Retrats de Noelía Ramírez i Lucrecia Martel.
Retratos de Noelía Ramírez y Lucrecia Martel.Imagen de la izquierda: © Cecilia Díaz Betz | Imagen de la derecha: © Eugenio Fernández Abril

29 setembre de 2026

Valencia18:30

Lucrecia Martel indagarà els límits del cinema en el cicle En pausa, de CaixaForum València

Afegir-ho als meus esdeveniments
Recursos disponibles

La Fundació ”la Caixa” presenta a CaixaForum València la conversa «Quan comença i quan acaba una pel·lícula?», amb la directora argentina Lucrecia Martel i la periodista cultural Noelia Ramírez. La sessió que tindrà lloc el dimarts 29 de setembre a les 18.30 h en el marc del cicle En pausa: Diàlegs per pensar el present, abordarà els límits de la creació audiovisual, la memòria, el fora de camp i l’empremta que les imatges deixen en el temps.

CaixaForum València acull el dimarts 29 de setembre a les 18.30 h la conversa «Quan comença i quan acaba una pel·lícula?», protagonitzada per la cineasta argentina Lucrecia Martel i la periodista cultural Noelia Ramírez. La trobada s’emmarca en el cicle de pensament En pausa: Diàlegs per pensar el present, que reuneix veus de diferents disciplines per aturar la lògica de la urgència, abordar els reptes contemporanis des de perspectives diverses i pensar el present amb més temps, escolta i profunditat.

Més enllà de la pantalla: els límits d’una pel·lícula

En la seva intervenció, concebuda expressament per al cicle, Lucrecia Martel convidarà a mirar més enllà de la pantalla i analitzarà si una obra comença durant el rodatge, en el muntatge o en la mirada de qui la rep, i què en queda quan la projecció s’acaba i les imatges continuen actuant en la memòria.

Així mateix, la directora abordarà allò que resta fora de camp i el paper dels arxius com a espais de memòria, reinterpretació i imaginació. Són qüestions centrals en la seva obra, que ha transformat la manera de treballar la percepció, el so i la relació entre el visible i el que gairebé no se suggereix, i que situa els espectadors davant d’imatges obertes, capaces de continuar ressonant després del relat.

Aquesta reflexió dialoga amb algunes de les qüestions que Martel desenvolupa a Un destino común: Intervenciones públicas y conversaciones (Caja Negra, 2025), volum que reuneix deu conferències i classes impartides entre el 2009 i el 2025 en institucions i festivals de l’Argentina, Espanya i l’Uruguai. En les seves pàgines, la cineasta hi desgrana els recursos que activen el seu cinema, la seva particular relació amb el so i algunes de les preguntes que travessen la seva concepció de la narrativa i de la nostra relació sensible amb el món.

Després de la seva intervenció, Martel conversarà amb Noelia Ramírez, periodista cultural d’El País, escriptora i coautora del pòdcast Amiga date cuenta. El 2025, Ramírez també va publicar Nadie me esperaba aquí: Apuntes sobre el desclasamiento (Anagrama), un assaig sobre els orígens, el privilegi, la identitat i les tensions que acompanyen els processos de mobilitat social.

La sessió forma part d’En pausa: Diàlegs per pensar el present, un cicle de la Fundació ”la Caixa” que reivindica el valor de la conversa lenta, la paraula precisa i l’escolta atenta com a condicions per al pensament. A CaixaForum València, la programació continuarà el divendres 13 de novembre a les 18.30 h amb Antonio Monegal i Amador Fernández-Savater a «La cultura ens salvarà?», una conversa sobre el paper de la cultura davant la crisi contemporània d’expectatives i d’imaginaris de futur.

Lucrecia Martel, una veu essencial del cinema contemporani

Lucrecia Martel (Salta, Argentina, 1966) és directora, guionista i productora. Va estudiar a Avellaneda Experimental (AVEX) i a l’Escuela Nacional de Experimentación y Realización Cinematográfica (ENERC), a Buenos Aires. Després de dirigir diversos curtmetratges, va debutar en el llargmetratge amb La ciénaga (2001), film reconegut en festivals internacionals. A continuació van seguir La niña santa (2004), La mujer sin cabeza (2008) i Zama (2017), títols que la van consolidar com una de les figures fonamentals del Nou Cinema Argentí i del cinema d’autor contemporani.

El seu cinema es caracteritza per una construcció especialment precisa del so, la percepció i el fora de camp, i per una mirada que aborda qüestions com la memòria, el poder, les jerarquies socials, el desig i l’herència colonial. La seva obra s’ha projectat en institucions com Harvard, el MoMA, el Lincoln Center, la Tate i el Centre Pompidou. Martel ha format part del jurat del Festival de Canes i el 2019 va ser presidenta del jurat internacional de la Mostra de Venècia.

Abans de la seva intervenció en el cicle En pausa, l’artista presentarà a Espanya el seu últim llibre, Un destino común: Intervenciones públicas y conversaciones (Caja Negra), que reuneix una dècada i mitja de les seves intervencions públiques i ofereix una entrada directa a la seva manera de concebre el cinema, el so i les formes de narrar. Lucrecia Martel també conversarà amb Álex Reynolds a la Fundació Joan Miró, on es projectarà el seu primer llargmetratge documental, Nuestra tierra.

A més, el seu film participarà en Ídem 2026. Encuentro de artes vivas y comunidades, festival que organitza La Casa Encendida de Madrid. La seva primera incursió en el món documental es va presentar el 2025 fora de concurs al Festival de Venècia amb aquesta pel·lícula que reconstrueix, a partir de testimonis, arxius fotogràfics i material judicial, la història de la comunitat indígena de Chuschagasta i l’assassinat del seu líder, Javier Chocobar.