Talla de marfil d’una dona a una finestra, 900-700 a. de C., palau nord-oest, Nimrud (Iraq). 1848,0720.128.
Talla de marfil d’una dona a una finestra, 900-700 a. de C., palau nord-oest, Nimrud (Iraq). 1848,0720.128.© The Trustees of the British Museum (2026)

L’exposició Assurbanipal explicada a través de set àmbits temàtics

Barcelona

17.11.26

19 minuts de lectura
Recursos disponibles

L'exposició Soc Assurbanipal, rei del món, rei d’Assíria,  s’organitza en set àmbits i un últim com a epíleg, i compta amb un ampli ventall d´activitats al voltant de l´exposició.

  1. El rei Assurbanipal
  2. Nínive, una ciutat sense rival
  3. Jardins de plaer
  4. El rei erudit
  5. L’imperi d’Assurbanipal
  6. Conflicte i caiguda
  7. Redescobriment
  8. Epíleg: preservar el passat de l’Iraq per al futur

1. El rei Assurbanipal

«Soc Assurbanipal, gran rei, rei poderós, rei del món, rei d’Assíria, rei dels quatre cantons (del món), descendent d’Assarhaddon, descendent de Senaquerib»

Fa més de 2.600 anys, la història de l’Orient Mitjà va viure un moment decisiu: l’ascens d’Assíria, a l’actual Iraq. Durant tres segles, els reis assiris van expandir les seves fronteres fins a crear un dels imperis més poderosos de l’antiguitat.

En aquest marc històric hi destaca Assurbanipal (669 – c. 631 a. de C.), considerat el darrer gran governant assiri. En accedir al tron, va exercir un poder sense rival, governant des de la capital Nínive —situada a l’actual Mossul— sobre un territori que s’estenia des de les costes de la Mediterrània oriental fins a les muntanyes de l’oest de l’Iran.

Assurbanipal va ser una figura complexa. Guerrer implacable, va dirigir campanyes bèl·liques d’una gran duresa, immortalitzades en relleus que documenten la violència del poder assiri. Era un erudit apassionat pel coneixement: va promoure la creació de la biblioteca reial de Nínive, considerada la primera gran biblioteca de la història, amb milers de tauletes amb textos científics, administratius i literaris, incloent-hi el Poema de Gilgamesh.

El seu regnat també es va caracteritzar per l’opulència arquitectònica i artística: palaus fastuosos decorats amb relleus monumentals i jardins reials exuberants, símbols de luxe i poder. A més, Assurbanipal va exercir una diplomàcia sofisticada per mantenir la cohesió d’un imperi que aplegava pobles molt diversos.

Gràcies a les excavacions arqueològiques iniciades fa més de 150 anys a Nínive i altres capitals assíries, avui podem reconstruir aquesta part de la història. I aquesta exposició ens la mostra: ens convida a descobrir la grandesa i les contradiccions d’un rei que va marcar el destí del món antic.

El caçador heroic

Assurbanipal es presentava davant del món com un heroi a qui els déus havien atorgat una força i una virilitat extraordinàries. Com a representant humà de les divinitats, el rei tenia el deure de reproduir el món perfecte que aquestes havien creat a l’inici dels temps. Aquí el veiem caçant lleons, criatures indomables i ferotges, com una manera de derrotar les forces del caos i de mantenir l’ordre universal.

Baix relleu mural en guix amb un lleó ferit de mort per una fletxa, 645-640 a. de C., palau nord, Nínive (Iraq). 1992,0404.1.
Baix relleu mural en guix amb un lleó ferit de mort per una fletxa, 645-640 a. de C., palau nord, Nínive (Iraq). 1992,0404.1.© The Trustees of the British Museum (2026)

El savi erudit

Assurbanipal estava summament orgullós de saber llegir i escriure, habilitats poc habituals entre els reis assiris. Per això se’l representa amb un estilet desat al cinturó: volia demostrar la seva perfecció física, però també mental.

2. Nínive, una ciutat sense rival 

Els reis assiris van ser uns constructors extraordinaris. L’avi d’Assurbanipal, Senaquerib, va transformar Nínive en una ciutat que causava admiració en tot l’Orient Mitjà antic per les seves dimensions i l’esplendor. Pel que fa a la seva majestuosa residència, que va anomenar «Palau sense rival», va voler que fos «motiu de meravella per a tots els pobles»: les portes d’entrada estaven flanquejades per colossals braus alats amb caps humans (anomenats lamassus) que protegien el rei de forces sobrenaturals perilloses.

