Suport institucional unitari per consolidar el BesArt: el museu a l’aire lliure més gran del món

El president de la Generalitat, Salvador Illa; el director general de la Fundació ”la Caixa”, Josep Maria Coronas; el conseller delegat d’Aigües de Barcelona, Felipe Campos; l’alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Mireia González; l’alcaldessa de Sant Adrià de Besòs, Filo Cañete; el regidor de Cultura i Patrimoni de Montcada i Reixac, Albert Carandell; la diputada adjunta de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona, Aïda Llauradó, i el director del Consorci del Besòs, Ferran Falcó, han visitat aquest dijous el BesArt. The River Museum, el museu a l’aire lliure més gran del món, en un acte de suport i reconeixement a la iniciativa.

El director del BesArt. The River Museum, David Hernández, com també el comissari del projecte, Jordi Rubio, han rebut la comitiva institucional acompanyats del president del Reial Cercle Artístic de Barcelona, Josep Fèlix Bentz. Tots els representants han donat suport a aquest museu de nova generació únic al món que va néixer el 2023 i que ara es consolida i inicia un nou camí amb la previsió d’ampliar l’acció a les localitats fronteres de Sant Adrià de Besòs i Montcada i Reixac.

La participació de les persones i, especialment, de col·lectius vulnerables en la creació, la contemplació i l’experiència, i l’estímul del talent jove, com també la col·laboració institucional, són valors que el BesArt potencia i comparteix amb la Fundació ”la Caixa”, que, com a novetat, entra a col·laborar en aquest projecte juntament amb Aigües de Barcelona. Tant la Fundació ”la Caixa” com el BesArt veuen la cultura com un motor de canvi i transformació social. A més, CaixaForum+, la plataforma gratuïta de divulgació de cultura i ciència que impulsa la Fundació ”la Caixa”, inaugurarà ben aviat un canal especial dedicat al BesArt que inclourà píndoles documentals sobre el procés creatiu dels artistes que han deixat l’empremta al museu.

Col·laboració publicoprivada

En el grup inicial d’impulsors del projecte hi ha David Hernández, president de l’Associació Mediterranean Street Art (AMSA), entitat sense ànim de lucre que es va fundar el 2016 amb la voluntat de promoure el coneixement i la divulgació de l’art urbà mediterrani a escala local i internacional. Posteriorment es van sumar al projecte el Reial Cercle Artístic de Barcelona i l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet a través del suport entusiasta de la seva llavors alcaldessa Núria Parlon i també de l’alcaldessa actual, Mireia González. 

Totes dues veuen en el BesArt una oportunitat per potenciar la ciutat amb un gran projecte de cultura i natura, per enfortir els lligams amb el seu entorn i per donar-la a conèixer arreu del món. Recentment també s’han unit al projecte també la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs. Ara, amb l’entrada en aquesta iniciativa de la Fundació ”la Caixa” i també d’Aigües de Barcelona, el BesArt es converteix en un exemple de col·laboració publicoprivada que aspira a sumar esforços per dinamitzar aquest entorn a través de l’art urbà i els valors socials i de sostenibilitat.

61 murals pintats a les parets que miren cap al futur

En una primera fase, el museu presenta 61 murals pintats a les parets: 16 murals al costat East i 45 al costat West. Hi han participat artistes locals, emergents i internacionals, i s’ha convidat a intervenir-hi infants, joves, persones grans i col·lectius en risc d’exclusió social que donen veu al territori. Un programa de beques, convocatòries obertes i tallers col·laboratius permet que els nous artistes accedeixin al museu.

En els primers dos anys de funcionament, el BesArt ha esdevingut un emblema de regeneració urbana i cultural, un punt de trobada de l’art, la biodiversitat i la ciutadania.

Actualment, el BesArt ocupa gairebé 1,4 quilòmetres a banda i banda del riu Besòs, i, mirant cap al futur, es proposa arribar als 1,5 quilòmetres a finals del 2026, als 2,5 quilòmetres a finals del 2027 i als 5 quilòmetres l’any 2030. Això representarà arribar als 250 murals i a més de 20.000 m² de creació artística.

Un museu de nova generació

El museu BesArt posa els murs del riu Besòs al centre d’un gran projecte artístic, social, humanístic, urbà i mediambiental. Pren com a referència altres grans obres d’infraestructura urbana intervingudes per artistes, com ara Wynwood Walls, a Miami, o el Mur de Berlín, convertit en l’East Side Gallery, per fer un pas més i arribar a constituir un museu de nova generació: sense sostre, vitrines o taquilla, i amb una línia curatorial i un focus social i inclusiu en diàleg amb la natura gràcies a un enclavament privilegiat al si del Parc Fluvial del Besòs. «Amb l’epicentre dels murs del Besòs, volem crear una gran onada d’art urbà que s’escampi per l’entorn i que convidi a trepitjar i respirar aquest museu per apropar la cultura a tothom», destaquen els impulsors del projecte.

Les parets del BesArt sumen actualment una nòmina d’artistes destacats de l’art urbà, de la talla d’Aryz (Octavi Serra Arrizabalaga), Sixe Paredes, Mina Hamada, Franco Fasoli i Frank Trepax (Francesc Punsola Izard), pioner del grafit urbà dels anys vuitanta. Tots ells són noms indiscutibles de referència i volen aportar un missatge i deixar un llegat amb la seva obra. L’objectiu és ampliar aquesta llista d’artistes els mesos i anys vinents amb una vocació de transformació de l’espai i dels seus participants.

