La directora i guionista argentina Lucrecia Martel.
La directora y guionista argentina Lucrecia Martel.© Eugenio Fernández Abril

28 setembre de 2026

Barcelona18:30

Lucrecia Martel indagarà en els límits del cinema al cicle En pausa, de CaixaForum Barcelona

Afegir-ho als meus esdeveniments
Recursos disponibles

La Fundació ”la Caixa” presenta a CaixaForum Barcelona la conversa Quan comença i acaba una pel·lícula?, amb la directora argentina Lucrecia Martel, i la periodista cultural Noelia Ramírez. La sessió se celebrarà dilluns 28 de setembre, a les 18:30 h, en el marc del cicle En pausa. Diàlegs per pensar el present i abordarà els límits de la creació audiovisual, la memòria, el fora de camp i la petjada que les imatges deixen en el temps. 

CaixaForum Barcelona acull el pròxim dilluns 28 de setembre, a les 18:30 h, la conversa Quan comença i acaba una pel·lícula?, protagonitzada per la cineasta argentina Lucrecia Martel i la periodista cultural Noelia Ramírez. La trobada s'emmarca en el cicle de pensament En pausa. Diàlegs per pensar el present , que reuneix veus de diverses disciplines per detenir la lògica de la urgència, abordar els desafiaments contemporanis des de diverses perspectives i pensar en el present amb més temps, escolta i profunditat.

Més enllà de la pantalla: els límits d’una pel·lícula

En la seva intervenció, creada expressament per al cicle, Lucrecia Martel convidarà a mirar més enllà de la pantalla i explorarà si una obra comença durant el rodatge, en el muntatge o en la mirada de qui la rep, i analitzarà què roman d'ella quan la projecció acaba i les imatges continuen actuant en la memòria.

Així mateix, la directora abordarà allò que queda fora de camp i el paper dels arxius com a espais de memòria, reinterpretació i imaginació. Són qüestions centrals en una obra que ha transformat la manera de treballar la percepció, el so i la relació entre el visible i el ni tan sols suggereix, i que situa a l'espectador davant imatges obertes, capaces de continuar ressonant més enllà del relat.

Aquesta reflexió dialoga amb algunes de les qüestions que Martel desenvolupa en Un destino común. Intervenciones públiques y conversaciones (Caja Negra, 2025), volum que reuneix deu conferències i classes impartides entre 2009 i 2025 en institucions i festivals de l'Argentina, Espanya i l'Uruguai. En les seves pàgines, la cineasta desgrana els recursos que activen el seu cinema, la seva particular relació amb el so i algunes de les preguntes que travessen la seva concepció de la narrativa i de la nostra relació sensible amb el món.

La periodista cultural Noelía Ramírez.
La periodista cultural Noelía Ramírez.© Cecilia Diaz Betz

Després de la seva intervenció, Martel conversarà amb Noelia Ramírez, periodista cultural d'El País, escriptora i coautora del pòdcast Amiga, date cuenta. El 2025, Ramírez també va publicar Nadie me esperava aquí. Apuntes sobre el desclasamiento (Anagrama), un assaig sobre els orígens, el privilegi, la identitat i les tensions que acompanyen als processos de mobilitat social.

La sessió forma part d’En pausa. Diàlegs per pensar el present, un cicle de la Fundació ”la Caixa” que reivindica el valor de la conversa lenta, la paraula precisa i l’escolta atenta com condicions pel pensament. A CaixaForum Barcelona, la programació continuarà el dimarts, 10 de novembre, amb Victoria Camps i Eudald Espluga amb L’ocàs del liberalisme i la desmoralització ciutadana, una conversa sobre les opcions que tenim per construir subjectivitats valentes i compromeses amb un progrés no només tècnic i material, sinó autènticament humà.

Lucrecia Martel, una veu essencial del cinema contemporani 

Lucrecia Martel (Salta, l'Argentina, 1966) és directora, guionista i productora. Va estudiar en Avellaneda Experimental (AVEX) i a l'Escuela Nacional de Experimentación y Realización Cinematográfica (ENERC) de Buenos Aires. Després de dirigir diversos curtmetratges, va debutar en el llargmetratge amb La ciénaga (2001), reconeguda en festivals internacionals. A ella van seguir La niña santa (2004), La mujer sin cabeza (2008) i Zama (2017), títols que la van consolidar com una de les figures fonamentals del Nou Cinema Argentí i del cinema d'autor contemporani.

El seu cinema es caracteritza per una construcció especialment precisa del so, la percepció i el fora de camp, i per una mirada que aborda qüestions com la memòria, el poder, les jerarquies socials, el desig i l'herència colonial. La seva obra s'ha projectat en institucions com Harvard, el MoMA, el Lincoln Center, la Tate i el Centre Pompidou. Martel ha format part del jurat del Festival de Cannes i, el 2019, va ser presidenta del jurat internacional de la Mostra de Venècia.

Abans de la seva intervenció en el cicle En pausa, l’artista presenta a Espanya el seu últim llibre Un destino común. Intervenciones públicas y conversaciones (Caja Negra), que reuneix una dècada i mitja d’intervencions públiques i ofereix una entrada directa a la seva manera de pensar el cinema, el so i les maneres de narrar. Lucrecia Martel també conversarà amb Álex Reynolds en la Fundació Joan Miró, on es projectarà el seu primer llargmetratge documental Nuestra Tierra. 

A més, el seu film participarà a Ídem 2026. Encuentro de artes vivas y comunidades que organitza La Casa Encendida a Madrid. La seva primera incursió en el món documental es va presentar en 2025 fora de concurs en el Festival de Venècia, una pel·lícula que reconstrueix, a partir de testimoniatges, arxius fotogràfics i material judicial, la història de la comunitat indígena de Chuschagasta i l'assassinat del seu líder Javier Chocobar.