Assurbanipal va governar des d’aquell palau durant la major part del seu regnat fins que es va fer construir la seva pròpia residència reial també a Nínive, el palau nord, decorat amb panells murals que, esculpits i pintats de colors vius, exalçaven el seu govern. La magnitud i l’ornamentació d’aquests edificis impressionants reflectien la riquesa i el poder d’Assurbanipal.

La família reial

Les disputes successòries eren habituals a Assíria i sovint acabaven amb vessament de sang. Sargon II, el besavi d’Assurbanipal, es va apoderar del tron mitjançant un violent cop d’estat. L’avi d’Assurbanipal, Senaquerib, va ser assassinat brutalment pel seu fill més gran viu després que designés príncep hereu Assarhaddon, un fill més jove.

Aquest es va assegurar el tron amb l’ajuda de la seva influent mare, Naqi’a. Però, curiosament, malgrat el que li havia passat al seu pare, Assarhaddon també va nomenar successor el seu fill petit, Assurbanipal. En un intent d’aplacar el fill gran, Shamash-shum-ukin, li va concedir el tron de Babilònia. Així, va declarar els dos joves prínceps «germans en igualtat». Però aquesta decisió tindria conseqüències més endavant, ja que Shamash-shum-ukin va acabar encapçalant una revolta contra el seu germà.

Fragments d’argila d’una tauleta del Poema de Gilgamesh procedents de la biblioteca d’Assurbanipal, aprox. 680-630 a. de C., Kuyinjik, Nínive (Iraq). K.913 unit a K.2756a-b.
Fragments d’argila d’una tauleta del Poema de Gilgamesh procedents de la biblioteca d’Assurbanipal, aprox. 680-630 a. de C., Kuyinjik, Nínive (Iraq). K.913 unit a K.2756a-b.© The Trustees of the British Museum (2026)

El palau d’Assurbanipal a Nínive

Els reis assiris van construir residències esplèndides fent servir els millors materials procedents de tots els racons de l’imperi. Al principi, Assurbanipal va governar des del palau construït pel seu avi Senaquerib, però més endavant en va fer construir un de nou al turó de la ciutadella de Nínive (avui coneguda com Kuyunjik), amb murs exteriors de maons de fang recoberts de guix blanc lluent i rajoles vidriades de colors. Per als sostres, es van fer servir enormes bigues de cedre del Líban. El palau es distribuïa en sales situades al voltant de patis pavimentats, i gran part de la decoració del palau exalçava el govern i els èxits d’Assurbanipal. Les sales més majestuoses estaven decorades amb escenes narratives i figures protectores tallades en baix relleu en panells d’alabastre guixenc, a la vista dels membres de la cort i dels dignataris de visita. Originàriament, aquestes escenes estaven pintades de colors vius, però actualment amb prou feines conserven restes de pintura.

Guardians màgics

Els visitants del palau reial hi entraven a través de majestuoses portes flanquejades per imatges de guardians màgics que protegien el rei de forces malèfiques. Aquesta defensa divina estava planejada amb gran cura pels savis del rei amb més experiència, ja que sembla que hi havia regles sobre la correcta combinació de guardians sobrenaturals i els llocs de l’edifici on situar-los.

Originàriament, els panells murals assiris estaven pintats de colors vius. En alguns, encara s’hi conserven algunes petites zones amb pigments negres i vermells. Els científics hi han descobert restes microscòpiques d’altres colors fent servir noves tècniques. El color també és visible en altres objectes, com ara rajoles i maons pintats.

Baix relleu mural en guix que representa els déus Sebitti, on totes les figures es representen amb la mà dreta aixecada i subjectant una destral, 645-64 a. de C., palau nord, Nínive (Iraq). 1856,0909.41.
Baix relleu mural en guix que representa els déus Sebitti, on totes les figures es representen amb la mà dreta aixecada i subjectant una destral, 645-64 a. de C., palau nord, Nínive (Iraq). 1856,0909.41.© The Trustees of the British Museum (2026)

Un palau digne d’un rei

La decoració dels palaus assiris era una demostració de la riquesa i del poder del rei davant de la cort i dels súbdits que el visitaven des de tots els racons de l’imperi. L’artesania refinada, els materials preciosos i els orígens exòtics del mobiliari i d’altres objectes feien palès un luxe excepcional i, alhora, recordaven als visitants que el rei controlava una extensa regió.

