L’art botànic del Museo del Prado brota a CaixaForum Lleida

CaixaForum Lleida acull La botànica en l’art. Les plantes a les col·leccions del Museo del Prado, una exposició inèdita que convida a redescobrir 53 peces procedents del Museo Nacional del Prado des d’una perspectiva nova: destacant el protagonisme del món vegetal en grans obres mestres.

La directora de CaixaForum Lleida, Maribel Tost; la representant de l’Àrea de Conservació del Museo Nacional del Prado, Beatriz Sánchez Torija, i el comissari, jardiner, paisatgista i investigador botànic en obres d’art Eduardo Barba han presentat aquest dimecres la mostra La botànica en l’art. Les plantes a les col·leccions del Museo del Prado, que convida els espectadors a mirar el patrimoni artístic des d’un nou angle.

A través d’una cuidada selecció de pintures, escultures i arts decoratives procedents del Museo Nacional del Prado, l’exposició revela que, al llarg de la història de l’art, les plantes han estat elements silenciosos que, lluny de ser simples peces decoratives o telons de fons, contribueixen a construir els relats religiosos, mitològics, polítics i emocionals de nombroses obres mestres. 

L’exposició reivindica el paper de les espècies vegetals per les seves aportacions en clau narrativa i simbòlica, que amplien i enriqueixen la lectura de les escenes. Gran part de les obres incloses en el recorregut s’han restaurat als tallers del Museo Nacional del Prado.

La botànica en l’art és la tercera exposició organitzada conjuntament per la Fundació ”la Caixa” i el Museo Nacional del Prado que arriba a CaixaForum Lleida, després d’Els objectes parlen (2014) i Art i mite. Els déus del Prado (2021-2022). Totes dues institucions mantenen una aliança estratègica des del 2011 amb l’objectiu d’apropar al públic part de l’extraordinari llegat artístic que custodia el Prado. 

La mostra, que obre les portes al públic de Lleida aquest dijous 24 de setembre, es podrà visitar fins al 31 de gener de 2027.

Mirar el que no acostumem a veure

Al centre de la proposta de La botànica en l’art hi ha la invitació a alterar la jerarquia habitual de la mirada. Si el més comú és centrar l’atenció en les figures principals de les obres d’art, la mostra convida a desplaçar-la cap als marges per descobrir allà el món vegetal, no com un simple adornament, sinó com un actor essencial de l’escena. Cada espècie representada, des d’un card fins a un cítric exòtic, enclou significats simbòlics, referències culturals o connotacions polítiques que l’exposició revela als visitants.

Es tracta de la reivindicació de la mirada atenta a la natura en la qual també hi ha implícita una reflexió contemporània. En un moment en què el debat ecològic ocupa un lloc central a l’agenda, recuperar l’interès pel món vegetal contribueix a reconèixer la importància que té en el món i l’equilibri dels ecosistemes. 

En aquest sentit, La botànica en l’art combat l’anomenada ceguesa vegetal de les societats contemporànies i reactiva la sensibilitat dels espectadors envers allò que fa possible la vida.

Una sensibilitat que els artistes presents a la mostra sí que van tenir. De fet, l’exposició parteix d’una hipòtesi suggeridora: els creadors del passat eren molt conscients de la rellevància del món vegetal i, per això, van dedicar sempre una atenció minuciosa a representar-lo, sabent que la seva presència enriquia el relat visual i n’ampliava el significat. 

Art i ciència en un enfocament multidisciplinari

La botànica en l’art ha estat comissariada per Eduardo Barba Gómez, jardiner, paisatgista i investigador botànic en obres d’art. Barba ha dedicat bona part de la seva trajectòria a l’estudi de les espècies vegetals representades en les manifestacions artístiques, amb una atenció especial a les col·leccions del Museo Nacional del Prado, que coneix amb profunditat. La seva aproximació parteix del contacte directe amb les plantes i es tradueix en una lectura atenta i precisa dels seus detalls, així com de la seva simbologia i el seu context dins de la mateixa obra d’art.