El Cobi hi treu el cap

Recentment, el pare de la mascota olímpica de Barcelona’92, Javier Mariscal, ha elaborat un Cobi de gran format en una de les parets del BesArt, des d’on treu el cap per observar, trenta anys després de la seva creació i des de la llunyania, la nova Barcelona, que creix més enllà de les seves fronteres i s’amplia cap a l’àrea metropolitana.

El comissari del projecte, Jordi Rubio, destaca la cerca d’una diversitat d’estils artístics, llengües i cultures que qüestionin realitats i trenquin fronteres, amb el convenciment que darrere de la bellesa estètica hi ha una experiència educativa i emocional. Al costat de cada obra, hi ha un codi QR que permet veure el com-s’ha-fet (making of) de l’obra i accedir a informació sobre l’artista.

Els ponts tenen un paper destacat en el projecte. Gràcies a les intervencions dels artistes, esdevindran les capelles sixtines dels segle XXI i el marc perfecte per a tota mena d’expressions visuals, sonores i performatives, projeccions, espectacles de dansa, instal·lacions lumíniques i concerts urbans. Cada pont està identificat dins del mapa interactiu del BesArt i disposa d’informació sobre l’obra instal·lada i l’artista, amb documentals accessibles a l’aplicació. La idea del pont que uneix el Besòs amb el món té un sentit clarament simbòlic.

Un dels trets diferencials d’aquest museu és la participació del públic que el visita, el camina, el recorre —a peu o amb bicicleta—, i que pot viure i fins i tot intervenir de vegades en el procés de creació dels artistes que deixen la seva empremta en aquests murals. «La participació genera una experiència creativa que és al nucli d’aquest museu, i ens emociona haver aconseguit que el públic se l’estigui fent seu», subratllen el director i el comissari.

Un museu amb vocació social i obert a tothom

Darrere del BesArt hi ha un equip multidisciplinari d’artistes, gestors culturals, tècnics en art, creatius, experts en sostenibilitat, educadors i ciutadans compromesos amb el canvi social que treballen amb l’objectiu comú de transformar el territori mitjançant la pràctica artística.

Entre les activitats socials que s’han organitzat al voltant del projecte destaca un taller d’art amb infància i joventut en risc d’exclusió, organitzat pel Casal dels Infants de Santa Coloma, que ha estat dirigit per l’artista J.Loca; també la iniciativa Art i memòria amb gent gran, dirigida per l’artista El Xupet Negre, i el Mur de la Pau (World Peace Forum), un esdeveniment internacional amb participació oberta que consisteix a pintar la paraula pau en més de seixanta idiomes al mur del pont de Can Peixauet. 

Els estudiants de batxillerat artístic de l’Institut Ramon Berenguer, de Santa Coloma de Gramenet, han participat en un homenatge a Akira Toriyama, mort el 2024, conegut arreu del món com a creador de Bola de Drac i un dels grans dibuixants i guionistes del manga, i referent de la cultura japonesa. Fa poc, el museu ha inaugurat un mural sobre l’art i la salut en el marc del Festival Healing Hearts. El mural Hugging heArt, creació de l’artista murciana Irene Fresh, va ser executat gràcies a la participació col·lectiva de desenes de ciutadanes i ciutadans.

Un riu amb més de deu mil anys d’història

Més de 10.000 anys d’història en 18 quilòmetres de recorregut des del Vallès fins al mar. El riu Besòs és una presència constant per a les persones que entren i surten de Barcelona amb tren, per autopista o per carretera. Però sobretot és un patrimoni de Santa Coloma de Gramenet, una ciutat que des dels anys setanta ha estat un motor dels moviments socials i veïnals que han transformat el país.

Als anys setanta i vuitanta, el Besòs era un dels rius més contaminats d’Europa. Ara és un dels espais verds més importants de l’àrea metropolitana de Barcelona, un parc fluvial amb una superfície de 115 hectàrees. Als anys noranta, els municipis de Barcelona, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs i Montcada i Reixac van col·laborar en la regeneració del riu amb l’impuls d’Aigües de Barcelona, el suport de la Generalitat i l’ajut dels fons europeus.

S’han recuperat zones humides on viuen espècies protegides i s’han creat zones de lleure per als ciutadans. També s’ha recuperat el delta, que ara és un espai preservat, d’accés restringit. La llera del riu Besòs ha esdevingut un lloc de passejada de molts ciutadans que hi troben un espai obert amb un entorn regenerat i ric en diversitat. Ara, aquest espai privilegiat conviu amb el BesArt, un museu viu, en creixement i transformació constants, que aporta textures i colors a uns murs abans muts que esdevenen un nou símbol  d’art i cultura.

El BesArt es més que art: és un símbol de regeneració, un motor econòmic i cultural de transformació social que situarà Catalunya i Espanya com a referents culturals al món. Un espai per a la gent de l’entorn amb una clara vocació internacional i amb la voluntat de convertir-se en un model de convivència entre la natura, la ciutadania, la cultura, l’esport, la creació, la joventut i el lleure, que transformen el parc en el museu d’art a l’aire lliure més gran del món.