El palau no només era la seu del poder polític, sinó també un lloc de plaer per al rei i la seva cort. Les rajoles de colors i els relleus de les parets, els ornaments de bronze lluent i marfil del mobiliari i els objectes de pedra i vidre creaven un entorn sumptuós per a representacions i banquets.

3.    Jardins de plaer

Als reis d’Assíria els agradava conrear jardins, horts i vedats de caça com si fossin paradisos terrenals. Els omplien amb plantes i animals procedents d’arreu de l’imperi per demostrar la seva capacitat de portar abundància i harmonia al món.

Assurbanipal organitzava caceres de lleons als seus parcs, espectacles en què el rei, muntat a cavall o a peu, caçava i matava aquest ferotge animal, i que representaven el seu triomf sobre els elements caòtics del món. Aquestes caceres, amb una escenificació detallada i amb els rituals corresponents, presentaven Assurbanipal com el portador de l’estabilitat a l’imperi.

Banquets a palau

Per al rei, els grans àpats eren una manera d’exhibir el seu poder davant dels seus súbdits. Els millors vins, olis, mels i fruites arribaven a les taules assíries procedents de tots els racons de l’imperi per satisfer les apetències reials. Així ha quedat registrat en textos que descriuen diferents productes d’una qualitat excepcional i els relacionen amb la regió corresponent.

Cap de bassalt gris de lleó rugint, segle IX a. de C., Karkamis (frontera entre Síria i Turquia). 1927,1114.5.
Cap de bassalt gris de lleó rugint, segle IX a. de C., Karkamis (frontera entre Síria i Turquia). 1927,1114.5.© The Trustees of the British Museum (2026)

La vaixella decorada amb motius d’arreu de l’imperi també demostrava el gran abast del poder del rei. Un banquet opulent amb hostes importants era l’ocasió perfecta perquè Assurbanipal reafirmés la seva autoritat i consolidés les relacions diplomàtiques.

La cacera del lleó

Els parcs de Nínive eren l’escenari de la cacera reial del lleó, un espectacle públic molt teatral. Un seguit de panells murals esculpits en relleu mostren Assurbanipal caçant lleons asiàtics, una espècie més petita que va prosperar a l’Orient Mitjà antic.

Escenes com aquesta representen el valor i l’habilitat sense parió del rei, protector d’Assíria per elecció divina, que tenia el deure de mantenir l’ordre universal derrotant les forces del caos. Per això matava lleons, els animals més perillosos del territori.

4.    El rei erudit

Assurbanipal es vantava d’haver estudiat les arts de l’escriptura a diferència de reis anteriors i de poder resoldre problemes matemàtics complexos i debatre amb savis i especialistes. Creia que el control de l’imperi també passava per tenir coneixements i per això va crear la biblioteca més gran i més completa que s’havia reunit mai.

La biblioteca reial aplegava sota un únic sostre tot el coneixement escrit de Mesopotàmia, amb més de 10.000 textos, tots acabats de gravar amb la millor argila i amb la cal·ligrafia més perfecta.

Format per ser rei

Com que era un fill petit, Assurbanipal no estava destinat a ser rei. Precisament per això va aprendre a llegir i a escriure, cosa molt poc habitual. Però, quan va ser escollit, s’esperava que excel·lís en tots els aspectes del seu càrrec. Va rebre una formació rigorosa per preparar-se per als reptes que l’esperaven, ja que governar el vast imperi assiri era una tasca aclaparadora i exigent.

Quan va ser nomenat príncep hereu, Assurbanipal es va traslladar a viure a un palau anomenat la Casa de la Successió, on va desenvolupar habilitats militars i de lideratge, i va estudiar els sabers i els coneixements mesopotàmics.

A més a més, acompanyava el seu pare a la cort i va actuar com a cap d’espionatge, reunint dades i informació mitjançant agents distribuïts arreu de l’imperi. El coneixement sobre els aliats i els enemics ajudaria Assurbanipal a prendre decisions de política exterior eficaces.

