etc.). És membre i fundador des del 2013 d’un grup de científics i investigadors en actiu anomenat Big Van Ciencia, dedicat a la divulgació científica i que té com a objectiu portar la comunicació científica a tota mena de públics. També és autor del xou matemàtic El baúl de Pitágoras. 

Ha participat en l’organització TED i en esdeveniments com els Premis Príncep d’Astúries 2013, en el CERN de Ginebra i en el Dia Mundial de les Malalties Rares del 2015 davant S. M. la Reina Letizia. Va ser guanyador de concursos de monòlegs científics, com el Famelab España (2013) i el de la Fundación Aquae (2014), i va arribar a ser finalista al Cheltenham Science Festival del Regne Unit.

Alberto García Salido és pediatra intensivista, doctor en Medicina, professor universitari i escriptor. Ha publicat quatre volums de relats: El tipo que escucha, Entre cuatro paredes una sábana invisible/Equilibrio, Demasiada roca solitaria (finalista del premi Setenil com a millor llibre nacional de contes) i Lo que da miedo. Escriu a la revista cultural JotDown i, des del 2018, és col·laborador del programa Más de uno, dirigit per Carlos Alsina a Onda Cero.

Ujué Agudo és investigadora a Bikolabs i investigadora postdoctoral al Laboratori de Psicologia Experimental de la Universitat de Deusto. És llicenciada en Publicitat i Relacions Públiques amb màster en Investigació en Psicologia i doctora cum laude en Psicologia amb la tesi La influencia de los algoritmos en las decisiones y juicios humanos. Després d’una trajectòria professional com a consultora en experiència d’usuari i docent universitària, actualment exerceix com a investigadora a Bikolabs fent experiments empírics per comprendre l’impacte de la intel·ligència artificial en el comportament i les decisions de les persones.

Javier Pedreira (Wicho) és responsable d’informàtica als Museos Científicos Coruñeses i coautor de Microsiervos, un dels blogs sobre ciència i tecnologia més llegits en espanyol. Hi parla de moltes coses que li criden l’atenció mentre intenta explicar-se-les a ell mateix o a la resta del món. És també col·laborador habitual de diversos mitjans de comunicació i membre de la Junta Directiva de l’Asociación Galega de Comunicación de Cultura Científica e Tecnolóxica (Divulgacción).

Antonio Pérez Martínez és un destacat oncòleg infantil, director de la Unitat CRIS de Teràpies Avançades i cap del Servei d’Hematooncologia Pediàtrica de l’Hospital Universitari La Paz de Madrid. Lidera la investigació i el desenvolupament de tractaments personalitzats i teràpies avançades per a càncers infantils agressius i ha estat premiat per la seva tasca científica. És un dels responsables principals d’una teràpia anomenada CAR-T Tàndem, que representa un dels avenços més esperançadors i revolucionaris de l’oncologia pediàtrica.

Joana Ivars és geògrafa, meteoròloga i una de les veus més reconegudes de la informació meteorològica en televisió a Espanya. Tot i que va iniciar estudis universitaris de química, ben aviat va orientar la seva trajectòria cap a la geografia, disciplina en què va trobar el camí per desenvolupar la seva veritable vocació: la meteorologia. A més de la seva presència televisiva, manté un ferm compromís amb la divulgació científica. Des del 2019 és vocal de l’Associació Meteorològica Espanyola, en la qual contribueix a apropar el coneixement sobre el clima i la meteorologia a la ciutadania. El seu estil comunicatiu es caracteritza per la claredat, la precisió i la capacitat d’explicar fenòmens complexos de manera comprensible per al gran públic.

Irene Lapuente és fundadora i directora de La Mandarina de Newton, una organització dedicada a impulsar la innovació a través del diàleg entre la investigació, la cultura i la ciutadania. Llicenciada en Física per la Universitat de Barcelona, va completar la seva formació amb diversos postgraus en comunicació científica, documental i reportatge, i amb estades a la Waag Society, la Columbia University, The Tech Museum of Innovation de San José i el NODE Center for Curatorial Studies, que la van apropar al pensament de dissenyador (design thinking). Promou la convergència entre el mètode científic, el pensament de dissenyador i els processos creatius com a motor de transformació. 

El seu interès principal es troba en la intersecció entre les diferents formes de generar coneixement, tant sobre allò que existeix com sobre allò que encara s’ha d’imaginar. A més, dissenya processos de cocreació en cultura, art, ciència, salut i educació.