També ha comptat amb la col·laboració de Beatriz Sánchez Torija, de la Col·lecció de dibuixos, estampes i fotografia del Museo Nacional del Prado.

Aquesta exposició és un itinerari multidisciplinari que conjuga art i ciència, sensibilitat i coneixement, i que ofereix als visitants una lectura renovada de les obres exposades.

La mostra inclou un projecte de mediació que introdueix en el recorregut un diàleg de les flors i plantes representades amb fotografies a càrrec de l’artista Paula Codoñer, com s’explica més endavant.

També hi incorpora mesures específiques d’accessibilitat a través d’adaptacions que tenen com a objectiu reduir les barreres cognitives i visuals, afavorir l’autonomia personal i promoure una experiència cultural accessible per a un públic més ampli. 

Es recull d’aquesta manera una de les missions de la Fundació ”la Caixa”: democratitzar la cultura i apropar-la al màxim nombre de persones, especialment a les que es troben en situació de vulnerabilitat. Per això, els textos de sala estaran disponibles en versió de lectura fàcil i en una altra versió amb tipografia de mida més gran, amb macrocaràcters i braille.

La selecció d’obres: una mirada transversal

L’exposició reuneix 53 obres que abracen un ampli arc cronològic i una notable diversitat d’escoles, gèneres i tècniques. La selecció inclou pintura flamenca i de les escoles del Nord, pintura italiana i francesa, i pintura espanyola —amb una representació especial de la col·lecció del segle XIX—, a més d’exemples d’escultura i arts decoratives.

Lluny de plantejar un recorregut cronològic o estilístic, la mostra adopta un criteri transversal: l’element comú que enllaça totes les peces és la presència significativa d’espècies botàniques. Aquesta decisió permet establir diàlegs inesperats entre obres d’èpoques i contextos diferents connectades per una mateixa planta, un simbolisme compartit o un ús similar.

En alguns casos, fins i tot s’han escollit peces pels seus marcs quan els motius vegetals són rellevants com a part del discurs expositiu. N’és un exemple Festa en un jardí, de Charles-Joseph Flipart, que presenta una escena cortesana en un jardí de mitjan del segle XVIII. Com una extensió de la pintura, una planta herbàcia amb volutes d’estil rococó s’enreda pel marc i aconsegueix així que el jardí pintat per l’artista es prolongui cap a l’exterior del quadre i s’acosti encara més a la mirada de qui el contempla.

En reunir obres que rarament ofereixen aquesta perspectiva, l’exposició proposa una nova aproximació a les col·leccions del Prado i demostra que el món vegetal es pot convertir en un fil conductor capaç de travessar segles d’història de l’art i generar connexions inèdites entre peces aparentment distants.

Recorregut expositiu

L’itinerari s’obre amb un espai introductori que actua com a síntesi visual i conceptual de l’exposició. Quatre obres, procedents d’èpoques i contextos diferents, anticipen els continguts dels quatre àmbits en els quals s’articula la mostra.

La dimensió narrativa de les plantes s’exemplifica amb l’obra La Verge amb el Nen, sant Joan i àngels (1536), de Lucas Cranach el Vell, on un carràs de raïm simbolitza l’acceptació del sacrifici que Jesús assumirà en la seva vida adulta. 

L’espai dedicat a la jardineria i el gaudi estètic s’introdueix amb Natura morta de flors (1633-1666), obra de Jan van Kessel el Vell, una composició plena de tulipes, roses i lliris. 

L’àmbit en el qual s’aborda la sensualitat dels fruits s’avança amb la natura morta del segle XVII Taula, de Jan Davidsz de Heem, en què les textures i les brillantors de diferents fruites adquireixen protagonisme. 

La càrrega emocional del paisatge, finalment, es preludia amb l’oli Els horts (Conca) (1910), d’Aureliano de Beruete, que destaca els tons verds de la vegetació i subratlla la identitat de la ciutat mostrant el seu caràcter auster.

Les quatre obres presents en aquesta sala introdueixen les línies de reflexió que es desenvoluparan en els àmbits següents i reforcen l’enfocament transversal de l’exposició: obres que van ser executades en diferents segles i amb temàtiques diverses troben un punt d’unió en el món vegetal.