Baix relleu mural en guix amb un eunuc, un dels assistents del rei assiri, 710-705 a. de C., Khorsabad (Iraq).1847,0702.4.
Baix relleu mural en guix amb un eunuc, un dels assistents del rei assiri, 710-705 a. de C., Khorsabad (Iraq).1847,0702.4.© The Trustees of the British Museum (2026)
Píxide (capsa cilíndrica amb tapa) de marfil, decorada amb una escena contínua de músics, 800-600 a. de C., palau sud-est, Nimrud (Iraq).1856,0903.791.
Píxide (capsa cilíndrica amb tapa) de marfil, decorada amb una escena contínua de músics, 800-600 a. de C., palau sud-est, Nimrud (Iraq).1856,0903.791.© The Trustees of the British Museum (2026)
Estàtua de pedra calcària d'un home devot, 600-550 a. de C., santuari d’Apol·lo, Frangissa. 1910,0620.14.
Estàtua de pedra calcària d'un home devot, 600-550 a. de C., santuari d’Apol·lo, Frangissa. 1910,0620.14.© The Trustees of the British Museum (2026)

Creació de la biblioteca

Assurbanipal va heretar molts textos del seu pare. Alguns estaven redactats per escribes del seu palau, entre els quals hi havia savis babilonis, captius, experts en astrologia, endevinació, màgia i medicina. Després que Assurbanipal conquerís Babilònia el 648 aC, milers de volums nous van arribar a Nínive, tal com es registra en les llistes d’adquisicions. Moltes tauletes de la biblioteca portaven la marca «Palau d’Assurbanipal, rei del món, rei d’Assíria». També n’hi havia amb pregàries a Nabu, déu de l’escriptura.

La destrucció de la biblioteca d’Assurbanipal, juntament amb la resta de la ciutat de Nínive, l’any 612 aC, ha dificultat la tasca arqueològica de reconstruir-ne la disposició i l’organització. Tanmateix, el foc que va cremar la ciutat també va contribuir a preservar durant mil·lennis els coneixements aplegats per Assurbanipal, perquè va coure parcialment les tauletes.

Interpretar els senyals

Interpretar la voluntat dels déus era el pilar central de l’erudició mesopotàmica, Assurbanipal consultava els auguris abans de prendre una decisió important. La tècnica més habitual consistia en sacrificar una ovella i examinar-ne els òrgans interns buscant-hi senyals. De vegades, els presagis no eren positius i, llavors, es feien servir rituals especials per contrarestar les prediccions negatives. Els escribes elaboraven llistes d’encanteris per combatre desgràcies de tota mena.

Medicina i màgia

L’atenció mèdica assíria es basava en una combinació d’encanteris, de medicines, de rituals i d’objectes protectors com ara els amulets. Els metges, que incloïen exorcistes, duien a terme rituals i recitaven encanteris per protegir els seus pacients contra els dimonis, els esperits i altres forces malignes que es creia que causaven mals i malalties.

Mites i èpica

Assurbanipal també va voler incloure en la seva biblioteca l’abundant literatura mesopotàmica. Si actualment es coneixen amb detall molts dels inestimables textos mítics i religiosos de Mesopotàmia és gràcies als fragments descoberts a les ruïnes de Nínive. Un d’aquests textos és el Poema de Gilgamesh, l’obra més famosa de la literatura mesopotàmica.

Estela de pedra que mostra Assurbanipal restaurant un santuari a Babilònia. 668-655 a. de C., temple de Marduk, Babilònia (Iraq). 1881,0324.367.
Estela de pedra que mostra Assurbanipal restaurant un santuari a Babilònia. 668-655 a. de C., temple de Marduk, Babilònia (Iraq). 1881,0324.367.© The Trustees of the British Museum (2026)

Una segona vida per a la biblioteca

Els investigadors continuen aplegant els fragments de les restes de la biblioteca d’Assurbanipal per saber més coses sobre la història d’aquest rei singular.

Les primeres restes fragmentades i disperses de la biblioteca d’Assurbanipal es van excavar el 1850. El descobriment de milers de tauletes ben conservades i escrites amb claredat va ser un cop de sort extraordinari, i encara avui dia són el fonament del nostre coneixement sobre l’antiga Assíria. Però els excavadors que van treballar abans de l’establiment dels registres arqueològics rigorosos van deixar poca informació sobre com es van trobar les tauletes, cosa que ens hauria ajudat a comprendre els darrers dies de la biblioteca.

