Ñaco Fabré reivindica la contemplació davant del soroll contemporani en una mostra a CaixaForum Palma

CaixaForum Palma ha acollit avui l’estrena de Càntic. El profund és l’aire, la nova exposició de l’artista mallorquí Ñaco Fabré. La mostra, que es podrà visitar fins al 24 de gener de 2027, defensa la contemplació com a acte de resistència en un moment en què la velocitat i el soroll ho ocupen tot. És una reflexió sobre els aspectes essencials de l’existència: el temps, la memòria i la capacitat de l’art de generar sentit.

CaixaForum Palma ha presentat Càntic. El profund és l’aire, la nova exposició de l’artista mallorquí Ñaco Fabré (Palma, 1965), en una col·laboració amb Es Baluard Museu d’Art Contemporani de Palma. Davant del soroll i la saturació contemporània, la mostra defensa la necessitat d’una mirada pausada. En aquesta proposta, les línies, els plans de color, les ombres i els intervals entre dues formes constitueixen una manera d’acostar-se als aspectes essencials de l’existència: el pas del temps, la memòria i l’acte creatiu mateix.

Aquesta exposició, la segona organitzada conjuntament entre la Fundació ”la Caixa” i Es Baluard Museu d’Art Contemporani de Palma, consta d’un total de 9 obres d’art. La mostra, que obre coincidint amb la celebració de la Nit de l’Art a Palma i que es podrà visitar des del 15 de setembre de 2026 fins al 24 de gener de 2027, parteix d’un vers del poema «Más allá», inclòs al libro Cántico, de Jorge Guillén, una obra mestra de la poesia espanyola del segle XX. En aquest vers, el poeta formula una paradoxa: el que sembla més lleuger i impalpable —l’aire, la respiració, estar al món— és també el més profund, el més essencial. L’aire no sols és un element físic, sinó també el que sosté la distància entre les coses i converteix aquest espai en experiència.

L’obra de Ñaco Fabré recull aquesta tensió i la trasllada a l’espai expositiu de CaixaForum Palma. A les seves pintures, escultures i obres sobre paper la geometria no funciona com un sistema tancant, sinó com el mitjà per explorar allò que escapa a tota definició: ordenar elements sense tancar-los, contenir les formes sense fixar-les, obrint la percepció.

Raquel Victoria Rodríguez López, comissària de l’exposició, ho resumeix així: «L’obra de Ñaco Fabré neix d’una atenció sostinguda sobre la llum, l’espai, la forma i la percepció. El paisatge no hi apareix com a imatge recognoscible, sinó com una condició de la mirada: hi és en la respiració dels buits, en l’economia del gest, en la línia de l’horitzó i en el que queda quan la imatge es retira».

Sobre l’artista

Ñaco Fabré (Palma, 1965) es va formar a l’Escola d’Arts i Oficis de la seva ciutat natal i va completar aquesta etapa amb estades a Venècia, Londres i París. Des que va presentar la primera exposició individual el 1991, la seva obra ha recorregut les principals fires internacionals d’art contemporani i és present en col·leccions com la de la Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca. Acadèmic de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià des del 2008, fa tres dècades que desenvolupa un llenguatge propi en el qual l’abstracció geomètrica, la lírica de la matèria i l’exploració del color són els eixos d’una pràctica que no ha deixat d’evolucionar.