Plantes que expliquen històries

El primer àmbit temàtic aprofundeix en la capacitat narrativa del món vegetal. Les obres reunides en aquesta secció demostren que, des d’antic, les plantes han actuat com a portadores de significats simbòlics vinculats amb allò religiós, mitològic, polític o sentimental.

A La infanta Maria Antonia Ferranda de Borbó, de Jacopo Amigoni (c. 1750), per exemple, una jove en edat de casar-se sosté un clavell. Aquesta espècie mediterrània és una de les més representades en la història de l’art, tot i que el seu significat varia segons el context. A la mà de la infanta, la flor al·ludeix al compromís afectiu que la uneix, o la unirà, a una altra persona en matrimoni.

Un altre exemple el trobem en una Crucifixió anònima del segle XVI en la qual apareix una herba blenera, una planta de petites flors grogues, que creix al costat d’una de les tres Maries, que l’observa amb ulls plorosos. Aquesta espècie, coneguda també com a candelera perquè s’utilitzava com a ciri en cerimònies com els funerals, reforça amb la seva presència la temàtica mortuòria d’aquesta obra.

El Prado és un jardí

La segona secció explora el jardí com a espai real i com a construcció simbòlica. Al llarg de la història de l’art, el jardí s’ha concebut com un lloc d’harmonia, coneixement, plaer estètic o retir espiritual. És un lloc on l’ésser humà troba suport i equilibri, i on sembla que no pot passar res de dolent.

Per aquest motiu, l’àmbit també ret homenatge al jardiner, figura que dedica temps i esforç a cuidar un espai molt fràgil, perquè, si no l’atén, es transforma completament. En aquest aspecte actua gairebé com un demiürg, ja que dona forma i harmonitza aquest petit univers amb una voluntat creativa semblant a la dels artistes.

Aquesta reverència per la figura del jardiner s’evidencia en pintures com Paisatge amb un cartoixà (Sant Bru?), d’Herman van Swanevelt, en què un monjo cuida un jardí de plantes bulboses com tulipes, lliris blancs i corones imperials. El personatge examina els bulbs que seran més adequats per a la temporada següent, mentre tres bulbs que s’han descartat reposen damunt d’una roca.

El gust per les plantes

El tercer àmbit s’endinsa en la dimensió sensorial del món vegetal. Les plantes, especialment les que produeixen fruits comestibles, estimulen diversos sentits, i els artistes han desplegat el seu virtuosisme per representar de manera minuciosa flors i aliments.

El bodegó, gènere central en aquesta secció, permet apreciar la fascinació per les textures, les brillantors i els matisos cromàtics de diferents fruites. De vegades, com a Placa amb una tassa que conté fruites i una papallona, de finals del segle XVII, les composicions reuneixen fruits de diferents estacions en una mateixa escena desafiant la lògica natural en favor d’una imatge d’abundància. En aquesta peça d’autoria desconeguda, les cireres i la magrana apareixen madures al mateix temps, tot i que les primeres es recullen entre la primavera i l’estiu, i la segona, a la tardor.

Altres bodegons d’aquesta secció permeten endevinar els gustos i els costums de la seva època. A l’oli atribuït a Abraham Brueghel i a Guillaume Courtois titulat Bodegó (Home amb un mico i fruites) (1660-1670), per exemple, apareixen dos tipus de cítrics molt valorats a l’Europa del segle XVII: el taronger agre variegat, amb bandes verdoses i groguenques, i el taronger corniculata, amb unes cridaneres deformacions a la pell. La seva representació en aquesta obra reflecteix la fascinació que van despertar els cítrics al continent quan dinasties com els Mèdici a Itàlia van reunir als seus jardins una notable diversitat d’espècies.

Les emocions en el paisatge

El quart àmbit de l’exposició aborda la dimensió expressiva del paisatge. Els boscos i jardins no són simples fons per decorar una escena: serveixen com a recursos per transmetre estats d’ànim i construir atmosferes.