Investigadors d’arreu del món han treballat de manera incansable per desxifrar els fragments de les tauletes i identificar a quins textos pertanyen. El British Museum ha digitalitzat tota la biblioteca, documentant-ne els orígens i investigant-ne la funció, però encara queda moltíssima feina per fer i molt més per descobrir.

5.    L’imperi d’Assurbanipal

Assurbanipal va governar un imperi geogràficament i culturalment divers que s’estenia des de la costa del Mediterrani oriental fins a les muntanyes de l’Iran occidental.

Quan va arribar al poder, l’imperi assiri ja controlava un territori immens, dividit en regions administratives que governaven funcionaris fidels a la corona. Aquests funcionaris, juntament amb els ambaixadors reials, mantenien el control sobre els territoris veïns per mitjà de negociacions… O violència. Qui cooperés seria recompensat, però l’oposició tenia conseqüències greus.

Baix relleu en guix del setge de Hamanu, 645-635 a. de C., palau nord, Nínive (Iraq). 1856,0909.17-18.
Baix relleu en guix del setge de Hamanu, 645-635 a. de C., palau nord, Nínive (Iraq). 1856,0909.17-18.© The Trustees of the British Museum (2026)

Els recursos abundants que arribaven de tot arreu van enriquir l’imperi, que va desplaçar i reubicar moltes persones per convertir paratges erms en terres de conreu, construir ciutats imperials i produir articles de luxe. Aquest moviment de persones i mercaderies va transformar el teixit cultural de l’imperi introduint-hi noves tradicions artístiques, tecnologies, llengües i maneres de pensar.

El govern de l’imperi

A causa de la seva enorme grandària, l’imperi assiri era difícil de gestionar. Per assegurar-ne la unitat i accelerar la transmissió de la informació, es va desenvolupar la xarxa de comunicacions més fiable i eficient de la seva època: un innovador sistema de carreteres reials permetia viatjar en només uns quants dies entre la capital i els confins més allunyats.

Els funcionaris de confiança del rei segellaven les cartes amb un anell gravat amb el segell imperial que representava l’autoritat reial, i les seves instruccions s’havien d’obeir. Així, el rei podia delegar el poder i ser a tot arreu de l’imperi.

Xarxes de control

Com que els reis assiris administraven el seu vast imperi per mitjà del cobrament de tributs (primeres matèries, articles de luxe i força de treball humana i animal), els productes exòtics que omplien el tresor del palau eren un reflex del control sobre les províncies estrangeres i de l’accés a rutes comercials remotes.

El rei s’assegurava la lleialtat fent servir la diplomàcia, però també la violència. L’exèrcit, format per professionals, reclutes i mercenaris estrangers, era crucial per a l’expansió i el manteniment de l’imperi: els càstigs per no acotar el cap davant del rei no es feien esperar. Assurbanipal i els seus predecessors van decorar els palaus amb escenes de pagament de tributs i de victòries violentes sobre súbdits rebels.

Cap tallat en marfil d'una dona assíria, 800-600 a. de C., palau sud-est, Nimrud (Iraq). N.887.
Cabeza tallada en marfil de una mujer asiria, 800-600 a. de C., palacio sureste, Nimrud (Irak). N.887.© The Trustees of the British Museum (2026)

Intercanvi internacional

L’expansió de l’imperi assiri va revifar la producció i el comerç d’objectes de luxe, i va propiciar l’intercanvi cultural, artístic, tecnològic i de persones i idees per tot el Mediterrani i l’Orient Mitjà antic. Els reis assiris omplien el seus palaus amb articles de luxe procedents d’arreu de l’imperi. Algunes imatges es van fer molt populars, com l’esfinx, i es van crear i difondre noves versions per diferents regions.

Els artesans també haurien viatjat a diferents corts reials i és probable que a la d’Assurbanipal es creessin objectes de luxe segons els gustos «internacionals» de l’època.

6.    Conflicte i caiguda

Assurbanipal va dur el seu exèrcit més lluny que cap dels seus predecessors.

Com a representant humà dels déus, el monarca tenia el deure d’establir l’ordre a tot el món estenent les fronteres de l’imperi, i per això els assiris consideraven justificada la violència contra els qui menyspreessin el rei i els déus.

