CaixaForum+ estrena aquest dijous 16 de maig un pòdcast original A ritme de musical que aborda, al llarg de set episodis, les curiositats i històries que hi ha darrere dels grans musicals. També destaca l’estrena a plataformes a Espanya del llargmetratge documental La meva última condemna, dedicat a Ana de Pombo. Avui, dilluns 13 de maig, CaixaForum+ estrena un nou canal temàtic: el canal MACBA, creat en col·laboració amb el MACBA Museu d’Art Contemporani de Barcelona i la Fundació MACBA
Pòdcast original: A ritme de musical
CaixaForum+ estrena aquest dijous 16 de maig un pòdcast original sobre alguns dels millors musicals de tots els temps. A ritme de musical aborda, al llarg de set episodis, les curiositats i històries que hi ha darrere dels grans musicals.
En el pòdcast, dirigit i conduit per Joan Francesc Cánovas (autor dels llibres 100 musicales que deberías ver i 100 musicales más que deberías ver) i Oriol Llop (guionista i podcaster), es parlarà detalladament dels arguments i dels personatges, però també dels compositors i dels artistes d’alguns dels musicals més emblemàtics de la història, sense deixar de banda les anècdotes que s’amaguen entre bastidors. El pòdcast inclou també entrevistes amb directors, compositors, coreògrafes, cantants i intèrprets d’alguns dels musicals abordats.
Els set episodis d’A ritme de musical, cada un de 25-30 minuts de durada, se centren en els musicals següents:
- El Rey León. Segons molts experts, és possiblement el musical amb el millor començament de tots els que s’han produït al llarg de la història. I també és un dels més rendibles i dels que més espectadors han vist. Musical-addictes, es tracta d’un imprescindible! Amb la participació de l’actriu i cantant Àngels Gonyalons i d’Iresol Cardona, coreògrafa d’El Rey León.
- Matilda. És un musical familiar, basat en l’obra de l’escriptor Roald Dahl, que ha aconseguit popularitzar el personatge de Matilda, una jove aficionada a la lectura que descobreix que la seva intel·ligència va més enllà de la capacitat per als estudis perquè també té poders telecinètics. Amb la participació d’Àngels Gonyalons i del preparador de joves actors Lluís Canet.
- Chicago. Assassinats, corrupció de la justícia, premsa sensacionalista, vici… al Chicago de fa 100 anys. Aquest musical presenta temes molt actuals i respira jazz per tot arreu. Amb la participació de l’actor Iván Labanda; del director del musical, Víctor Conde, i del director i compositor Andreu Gallén.
- Aladdin. Inicialment, aquest musical estava concebut per a gires i circuits menors, però l’èxit aconseguit a Broadway i al West End l’ha convertit els últims anys en una obra de referència que omple les sales allà on va. Els efectes especials, el geni de la llàntia i les cançons et fan sentir ple de màgia en sortir de l’espectacle. Amb la participació d’Àngels Gonyalons; de David Comrie, actor que interpretava el Geni, i de Guillermo Cubedo, mànager tècnic del musical.
- Mar i cel. És un musical basat en l’obra del mateix títol escrita per Àngel Guimerà el 1888. La trama succeeix pocs anys després que Felip III hagi expulsat els musulmans del territori espanyol. Encara que tot pot semblar molt antic, el tema que tracta és molt actual: la convivència entre cultures i religions. Amb la participació d’Àngels Gonyalons, de les actrius i cantants Elena Gadel i Ana San Martín, i del director i compositor Albert Guinovart.
- The Book of Mormon. És un dels musicals més divertits, irreverents i provocadors de la cartellera actual. S’emmarca en la tradició de musicals amb aquest tipus de plantejament, com ara Avenue Q, Spamalot o The Producers. Es tracta d’una aposta imprescindible per a tothom qui tingui sentit de l’humor. Amb la participació d’Àngels Gonyalons, i dels actors del musical Aisha Fay, Alejandro Mesa i Joaquín Torner.
- Mamma Mia! És un musical que construeix una història a partir de les cançons del grup suec Abba. Vint-i-cinc anys després d’haver-se estrenat, s’ha convertit en un dels musicals més aclamats de totes les obres que s’han presentat. Segons la productora, en un dia qualsevol hi ha set representacions d’aquest espectacle arreu del món. Amb la participació d’Àngels Gonyalons i dels intèrprets Haydn Oakley, Stephen Beckett i Christopher Dickins.
Nota dels creadors: Joan Francesc Cánovas i Oriol Llop:
- «A ritme de musical no és un pòdcast només per a experts. No cal haver vist l’obra per sentir el pòdcast. Al contrari, és una invitació a anar a veure el musical tenint-ne un coneixement més gran. Per tant, és una aposta per la difusió i el consum cultural amb una voluntat clarament pedagògica..»
