Mohamed Dari: «Moltes lliçons importants no són acadèmiques, sinó personals»

Tal com parla, Mohamed Dari (Vic, 2004) transmet una maduresa que no sembla pròpia de la seva edat. És la mateixa que ha aplicat a la seva trajectòria acadèmica, sobretot quan l’escassetat de recursos econòmics no li ho feien gaire fàcil. Explica la seva història en una aula de la Facultat d’Informàtica de la Universitat Politècnica de Catalunya, on actualment cursa Enginyeria Informàtica gràcies a una beca de grau de la Fundació ”la Caixa”, que ajuda estudiants excel·lents amb recursos econòmics limitats.

El Mohamed parla amb tendresa de la seva família, especialment del seu pare, que va arribar a Espanya des del Marroc buscant una oportunitat. Ell i la seva dona es van establir a Vic, on van tenir cinc fills, dels quals el Mohamed és el més gran. «Va treballar durant 15 anys en la construcció, que és una feina molt dura», explica. «Si alguna vegada no tenia ganes d’estudiar pensava en el meu pare, en com ell s’havia esforçat cada dia. Des de ben petit m’ha transmès que cal esforçar-se per aconseguir les coses, perquè la família estigui bé», recorda. «Ell no té estudis, no sap llegir ni escriure, però és molt bonic que m’hagi ajudat tant en la vida. No cal haver anat a la universitat per ensenyar una cosa important. Moltes lliçons no són acadèmiques, sinó personals.»

En els seus primers anys d’escolarització, els pares del Mohamed l’animaven a estudiar, però no el van pressionar mai perquè tingués bons resultats. «Durant l’educació primària ni tan sols miràvem les notes perquè no sabíem com s’accedia a la plataforma en la qual es penjaven», explica amb naturalitat. Un dia, mentre jugava al futbol al parc, la mare va demanar a un conegut si podia consultar l’avaluació de segon curs del seu fill. «A mi no em van dir què havia tret», recorda, però li van assegurar que no s’havia de preocupar perquè, pel que semblava, ho estava fent bé.

El Mohamed guarda un bon record de l’escola, on aviat va demostrar que tenia dots per estudiar: «Estava atent a classe, feia els deures i treia bones notes als exàmens perquè ho recordava tot. Les professores deien que se’m donava bé». Paradoxalment, la falta de formació dels seus pares li va reforçar l’autonomia ja que, a diferència dels seus companys, no tenia ningú a casa que el pogués ajudar amb els deures.

En acabar l’ESO, el canvi a batxillerat va suposar un moment decisiu per al Mohamed, un trasbals que el va fer madurar. És una etapa educativa no obligatòria i al centre concertat on anava era més cara. Ell ja havia assumit que la seva família no ho podria pagar i es va començar a plantejar de fer algun cicle formatiu, ja que almenys així podria treballar. Però els professors de l’escola li van demanar que es quedés perquè creien que el seu expedient era molt bo i ho havia d’aprofitar. Després d’aconseguir una beca del Ministeri d’Educació per cobrir les despeses d’aquells dos anys, es va fer un propòsit: «Si només em dedico a estudiar, ho he de fer bé, no puc malgastar aquesta oportunitat».

El Mohamed recorda el seu primer examen de batxillerat amb claredat, el de l’assignatura Economia de l’Empresa: «Volia tenir un 10, ho desitjava molt, volia tenir la nota màxima». I la va aconseguir. A partir de llavors, es va repetir això mateix en totes les proves. No era capaç d’estudiar només per aprovar, necessitava donar-ho tot. Aquesta exigència no perseguia un objectiu concret, perquè no sabia què volia estudiar en cas d’anar a la universitat. Simplement era un repte personal: fer-ho el millor possible en tots els exàmens.

Impressionats per les notes del Mohamed, els seus amics li van insistir que s’informés sobre ajuts per anar a la universitat. Una tarda, buscant informació per internet, va topar amb les beques de grau de la Fundació ”la Caixa” i va quedar impressionat per tot el que oferien. Sabia que era difícil aconseguir-ne una, però va presentar la sol·licitud. Ara, que és el segon any que té la beca, no se’n penedeix: «Estic molt agraït perquè m’aporta uns recursos que no solament són econòmics. Els becaris també tenim l’oportunitat de fer cursos d’anglès i disposem d’una persona que ens orienta i amb qui parlem cada dues setmanes sobre temes acadèmics, però també sobre com estem emocionalment. Se’ns acompanya en aquest camí i és una cosa que valoro molt».

Amb el suport de la beca va cursar el primer any de Filosofia, Política i Economia; però no el va convèncer i ara estudia el grau d’Enginyeria Informàtica i està satisfet amb el canvi, no sols per les perspectives laborals: «Aquí he conegut gent magnífica, molt bona, intel·ligent i treballadora; persones de les quals s’aprèn moltíssim. M’ha aportat moltes coses, i no solament en l’àmbit acadèmic».

Si mira enrere, el Mohamed creu que, si no hagués obtingut la beca, hauria deixat els estudis. Tot i que no li agrada pensar-hi gaire, té una certa visió sobre què podria estar fent els anys vinents. De moment, li agradaria continuar estudiant en algun camp relacionat amb la informàtica, com la ciència de dades o la ciberseguretat. Però el seu somni és crear alguna cosa des de zero per ell mateix, com ara una aplicació o un servei web: «És un repte personal, crear una cosa útil per a la societat a través de la programació», explica il·lusionat. «És una cosa que em veig fent.»

De moment, l’empenta del Mohamed ja ha tingut un impacte al seu entorn. Els seus germans l’han pres com a font d’inspiració i dediquen més temps a la formació. Mohamed els ajuda en tot el que pot i té clar quin consell els donaria a ells i a altres joves que es trobin en una situació similar a la seva: «Els diria que s’esforcin molt en els seus estudis, perquè no saben quines recompenses poden tenir a llarg termini», diu amb convicció. «Que estudiïn, i les recompenses ja arribaran.»

Fins al 31 de maig es poden enviar candidatures per a la convocatòria del 2024 de les beques de grau. Aquestes beques inclouen 600 euros al mes durant tota la beca, 600 euros a l’inici de la beca per a equipament informàtic i material, la matrícula dels estudis, ajuts addicionals per a estades internacionals, cursos d’anglès, un programa d’orientació acadèmica personalitzat i formació en habilitats transversals.

Poden demanar aquesta beca els estudiants d’últim curs de batxillerat o cicle formatiu de grau superior que siguin beneficiaris de la dotació fixa per renda de la beca de caràcter general del Ministeri d’Educació, Formació Professional i Esports o del Govern Basc.