Un Messies accessible: música clàssica al servei de la inclusió

L’Auditori Manuel de Falla de Granada va acollir el 20 de desembre una versió d’El Messies de Händel dissenyada perquè l’experiència fos inclusiva. Unes 400 persones amb diferents necessitats d’accessibilitat van gaudir i van participar en un concert adaptat, un projecte pilot impulsat per la Fundació ”la Caixa” en col·laboració amb 22 entitats socials i l’Ajuntament de Granada.

El projecte, que neix dels ja cèlebres concerts participatius que promou la Fundació ”la Caixa”—en els quals cantants aficionats interpreten l’obra del compositor alemany al costat d’orquestres, solistes i directors de prestigi internacional—, proposa un format de concert relaxat, inclusiu i participatiu amb ajustos en la durada i en l’accessibilitat física i cognitiva segons les necessitats dels diferents col·lectius.

«El nostre objectiu és apropar la música clàssica a col·lectius amb necessitats d’accessibilitat i fer-ho sempre des de l’excel·lència artística, com ho faríem per a qualsevol sessió normativa», explica Susana Serrano, directora del Departament d’Activitats Culturals i Música de l’entitat.

El projecte s’emmarca en el propòsit de la Fundació ”la Caixa” d’impulsar la cultura com a eina de cohesió social, participació ciutadana i transformació comunitària. «La Fundació fa anys que està compromesa amb l’accessibilitat des de diferents eixos i, a la llum del Pla Estratègic 2025-2030 de l’entitat, una proposta així amb públics prioritaris adquireix més sentit que mai», afirma Serrano.

El disseny del concert va ser fruit d’un procés col·laboratiu entre professionals de l’àmbit artístic, educatiu i tècnic, juntament amb entitats socials, l’Ajuntament de la ciutat i equips territorials. «Ens vam centrar molt a recórrer a l’escolta activa i a posar en valor el procés de creació i mediació, més enllà de la inqüestionable bellesa del concert final», assenyala Serrano, que assegura, a més, que van aprendre moltíssim de les necessitats dels col·lectius i a treballar amb la diversitat. «Ha estat molt enriquidor.»

Gemma Álvarez Padilla, responsable de l’Agrupación de Personas Sordas de Granada y Província (ASOGRA), subratlla que «les adaptacions que s’han fet per a aquest concert marquen una diferència entre el que seria una accessibilitat simbòlica i una accessibilitat real en la qual es cuiden tots els detalls».

Per a l’Ajuntament de Granada, el projecte també és un punt d’inflexió. «Aquest pilot és un pas decisiu i pioner cap a una cultura accessible per a tothom; una demostració pràctica que la música pot ser un espai obert, accessible i participatiu en què totes les persones es poden sentir protagonistes», declara Marifrán Carazo, alcaldessa de la ciutat. «El suport s’emmarca en una estratègia cultural integradora en la qual cada projecte contribueix a construir una Granada més cohesionada, diversa i participativa, entenent la cultura com una eina de transformació social i educativa.»

Accessibilitat integral: de la mediació cultural al disseny de l’espai

La proposta tenia com a meta incorporar mesures d’accessibilitat física, sensorial i cognitiva que cobrissin les necessitats de diferents perfils de públic: persones amb trastorn de l’espectre autista o amb discapacitat intel·lectual, auditiva o funcional, entre altres col·lectius.

Durant els mesos anteriors al concert, es va dur a terme un procés de mediació cultural amb les entitats a través de pedagogs, musicoterapeutes i experts en accessibilitat, amb un total de més de 40 tallers de contextualització de l’obra i anticipació de l’experiència que van promoure la participació i el benestar emocional dels assistents.

En paraules de la musicoterapeuta Lucía Escolano: «Acostar la música a tants col·lectius i persones amb necessitats diferents va ser un repte que vam afrontar amb moltíssima motivació».

Van adaptar les sessions a les característiques de cada grup. Amb les persones amb trastorn de l’espectre autista, per exemple, van tenir en compte si els molestaven els sons alts: «També vam treballar la textura, vam explorar els instruments amb el tacte i vam fer servir pictogrames, perquè amb aquest col·lectiu és molt important l’anticipació del que passarà», explica.

A les entitats de persones amb discapacitat intel·lectual, d’altra banda, hi havia grups molt actius i autònoms amb els quals, segons l’experta, les dinàmiques de moviment funcionaven molt bé: «Ens movíem per l’espai al ritme de la música i jugàvem amb la percussió corporal i des de l’emoció». 

Escolano també recorda una persona amb paràlisi cerebral severa que anava a les sessions prèvies acompanyada d’un cuidador que l’ajudava a palpar les textures: «Tot i que no era possible la comunicació verbal, el seu cos s’expressava, es movia al ritme de la música, interactuava i somreia molt».

El concert del dia 20 va incloure intèrprets de llengua de signes, subtitulació en pantalles laterals, materials pedagògics adaptats, senyalització clara i visible amb continguts de lectura fàcil i pictogrames, i llibertat de moviment a la sala.

L’Ajuntament de Granada, l’Auditori Manuel de Falla i l’Orquestra Ciutat de Granada van col·laborar, a més, en l’habilitació d’un espai destinat a la regulació emocional, el reforç i la formació del personal de sala per a l’atenció directa a un públic amb necessitats diverses, l’adaptació dels accessos, l’adequació de l’espai, la reserva de places d’estacionament per a vehicles adaptats o l’activació d’un servei específic d’ambulàncies.