- «Per a alguns capítols ens hem desplaçat a fer part de la gravació a alguns dels teatres (a Madrid, al West End de Londres) on s’estava representant el musical en qüestió, i hem fet les entrevistes als protagonistes allà on eren (camerinos, bastidors…). L’element central del pòdcast són, doncs, les intervencions de convidats rellevants en relació amb el musical en qüestió, tot i que la conversa és plena de diferents seccions que aborden informació rellevant, curiositats i històries sobre les obres abordades.»
Títol: A ritme de musical / Format: Pòdcast, set episodis de 25-30 minuts / Nacionalitat i any: Espanya, 2024 / Producció: CaixaForum+ / Creació, direcció i locució: Joan Francesc Cánovas i Oriol Llop
Documental: La meva última condemna
Estrena a plataformes a Espanya
Després d’haver-se presentat a l’última edició del Festival de Màlaga, arriba a CaixaForum+ aquest dijous 16 de maig, i com a estrena en plataformes a Espanya, el llargmetratge documental La meva última condemna (Juan Mata, 2024), que aborda la intensa vida de l’artista, escriptora i dissenyadora Ana de Pombo, anomenada «la Greta Garbo espanyola».
La vida d’Ana de Pombo, nascuda a Cantàbria el 1896, és la història d’una dona polifacètica, ambiciosa i controvertida, fruit i reflex del convuls segle XX que li va tocar de viure. Reconeguda modista, va arribar a ser la mà dreta de Coco Chanel al París dels anys trenta. Tanmateix, la seva biografia és molt més polièdrica, fosca i complexa que els seus dissenys. Els darrers dies de la seva vida els va passar a Marbella, on va intentar ressorgir per última vegada com a amfitriona de Jean Cocteau en el somni d’una arcàdia d’artistes.
Llançament del canal MACBA
Avui, dilluns 13 de maig, CaixaForum+ estrena un nou canal temàtic: el canal MACBA, creat en col·laboració amb el MACBA Museu d’Art Contemporani de Barcelona i la Fundació MACBA. Els primers continguts d’aquest nou canal són nou breus càpsules audiovisuals que busquen apropar la Col·lecció MACBA i l’art contemporani als usuaris de la plataforma.
Les nou peces de vídeo relacionades amb artistes de la Col·lecció MACBA són:
- Intenció poètica. Lúa Coderch. A Estil Internacional (Mur d'Ònix), Lúa Coderch reprodueix el mur d’ònix del Pavelló Mies van der Rohe, construït a Barcelona el 1929 per a l’Exposició Internacional, i reflexiona sobre la paradoxa que amaga el concepte de «present històric» i com s’ha volgut projectar la ciutat en moments temporals que es creia que eren memorables i que, indefectiblement, s’ha demostrat que són caducs.
- Intenció poètica. Fito Conesa. Helicon, l’obra de Fito Conesa, és una invocació a la fi del món. La relació entre música i paisatge li permet, en aquesta i en moltes altres obres seves, dibuixar frases amb un sentit que va més enllà del convencional, més proper a la mística i l’espiritualitat, i li dona la possibilitat de descobrir i compartir amb el públic la seva intenció poètica.
- Intenció poètica. Pedro Torres. El sol és un «objecte» que impregna la nostra vida, i Pedro Torres l’aborda des de diferents llocs en la seva obra House of the Sun. En aquesta peça, descobrim l’interès que té pel sol, la llum i el temps, i podem entendre com a través de l’estètic i del conceptual posa en relació la seva obra amb el públic que l’observa.
- Intenció poètica. Max de Esteban. Max de Esteban reflexiona a A Forest sobre la intel·ligència artificial i els problemes polítics que planteja. El seu treball intenta apuntar una convergència entre la poètica artística i el llenguatge científic.
- Francesc Torres. Siegesallee, de Francesc Torres, mostra una nova avinguda de la Victoria en la qual valors com la competitivitat, l’honor i la rivalitat presideixen tant la guerra com l’esport.
- Antoni Tàpies. Rinzen (paraula japonesa que es pot traduir com «despertar sobtat») és una de les obres més significatives d’Antoni Tàpies. Va ser concebuda per al Pavelló d’Espanya a la XLV Biennal de Venècia del 1993 i va ser guardonada amb el Lleó d’Or de Pintura d’aquest certamen.
- CVA. Vídeo dedicat al grup d’artistes CVA i la seva obra Cicatriu a la matriu. La instal·lació dispara al cor de l’objecte de la tradició artística, la seva presentació jerarquitzant i les seves fronteres físiques, com ara el marc i el pedestal, trencats en molts fragments que han pres l’espai usurpant el lloc de l’obra d’art.
- Jo Spence. Jo Spence va ser una figura clau en els debats sobre fotografia, crítica de la representació i feminisme dels anys setanta i vuitanta, i aquesta càpsula audiovisual ens presenta la seva obra Beyond the Family Album.
- Christian Boltanski. Christian Boltanski i la seva obra Réserve de Suisses morts creen una petita memòria col·lectiva que glorifica milers de morts anònimes.
