Beques de postgrau a l’estranger: investigant amb un premi Nobel

Marc Expòsit i Alfredo Quijano comparteixen alguna cosa més que la vocació per la ciència. Joves, nascuts a Espanya i amb un doctorat a la prestigiosa University of Washington, han treballat braç a braç amb David Baker, Premi Nobel de Química el 2024 i pare del disseny computacional de proteïnes. El seu accés a aquest programa de doctorat no va ser fruit de l’atzar, sinó que va tenir el suport de les beques de postgrau a l’estranger de la Fundació ”la Caixa”. Les seves trajectòries reflecteixen l’impacte d’aquesta iniciativa, que aposta pel talent i l’excel·lència en la recerca científica i tècnica a escala internacional. 

Marc Expòsit (Girona, 1995) i Alfredo Quijano (València, 1993) coincideixen en l’impacte positiu que ha tingut en les seves carreres el programa de Beques de la Fundació ”la Caixa”. Per a tots dos ha estat una oportunitat única per accedir a institucions de referència mundial, com el Baker Lab, de la University of Washington, centre que ha revolucionat el camp de la biotecnologia amb models d’intel·ligència artificial capaços de dissenyar proteïnes des de zero. 

Per a Expòsit, la beca va ser clau per ser admès en el programa de doctorat de la universitat: «A més del finançament, tens la distinció d’haver aconseguit aquesta beca i això és un punt molt a favor teu en el procés de selecció de les universitats».

Quijano destaca, a més, l’acompanyament del programa de Beques durant el procés: «Si no tens algú que et guiï, és molt difícil accedir al sistema educatiu nord-americà perquè és molt competitiu i hi ha moltes traves administratives. La beca t’ajuda a entendre com funciona».

Revolució tecnològica al costat d’un Premi Nobel

 David Baker és una de les figures més influents en el disseny computacional de proteïnes. El seu treball amb models d’intel·ligència artificial de codi obert ha fet possible la creació de proteïnes completament noves, inexistents en la natura.

Les proteïnes estan formades per seqüències de 20 aminoàcids que, combinats de diferents maneres, en defineixen l’estructura i la funció. «Per provar totes les combinacions possibles al laboratori no en tindríem prou amb tots els àtoms de l’univers», explica Èxposit. «El que ha fet en David és trobar algoritmes que ens ajuden a explorar aquestes possibilitats per crear proteïnes des de zero amb noves funcions, que ens permeten canviar la biologia».

La investigació d’aquest bioquímic i biòleg computacional ha transformat del tot l’enfocament de nombrosos reptes biomèdics i ambientals, des del desenvolupament de nous fàrmacs i tractaments fins a la degradació del plàstic. El comitè que li va concedir el Premi Nobel de Química el 2024 va reconèixer l’impacte dels seus descobriments i va subratllar els grans beneficis que aquest coneixement aportarà a la humanitat.

El Baker Lab, el laboratori de Seattle que porta el seu nom, és un focus de talent i innovació. Baker fomenta un entorn en el qual la col·laboració és clau i el treball en equip impulsa l’avanç científic: «En David sempre diu que el seu laboratori és com un cervell: com més connexions hi hagi entre les neurones —els investigadors—, més intel·ligent serà», assenyala Expòsit.

En el doctorat en Enginyeria Molecular sota la direcció de Baker, Expòsit treballa en el disseny de citocines, petites proteïnes que regulen el creixement i l’activitat d’altres cèl·lules del sistema immunitari: «Ens encarreguem de dissenyar nous missatges de resposta per al sistema immune, per poder tractar malalties com el càncer o els trastorns autoimmunes».

Per a Quijano, el seu pas pel Baker Lab va ser un punt d’inflexió, tant pel que fa a la seva faceta investigadora sota la mentoria de Baker com pel que fa a la seva trajectòria posterior. Durant el doctorat en Bioenginyeria i Disseny Computacional de Proteïnes va treballar en el disseny de proteïnes que canvien d’activitat segons el seu entorn. Aquest projecte aplicat a teràpies contra el càncer va desembocar en la fundació de la seva primera empresa, Neoleukin Therapeutics, centrada a reduir els efectes secundaris dels tractaments oncològics.

El mateix principi aplicat a l’àmbit diagnòstic el va dur també a publicar a Nature un estudi sobre el desenvolupament de biosensors luminescents dissenyats per detectar biomarcadors relacionats amb el coronavirus, entre altres patologies.

Després de completar el doctorat va continuar explorant aquestes línies d’investigació i, juntament amb David Baker i Daniel Silva —postdoctorand també del Baker Lab—, va confundar Monod Bio, on treballa actualment. «Som l’única empresa que utilitza el disseny de proteïnes amb intel·ligència artificial per millorar dues coses: d’una banda, les eines diagnòstiques, és a dir, les proteïnes que s’utilitzen en els diagnòstics per tal que siguin més precises i sensibles; i, d’altra banda, els reactius que fan servir els investigadors al laboratori, amb l’objectiu d’oferir-los recursos més barats i ràpids», assegura.

El reconeixement amb el Nobel ha donat un impuls sense precedents a aquest camp de la investigació, ja que ha atret àmpliament l’interès de la comunitat científica, la indústria i els inversors. «David Baker, que és una persona molt humil i que té com a prioritat continuar la seva investigació, va dir que el que més l’enorgullia d’haver guanyat el Nobel era poder compartir-lo amb els seus pares, ara que encara són vius, i l’impacte positiu que el premi pot tenir en tots els que treballem en aquest camp», recorda Quijano.

Una comunitat que impulsa el talent

Per a Quijano, un altre dels punts forts de les beques de la Fundació ”la Caixa” és la comunitat de becaris, una xarxa de talent que continua activa fins i tot quan s’acaba la beca. «El programa de Beques busca estudiants amb iniciativa, que tinguin ganes d’estudiar fora, de crear coses noves. La Fundació ”la Caixa” inverteix en les persones i d’això te n’adones quan coneixes altres becaris», afirma.

Aquesta xarxa de contactes ha estat clau perquè tots dos investigadors trobin orientació en les seves carreres i accedeixin a noves oportunitats. «Jo trobo que és un recurs fenomenal. 

La beca genera aquest punt en comú amb persones que et poden aconsellar i solucionar dubtes. Són relacions molt valuoses», destaca Expòsit. Gràcies a aquesta connexió, ell va conèixer el treball de David Baker a través de Quijano, que li va recomanar de postular-se a la University of Washington.

Un futur prometedor: entre la recerca i l’emprenedoria

A la recta final del doctorat, Expòsit veu el futur amb entusiasme. A llarg termini, té l’objectiu de tornar a Catalunya, als seus orígens; però en el futur més proper considera la possibilitat d’emprendre o continuar la seva formació amb un postdoctorat en un altre laboratori dels Estats Units.

Quijano, d’altra banda, aposta per consolidar la seva trajectòria en la intersecció entre la investigació i l’emprenedoria en l’àmbit biotecnològic. Té el propòsit d’impulsar el treball dels investigadors i contribuir al desenvolupament d’eines diagnòstiques més precises i accessibles.

Tots dos coincideixen que la beca de la Fundació ”la Caixa” ha estat determinant per a la seva carrera acadèmica i professional. Segons Quijano, representa una oportunitat única per als investigadors del futur: «La meva recomanació és que la gent jove la sol·liciti sense dubtar-ho. Jo sempre estaré agraït a la beca de la Fundació ”la Caixa” i encantat d’ajudar les noves generacions en tot el que pugui».