Amb tot aquest engranatge en marxa, el concert no es va limitar a eliminar barreres, sinó que es va convertir en una experiència accessible i inclusiva en què cada persona va poder gaudir de l’obra al seu ritme i des de les seves pròpies necessitats. «El dia del concert va ser superbonic veure com tots els assistents s’emocionaven i gaudien de la música», assenyala Escolano.

El repte d’adaptar un clàssic

El concert es va fer sota la direcció del reputat director Aarón Zapico. «Que m’encarreguessin la direcció musical va ser un premi per a mi, ja que em sento molt identificat amb els objectius de la iniciativa», afirma l’asturià. «Al llarg de la meva trajectòria, he participat en espectacles en llocs impressionants, però projectes inclusius com aquest són una de les coses més importants i satisfactòries que he fet en la meva vida i, realment, espero que aquesta feina sigui el primer pas d’alguna cosa molt més gran.»

De fet, per a la Fundació, l’objectiu últim de la proposta és «que impulsi la implementació arreu del territori de més projectes adreçats a aquests col·lectius que no tenen garantit el seu dret cultural», apunta Serrano.

Zapico ens recorda que «l’adaptació d’aquestes obres magnes de la història de la música obeeix a la tradició». En temps de Händel ja es treballava amb versions més íntimes o per a esdeveniments a l’aire lliure. «Tenint en compte les necessitats o característiques del nostre públic, era un pas completament lògic i normal», afirma.

Una de les adaptacions principals que es van fer per a aquesta funció va ser la durada de l’obra. «Passem de pràcticament dues hores i mitja a 50 minuts per aprofitar la concentració del públic, quedant-nos amb les veus més representatives de les cinc parts que componen El Messies, que són els quatre solistes i el cor», amb prop de 300 cantants amateurs. 

«La selecció final mostra tota la riquesa de l’obra sense cap mena de minva en el gaudi del públic», explica el director, que tenia experiència prèvia en concerts inclusius, però sovint havia sentit que «faltaven recursos» perquè l’excel·lència musical i la inclusió caminessin realment junts. «Que la Fundació ”la Caixa” hagi impulsat aquest concert amb aquest nivell d’excel·lència i serietat és una cosa insòlita i que et fa veure que sí, que realment es pot fer. Es pot fer i s’ha de fer.»

Quan la llengua de signes se suma al cor

Des d’ASOGRA, una entitat amb 60 anys de trajectòria que té com a missió millorar la qualitat de vida i l’accés a la informació de les persones sordes usuàries de la llengua de signes, Gemma Álvarez assegura que «el més enriquidor i alhora el més dificultós en l’àmbit tècnic i artístic va ser portar una obra d’aquestes característiques, amb diferents veus, a la llengua de signes i, a més, comptar en el procés creatiu i també a l’hora d’interpretar-la amb les mateixes persones sordes».

Més enllà de disposar d’interpretació de llengua de signes, subtitulació i amplificació del so per a les persones que duien un implant coclear o una pròtesi auditiva, una de les novetats del concert va ser la participació d’un petit cor de persones sordes.

Durant les sessions preparatòries, es va analitzar el contingut per adaptar-lo a la llengua de signes juntament amb una persona sorda assessora lingüística. També es va treballar sobre les partitures, seleccionant-ne les línies melòdiques principals per traslladar la polifonia de l’obra a la llengua de signes.

A més, en els tallers amb musicoterapeutes els participants van poder sentir la vibració dels instruments i descobrir per què Händel va crear aquesta obra. A María Antonia Delgado, usuària d’ASOGRA amb sordesa profunda i afició a la batucada, les sessions preparatòries li van transmetre calma i, alhora, emoció: «Han estat molt bé. Em va encantar sentir com sona un violí o un trombó».

Maribel Gálvez, també usuària de l’entitat i membre del cor, afirma: «No havia pensat mai que participaria en un concert amb orquestra sent una persona sorda». I descriu així tot el procés: «Va ser una experiència brutal, sobretot gràcies a la intèrpret, que té molt coneixement musical i ens va saber guiar molt bé».

L’accés a la cultura, un dret bàsic

Álvarez ho té clar: «La cultura és una eina molt poderosa». Les persones amb necessitats d’accessibilitat han de poder accedir als espais culturals. «I no sols com a públic, sinó també com a protagonistes», reclama.

Segons l’experta, perquè això sigui possible és essencial incorporar-hi l’accessibilitat des de l’inici, des del disseny de les activitats i dels espais culturals, com s’ha fet en aquesta sessió relaxada d’El Messies de Händel. «Al final, la música, l’art o la poesia ens commouen a tots i ens uneixen. És un dret que totes les persones hi puguin accedir en igualtat.»

A María Belén Fajardo, usuària de l’associació de persones amb paràlisi cerebral ASPACE, el concert li va deixar una empremta profunda: «Va ser tot molt especial i bonic. La música, els músics, el públic... Vaig sentir emoció, aquella cosa dins el cor que feia molt de temps que no sentia».

També per a José Manuel García, usuari de Down Granada, l’experiència va tenir un valor més enllà de l’artístic: «Concerts com aquest són fonamentals perquè les persones amb discapacitat puguem aconseguir la inclusió social, desenvolupar les nostres capacitats, tenir els nostres propis drets i ser ciutadans de poder i de primera. Volem més esdeveniments així».