En són un bon exemple dues escenes de bosc incloses en aquesta secció. A la primera, Bosc amb genets i gossos (1625-1630), Hendrick Cornelisz Vroom representa un camí ample flanquejat per roures al fons del qual gairebé només es distingeixen uns gossos minúsculs que persegueixen una presa. La cacera, llunyana, no altera la sensació de calma que transmet el paisatge, marcada per la quietud dels arbres.

En contrast, Bosc (1640-1645), de Simon de Vlieger, presenta un altre roure, però aquesta vegada sacsejat pel vent en plena tempesta. Aquesta espècie d’arbre és una de les més venerades d’Europa i, en aquest cas, el pintor la va utilitzar per simbolitzar la fortalesa i la resiliència necessàries per afrontar el temporal.

En aquest àmbit de l’exposició també hi trobem un realista palmerar d’Elx, obra de Carlos de Haes, que va introduir a Espanya la pràctica de la pintura a l’aire lliure i que, amb la seva obra, va reivindicar el valor del gènere paisatgístic. Va exercir una forta influència sobre els seus deixebles, entre els quals destaca el reconegut pintor lleidatà Jaume Morera.

Epíleg: Un murmuri entre les fulles

El recorregut conclou amb un espai protagonitzat per una sola obra: Escenes en un jardí (c. 1765), de Giovanni Battista Colombo. A l’oli apareixen diversos personatges elegants en un jardí frondós, organitzat amb elements d’arquitectura clàssica, escultures i fonts. Alguns juguen i d’altres passegen, observen flors o s’aturen vora l’aigua. L’escena transmet un ambient de calma i refinament.

Com indica Eduardo Barba al catàleg de l’exposició, aquesta pintura resumeix la renovació de la mirada que proposa La botànica en l’art: la capacitat d’aturar-se i fixar-se en els diferents detalls que sovint passen desapercebuts. És una manera de mirar que sempre pot acompanyar les persones mentre recorren un jardí o visiten un museu, i que cada vegada revela matisos particulars.

La mostra es tanca convidant el públic a seguir prestant atenció als marges de les grans obres mestres i a reconèixer, més enllà de l’exposició, la importància del món vegetal. En aquesta secció també s’inclou un ambient sonor envoltant, que recrea el so de l’última obra i que acompanya la seva contemplació amb sons com la remor de l’aigua, els cants de merles, els cants de pit-roigs i la brisa, entre d’altres, creat per l’estudi Carles Mestre.

Inclusió de fotografies botàniques 

La botànica en l’art pren com a eix narratiu les obres clàssiques del Museo del Prado, però amb un plantejament museogràfic que introdueix recursos contemporanis que transformen la forma de relacionar-s’hi.

Un dels elements centrals de l’exposició és la inclusió d’una sèrie de fotografies botàniques fetes o reinterpretades de manera exclusiva per al projecte per l’artista Paula Codoñer. 

Aquestes imatges, disposades al costat de les obres del Prado, permeten identificar amb precisió les espècies representades i establir un diàleg directe entre les obres i les plantes tal com es presenten a la natura. En confrontar tots dues representacions, qui observa les obres pot apreciar detalls que a la tela podrien passar desapercebuts.

Lluny de ser un recurs simplement didàctic, les fotografies de Codoñer s’integren plenament en el discurs expositiu. Es mostren en suports dissenyats específicament per sostenir-les, distribuïts estratègicament per les sales amb l’objectiu de reforçar la relació amb les obres originals. Contribueixen d’aquesta manera a reforçar l’enfocament multidisciplinari de la mostra, que combina art i investigació botànica.

Experiència multisensorial

A aquest diàleg visual s’hi uneix una experiència sensorial concebuda per ampliar la percepció del públic. Al llarg del recorregut s’han disposat estacions olfactives que recreen aromes inspirades en algunes de les espècies presents en les obres. En total són cinc creacions dissenyades específicament per a l’exposició a càrrec de la perfumista Luz Vaquero. 