Durant la primera meitat del llarg regnat d’Assurbanipal, Assíria va prosperar i es va expandir: cap a l’oest, va conquerir Egipte, i cap a l’est, va sotmetre sense pietat un rebel elamita. A mitjans del seu regnat hi va haver una greu crisi a Babilònia que va desfermar una confrontació llarga, implacable i violenta entre Assurbanipal i el seu germà.

Elam

Una de les grans potències de l’Orient Mitjà a l’antiguitat va ser Elam, que cap a l’any 700 aC. S’havia recuperat d’una època d’inestabilitat i amenaçava l’expansió d’Assíria.

El regne elamita s’estenia per les planes i muntanyes del sud-oest de l’Iran actual, i els seus governants, preocupats per l’expansió d’Assíria cap al sud, van desafiar l’imperi durant més d’un segle fent costat a alçaments i oferint refugi als seus enemics.

Al començament del regnat d’Assurbanipal, Assíria i Elam estaven en pau. Això va canviar quan el rei elamita va envair Babilònia. Des d’aleshores, Elam va ser un motiu de preocupació constant per a Assurbanipal, que va dedicar molt temps a bregar amb els seus problemàtics governants.

Rivalitat entre germans

Assurbanipal governava Assíria, mentre que al seu germà gran, Shamash-shum-ukin, li havia pertocatBabilònia. Però aquest va acabar perdent la paciència amb les interferències constants d’Assurbanipal i, després d’anys de submissió, es va rebel·lar i va organitzar una coalició secreta contra ell. En descobrir-ho, Assurbanipal va intentar evitar el conflicte apel·lant directament als babilonis, però no va servir de res. Les enfrontaments van esclatar per tot Babilònia.

Les ciutats canviaven de mans i els dirigents canviaven de bàndol, fins que Assurbanipal va sotmetre Babilònia a un setge de dos anys que va condemnar els habitants a patir fam i malalties, i que va acabar amb la mort de Shamash-shum-ukin en un incendi.

El destí d’Assurbanipal

Tot i la molta informació que es conserva sobre el llarg regnat d’Assurbanipal, les seves darreres inscripcions conegudes daten de l’any 638 aC, de manera que la seva mort no està registrada en cap font de l’època i continua sent un misteri, igual que els últims anys del seu regnat, que hauria acabat entre els anys 631 i 627 aC. Potser va morir, va abdicar o va ser deposat, i és possible que, finalment, l’enterressin a la ciutat d’Assur, al costat d’altres reis d’Assíria.

En tot cas, l’imperi assiri va començar a desfer-se després de la seva mort: durant un temps breu el va succeir un fill seu, Ashur-etil-ilani, mentre que Sin-shar-ishkun, probablement un altre dels seus fills, va ser l’últim rei que va governar des de Nínive. El 626 aC, un antic general, Nabopolassar, va reclamar el tron de Babilònia i va començar una lluita per la independència.

L’imperi s’ensorra

Només vint anys després que Assurbanipal morís o abdiqués, pels volts del 631 aC, l’imperi va començar a ensorrar-se.

El general Nabopolassar, que s’havia apoderat del tron de Babilònia l’any 626 aC, va començar una guerra civil que va provocar el caos per tota la regió. Després de vèncer, va avançar cap a Assíria, de manera que la guerra per la independència es va convertir en una lluita per la supervivència de l’imperi.

Els medes iranians, encapçalats per Ciaxares, es van afegir a l’atac i van saquejar la ciutat d’Assur, la llar de la divinitat suprema d’Assíria: van profanar les tombes dels reis assiris, en van trencar els sarcòfags i en van destruir els ossos. Nabopolassar i Ciaxares es van aliar i, el 612 aC, van atacar Nínive. La ciutat més gran del món va cremar fins als fonaments i el fill d’Assurbanipal, el rei Sin-shar-ishkun, va morir en la catàstrofe.

7. Redescobriment

Els descobriments arqueològics del segle XIX a l’Iraq van canviar l’antiga percepció que es tenia d’Assíria i dels seus reis, que havien estat considerats descuidats i moralment corruptes.

