Finalitzen les obres de restauració dels Reials Col·legis i s’inicien les de la Catedral, a Tortosa

La restauració dels Reials Col·legis de Tortosa (Tarragona) ha finalitzat i permet ja als visitants accedir a espais rehabilitats que milloren la interpretació i apreciació del monument. D'altra banda, han començat les obres de restauració de la Catedral de la mateixa localitat. Tot plegat en el marc de les actuacions que formen part del programa Temps de Gòtic del Departament de Cultura i la Fundació ”la Caixa”, que suposen una inversió de 620.000 d’euros. 

El programa Temps de Gòtic actua en tres monuments del patrimoni català ubicats a Tortosa: la muralla del Rastre, els Reials Col·legis i la catedral. El novembre passat ja es va inaugurar l’accés a la muralla que connecta els barris del Rastre, Santa Clara i la Simpàtica. 

Les obres de restauració dels Reials Col·legis, iniciades el novembre de 2023, han anat a càrrec d’un equip interdisciplinari encapçalat per l’arquitecte Bernat Humbert Navarro i l’arquitecta tècnica Teresa Arnal. La inversió total ha estat de 120.000 euros, i ha inclòs diverses actuacions, com ara l’arranjament del forjat del sostre de la sala d’actes i la neteja i consolidació dels paraments del claustre, així com una intervenció de la façana principal i la rehabilitació de les cobertes.

El resultat de les obres milloren tant la interpretació com l’apreciació del monument, alhora que contribueixen a la revitalització cultural de la ciutat de Tortosa. Les actuacions que s’han dut a terme preservaran l’edifici per a futures generacions, garantint la seguretat estructural i l’atractiu visual del conjunt arquitectònic.

Inversió de 500.000 euros per la restauració de la catedral

Pel que fa a les obres de restauració de la Catedral de Tortosa suposen una inversió total de 500.000 euros. El projecte ha estat redactat pels arquitectes Carlos Brull i Andreu Alonso, amb l’assessorament del Restaurador-conservador Manel Iglesias.

La finalitat d’aquesta actuació és restaurar i consolidar els elements arquitectònics de pedra, especialment els decoratius i escultòrics d’una part de l’absis. També es pretén adequar l’àmbit del primer nivell de la coberta de la capçalera on s’actua perquè en el futur es pugui incorporar aquest espai al recorregut de visita pública de la catedral.

L’actuació ve motivada per l’important procés de degradació que afecta els elements constructius de pedra sorrenca que formen la rica arquitectura de la capçalera, sobre les quatre crugies més septentrionals. El risc de pèrdua patrimonial que això suposa és especialment greu en els nombrosos elements decoratius i escultòrics d’estil gòtic. La part essencial de l’actuació és la neteja, consolidació i tractaments de protecció dels elements arquitectònics i escultòrics de pedra de la part de la capçalera. S’aprofita la intervenció per resoldre alguns problemes relacionats amb la manca d’estanquitat del coronament inacabat de la catedral, directament relacionat amb els processos de degradació dels elements arquitectònics.

Després de la intervenció, que ara comença, es farà encara més evident la refinada factura i alta qualitat artística dels elements escultòrics i decoratius. És per aquesta raó que s’actua en aquest punt, per poder mostrar al públic, en un futur, la riquesa patrimonial del conjunt.

La restauració d’aquesta part de la catedral contempla l’adequació de l’espai corresponent al primer pis de la coberta de l’absis, lloc on es concentra la part més important del seu programa escultòric i decoratiu. En aquest espai es dotarà de les mesures adients perquè pugui incorporar-se al recorregut de visita de la catedral. El recorregut d’aquesta tindrà el seu inici en l’actual capella de Santa Anna i permetrà l’accés directe a la coberta a través de l’escala de caragol de l’interior de la torreta de Sant Pere, recuperada amb la seva funció original. La torreta de Santa Caterina, situada en el cantó oposat, servirà per a retornar al nivell del pla de la Catedral en l’angle nord-est del claustre.