Natalia Ruiz Zelmanovitch és llicenciada en Traducció i Interpretació (francès/anglès) per la Universitat de Granada, experta en planificació i gestió cultural, i en comunicació social i divulgació de la ciència, amb dos anys d’art dramàtic. Ha treballat en ràdio i televisió, i les seves tasques com a comunicadora científica s’han desenvolupat en diversos centres, com l’Institut d’Astrofísica de Canàries (IAC), l’Institut de Ciències de Materials de Madrid (ICMM-CSIC), l’Institut de Física Fonamental (IFF-CSIC) o el Centre d’Astrobiologia (CAB). Ha protagonitzat diversos projectes teatrals i videogràfics, entre els que destaquen El diario secreto de Henrietta S. Leawitt (2013) i El enigma Agustina (2018, premi PRISMAS 2019 al millor projecte singular). Té una CuentoFilia febril que l’ha portat a publicar juntament a Silbia López de Lacalle el llibre Galápagos, las islas que caminan.

Manuel González García és llicenciat en Ciències Físiques per la Universitat Complutense de Madrid i doctor en Astrofísica per la Universitat de París XI. Ha treballat investigant en astrofísica a l’Observatori de París, a l’Institut de Radioastronomia Mil·limètrica de Granada i a l’Observatori Astronòmic Nacional de Madrid. Durant vuit anys ha treballat a l’Institut d’Astrofísica d’Andalusia (IAA-CSIC) en tasques de comunicació científica. Actualment és el mànager d’ESERO Spain, l’oficina de recursos educatius de l’ESA, amb seu al Parc de les Ciències de Granada. En companyia d’Emilio García ha dirigit el documental El enigma Agustina, el videoblog El astrónomo indignado i la sèrie web Camino a Congreso. I juntament amb Natalia Ruiz Zelmanovitch, és l’inventor de l’«astrocobla», disciplina que barreja cobla i astronomia.

Els presentadors

Javier Peláez és escriptor i comunicador científic, autor de 500 años de frío. La gran aventura del Ártico (Crítica, 2019). És un dels fundadors de la plataforma Naukas, editor de ciència a Yahoo i guionista en els programes de divulgació científica El Cazador de Cerebros i Órbita Laika, de RTVE. Durant més d’una dècada ha escrit en diferents mitjans de comunicació (El País, El Español, National Geographic, Vozpópuli). És coautor dels pòdcasts Catástrofe ultravioleta i La Aldea Irreductible, i ha col·laborat en diferents projectes radiofònics i televisius (RNE, Radio Televisión Canaria). És guanyador de tres premis Bitácoras, un Premi Prisma al millor web de divulgació científica i un Premi Ondas al millor programa de ràdio digital.

Antonio Martínez Ron és periodista científic i escriptor. La seva feina com a divulgador dels últims vint anys l’ha convertit en un dels referents de la comunicació científica en espanyol. Ha treballat en alguns dels principals mitjans de premsa digital, ràdio i televisió, i ha rebut alguns dels premis més importants de la seva professió, com el Premi Ondas i el Concha García Campoy. Actualment és cap de Ciència a elDiario.es i col·laborador en els programes radiofònics Mañana más (RNE) i Julia en la onda (Onda Cero). És el creador del blog Fogonazos i cofundador de la plataforma Naukas i del reeixit pòdcast Catástrofe ultravioleta, i ha participat durant dues temporades com a col·laborador al programa Órbita Laika, de RTVE. La seva feina destaca per la capacitat que té d’utilitzar els formats més diversos i per l’art d’explicar bones històries. Ha dirigit dos documentals, ha escrit al guió d’un còmic i és autor de diferents llibres sobre ciència. 

Sobre Naukas

Naukas és un projecte de Miguel Artime, Antonio Martínez, Javier Peláez i Alejandro Polanco, que han unit forces per crear la plataforma més gran d’esdeveniments de divulgació científica en espanyol. La plataforma també ofereix activitats divulgatives per a infants i inclou una xarxa de quinze blogs de divulgació científica. Són més d’un centenar els científics i divulgadors de les més diverses àrees que ajuden a construir aquest projecte per parlar de ciència.

Durant els últims quinze anys, Naukas ha visitat moltes ciutats, en les quals ha omplert teatres i auditoris amb xerrades científiques obertes a tots els públics. Bilbao, Valladolid, Palma, Sant Sebastià, Vitòria, Pamplona, la Corunya, Còrdova, Múrcia o Burgos són només algunes de les ciutats on ha organitzat esdeveniments de portes obertes i sota la premissa d’oferir una divulgació científica interessant, amena i, per què no, divertida.

Es tracta d’una ocasió única perquè les personen que visitin el museu tinguin l’oportunitat de submergir-se en l’apassionant i divers món de la biodiversitat, sota el guiatge d’experts en aquesta àrea i divulgadors i comunicadors que fan de la ciència el seu mode de vida.