La caiguda d’Assíria va ser un esdeveniment excepcional que va quedar plasmat a la Bíblia i en la literatura de l’antiga Grècia i Roma. Segons els relats clàssics, Assíria va ser castigada a causa de la depravació dels seus governants, que s’envoltaven de luxes i riqueses. Es deia que el llibertinatge de l’últim rei d’Assíria havia provocat la destrucció de l’imperi i que, quan es va adonar que Nínive estava perduda, el monarca va fer construir una enorme pira al seu palau i es va llençar enmig de les flames, acompanyat de les seves possessions, concubines i eunucs.

Els descobriments arqueològics de la dècada de 1840 van posar en dubte aquesta imatge dels reis assiris. Assíria es va considerar una de les grans civilitzacions de l’antiguitat.

Closca decorada de Tridachna squamosa, utilitzada com a contenidor de cosmètics, 800-600 a. de C., Sippar (Iraq). 1882,0918.14352.
Closca decorada de Tridachna squamosa, utilitzada com a contenidor de cosmètics, 800-600 a. de C., Sippar (Iraq). 1882,0918.14352.© The Trustees of the British Museum (2026)
Bol de bronze decorat amb quatre parelles d’esfinxs alades amb cap de falcó, 645-640 a. de C., palau nord-oest, Nínive (Iraq). N.9.
Bol de bronze decorat amb quatre parelles d’esfinxs alades amb cap de falcó, 645-640 a. de C., palau nord-oest, Nínive (Iraq). N.9.© The Trustees of the British Museum (2026)
Figura tallada en marfil de la part davantera d’una esfinx alada, 900-700 a.de C., fortalesa de Salmanassar, Nimrud (Iraq). 1963,1214.1.
Figura tallada en marfil de la part davantera d’una esfinx alada, 900-700 a.de C., fortalesa de Salmanassar, Nimrud (Iraq). 1963,1214.1.© The Trustees of the British Museum (2026)

El redescobriment d’Assíria

Les grans ciutats i els reis llegendaris d’Assíria van ser recordats també les persones que viatjaven a la regió de Mossul i tornaven a casa parlant de ciutats enterrades i ruïnes ancestrals.

A principis del segle XIX es va dur a terme l’exploració sistemàtica dels jaciments antics, en una època en què la regió formava part de l’imperi otomà i despertava un gran interès polític a Europa. Les primeres excavacions de Nínive, el 1842, van ser dirigides pel cònsol francès Paul-Émile Botta, que les va abandonar després de tres mesos infructuosos i es va traslladar al jaciment de Khorsabad, on va descobrir el palau del rei Sargon II. El 1845, inspirat per les troballes espectaculars de Botta, el jove aventurer i arqueòleg britànic Austen Henry Layard va començar a excavar a Nimrud, en un principi amb el finançament de l’ambaixador britànic a l’imperi otomà.

8.    Epíleg: preservar el passat de l’Iraq per al futur

Avui dia, el Govern i el poble iraquians treballen amb organitzacions d’arreu del món per protegir i reconstruir el ric patrimoni de l’Iraq, destruït parcialment a causa dels atacs soferts durant anys de conflicte.

Arqueòlegs de l’Iraq i d’arreu del planeta continuen l’obra iniciada amb els descobriments arqueològics de la dècada del 1840. Entre la guerra del Golf (1990-1991) i la invasió i l’ocupació de l’Iraq (2003-2011), les operacions militars, les sancions, els saquejos i el vandalisme van afectar greument el patrimoni cultural del país. Del 2014 al 2017, va ser destruït de manera sistemàtica, juntament amb el de la veïna Síria, per part de Daesh (l’autoanomenat Estat Islàmic), a una escala sense precedents, incloent-hi gran part dels jaciments de Nimrud i Nínive.

Diverses organitzacions d’arreu del món, entre elles el British Museum, col·laboren amb la Junta Estatal d’Antiguitats i Patrimoni de l’Iraq per ajudar a reconstruir, per a les generacions presents i futures, un patrimoni que és fonamental tant per al poble iraquià com per al coneixement compartit de la història de la humanitat.

Soc Assurbanipal, rei del món, rei d’Assíria és una invitació a endinsar-se en la ment d’un home que va governar el món conegut fa més de dos mil anys i que, tanmateix, continua sent una figura actual i propera: un governant obsessionat amb el coneixement, turmentat per la lleialtat del seu germà i conscient de la fugacitat del poder. L’exposició ofereix al gran públic un llegat fascinant i més d’un segle i mig de recerca reunits en una sola exposició.