Els treballs també clouran els coronaments de pedra de baranes i torretes, la reparació de les lesions de la torreta de St. Pere o la neteja i restauració dels vitralls emplomats dels finestrals inclosos en l’àmbit. 

Història dels Reials Col·legis i la Catedral de Tortosa

Els Reials Col·legis tortosins, construïts al segle XVI, formaven part del convent de Sant Domènec, del que avui resten només el Col·legi de Sant Jaume i Sant Maties, la façana del Col·legi de Sant Jordi i Sant Domènec, i l’antiga església conventual de Sant Domènec. El pati del col·legi és una de les obres més significatives del renaixement català. El col·legi va tenir diversos usos fins que després de la restauració de l‘any 1995 es va convertir en la seu de l’Arxiu Comarcal del Baix Ebre.

L’actual catedral gòtica de Tortosa, atribuïda al mestre Bernat d’Alguaire, està construïda sobre el temple romànic anterior i es va posar la primera pedra l’any 1347. L’edifici es va començar a construir per la capçalera, però diversos fets durant la segona meitat del segle XIV van aturar la construcció. La capçalera es va donar per acabada el 1441 amb la consagració de l’altar major. Els segles posteriors aniran conformant les diferents parts de la catedral fins a arribar a la façana, aixecada entre el 1620 i 1757, ja d’estil barroc.

La catedral va patir alguns danys durant la Guerra del Francès i la Guerra civil de 1936-1939, que van ser reparats l’any 1968 per l’arquitecte Ramiro Moya.

L’absis o capçalera de la catedral consta d’un cos central on el presbiteri de planta semicircular està envoltat d’una doble girola. Les nou capelles radials externes configuren el que podria ser un segon deambulatori per l’absència de murs de separació entre elles.

El seu cobriment s’estructura en tres nivells esgraonats, de fora cap a dins. Sobre aquests nivells hi ha uns arcs boterells que delimiten les crugies i que neixen a la part baixa en torretes octogonals, amb una decoració més rica les que es troben al primer nivell.

La decoració escultòrica és especialment rica a la part superior de la torreta de Sant Pere. Presenten un amplíssim repertori de motius que inclouen elements vegetals, animals reals o fantàstics i figures humanes, amb un elevat contingut simbòlic i iconogràfic.

El remat superior de les torretes i les baranes que coronen els tancaments de cada nivell no es van arribar a acabar mai, i ha estat un dels problemes que ha provocat filtracions d’aigua i degradació dels elements de pedra i de les decoracions escultòriques.

Programa Temps de Gòtic

El programa Temps de Gòtic, l’acord de col·laboració entre el Departament de Cultura i la Fundació ”la Caixa” té com a objectiu posar en valor, millorar i conservar el llegat patrimonial gòtic de Catalunya mitjançant la restauració, protecció i difusió d’aquest patrimoni, tot estimulant el territori i dinamitzant-lo en l’àmbit cultural, social i econòmic.

El programa, finançat per la Fundació ”la Caixa”, compta amb una dotació de 6,34 milions d’euros i actua en els següents monuments i béns artístics: restauració i adequació museogràfica del frontal florentí de la Seu de Manresa (Bages), rehabilitació del claustre gòtic del Reial Monestir de Santes Creus a Aiguamúrcia (Alt Camp), restauració de l’església de Sant Llorenç de Lleida (Segrià), restauració de l’Antic Hospital de Cervelló (Alt Penedès), restauració de l’església de Santa Maria de la Plaça de Sanaüja (Segarra), restauració de l’església de Sant Domènec de Girona (Gironès), restauració del Palau Episcopal de Girona (Gironès), restauració del Castell de València d’Àneu (Pallars Sobirà), restauració d’un tram de la Muralla de Tortosa, de la Catedral de Santa Maria i dels Reials Col·legis de Sant Jaume i Sant Maties de Tortosa (Baix Ebre).