El projecte, en col·laboració amb l’empresa Iberchem, ha estat coordinat per María Ángeles López i Sandra Cermeño. Els dispositius, adaptats a diferents altures, permeten que els espectadors completin l’observació de les obres amb una dimensió més íntima i evocativa de la botànica.

En conjunt, la proposta museogràfica conjuga el respecte per la conservació i la integritat de les obres amb una aposta per ampliar els llenguatges expositius. La combinació d’art històric, fotografia contemporània i estímuls olfactius configura una experiència multisensorial que convida a redescobrir les col·leccions del Prado des d’una perspectiva activa i renovada.

Una agenda d’activitats per endinsar-se en La botànica en l’art 

Des de la seva concepció, La botànica en l'art es planteja no només com una exposició, sinó com un espai d’intercanvi i descoberta al voltant de les múltiples relacions entre el món vegetal i la creació artística. Per això, s'acompanya d'un programa d'activitats que amplia i aprofundeix en les seves línies conceptuals. 

Comissariat per Arola Valls, el cicle Cultivar la mirada. Entre l’art, la ciència i l’experiència reuneix professionals de diferents àmbits per generar epais de reflexió, experimentació i vinculació amb la natura des d’una mirada interdisciplinària. 

El cicle s’iniciarà amb dues jornades d’un taller de joieria floral conduït per Esther Lladonosa, docent i dissenyadora floral lleidatana amb una llarga trajectòria vinculada a la natura, l’art i el disseny. L’activitat convida els participants a elaborar petites joies a partir d'elements vegetals, teixits i metalls, explorant les possibilitats expressives dels materials naturals i la seva capacitat per evocar tradicions, símbols i imaginaris associats al món de les plantes.

El programa inclou un taller–instal·lació participativa efímera a càrrec de l'artista Lluís Sabadell, especialitzat en processos de creació col·lectiva, ecologia creativa i intervencions espacials. La proposta convida a transformar l'espai del museu mitjançant l'ús d'elements vegetals i materials orgànics, convertint la sala en un laboratori sensorial en relació amb les obres de l'exposició.

El cicle incorpora també diverses visites guiades als jardins dels Camps Elisis de Lleida amb el jardiner i paisatgista Dani Vilana. Aquesta activitat ofereix una aproximació a la botànica des de la perspectiva del paisatge i del patrimoni natural urbà, tot establint vincles entre les espècies presents als jardins, la història d'aquest espai emblemàtic i les qüestions plantejades per les obres de l'exposició.

La dimensió més quotidiana del món vegetal serà l'eix d'una taula rodona protagonitzada per la xef i divulgadora Iolanda Bustos i l’herborista Montse Parada, experta en usos terapèutics de la flora mediterrània. A partir de les espècies representades a l'exposició, la conversa abordarà la relació entre botànica, gastronomia i salut, posant en valor els coneixements tradicionals associats a les plantes i reflexionant sobre la seva vigència i potencial en el context contemporani. 

Finalment, la il·lustradora Eva Carret conduirà dos tallers d’il·lustració científica, adreçats respectivament a famílies i a públic adult, en els quals compartirà les principals tècniques d’observació i representació de plantes. Els participants descobriran les claus que utilitzen els professionals i podran crear els seus propis dibuixos botànics.

Projecte educatiu i públic familiar

El projecte educatiu proposa recorreguts adaptats a diferents franges d'edat i nivells formatius. Per al públic familiar, el recorregut s'articula a partir de la identificació d'espècies i del potencial narratiu de les obres. Es convidarà a les famílies a crear el seu propi herbari visual i imaginar noves històries a partir dels elements que identificaran en les peces.

Completen les activitats familiars el cicle de cinema Petits cinèfils, dedicat a explorar boscos i jardins a través del llenguatge audiovisual. En les tres pel·lícules seleccionades, la botànica es converteix en protagonista: des de diminuts mons amagats sota un pètal fins a jardins capaços de transformar la percepció dels qui els descobreixen. Es projectaran les propostes Yuku i la flor de l’himàlaia, Minúsculs: la vall de les formigues perdudes, El jardín secreto i Aventures entre pètals i flors.