De Sibèria a Barcelona: arriba a CosmoCaixa un fòssil de mamut, la icona de l’edat de gel

Els visitants del Museu de la Ciència CosmoCaixa podran viatjar a l’era de les glaciacions sense sortir de la ciutat només admirant un impressionant esquelet fossilitzat de mamut llanut. Aquest exemplar singular, després d’habitar a l’estepa siberiana fa entre 40.000 i 50.000 anys, es converteix ara en el nou habitant de la sala permanent de CosmoCaixa.

El director del Museu de la Ciència CosmoCaixa, Valentí Farràs, i el responsable d’Exposicions i Activitats de Ciència de la Fundació ”la Caixa”, Javier Hidalgo, han presentat avui el nou integrant de la Sala Univers del museu, un fòssil real de mamut llanut de 6 metres de llargada i 3,5 metres d’alçada.

Aquest vestigi de l’edat de gel, que té entre 40.000 i 50.000 anys d’antiguitat i és originari de la regió de Tiumén (Rússia), permetrà als visitants conèixer més sobre la vida i l’extinció d’aquests animals misteriosos, autèntiques icones de l’edat de gel.

Aquest exemplar complet està fet a partir de restes originals, en molt bon estat de conservació, de diversos exemplars adults conservats al permafrost. Després d’un primer muntatge a finals del 2021, el mamut ha estat el protagonista d’una exposició sobre aquests animals que ha itinerat pels CaixaForum de Sevilla, Saragossa, Madrid, Palma i Tarragona, i que ha rebut més de 308.000 visites. Ara formarà part de la col·lecció del Museu de la Ciència CosmoCaixa de Barcelona i s’integrarà en l’àmbit Evolució, a la Sala Univers, davant del Bosc Inundat, on es convertirà en una peça emblemàtica.

Els fòssils són testimonis reals d’esdeveniments que expliquen com es va establir la vida al nostre planeta. Per això són elements fonamentals per a la divulgació científica, ja que permeten il·lustrar l’evolució de la vida, la història de la Terra i l’existència d’espècies extintes, i connectar el passat amb el present per reflexionar sobre les reptes de futur als quals ens enfrontem.

A l’àmbit Evolució de la Sala Univers de CosmoCaixa, els visitants hi descobriran, per exemple, que aquest animal extraordinari va conviure amb els humans durant milers d’anys i podran saber en quin punt de l’evolució dels hominins aquests en van iniciar la caça. També es podran observar fòssils d’altres animals prehistòrics coetanis del mamut, com el tatú gegant Holmesina o la mustela eversmannii.

El que diu la ciència, per ara, sobre la seva extinció

Aquest fòssil de mamut serà el punt de partida per conèixer l’estil de vida d’aquests mamífers gregaris que consumien fins a 180 quilos d’herba, gestaven durant 22 mesos i migraven cap al sud a l’hivern. Així mateix, permetrà reflexionar sobre les grans extincions que ha patit la Terra al llarg de la seva història. L’extinció dels mamuts segueix envoltada d’un halo de misteri, entre els qui pensen que va ser deguda a l’acció humana i els qui creuen que en va propiciar la desaparició un canvi climàtic.

Fins al moment, l’evidència científica indica que el que en va motivar la desaparició devia ser una concatenació de factors. D’una banda, l’augment de la temperatura global va afavorir l’extinció dels boscos i l’eliminació consegüent de les grans zones de praderies on s’alimentaven els mamuts, cosa que en va fer minvar les poblacions. A més, aquests animals patien el setge de la caça, perquè a l’edat de gel eren una font important de proteïnes, greix i pell. Els ossos també els utilitzaven per elaborar eines i armes, si bé el més cobejat eren les defenses de marfil, amb les quals es feien escultures i altres objectes. Els seus parents encara vius, els elefants, s’enfronten avui a les mateixes amenaces. 

Actualment, els avenços en el camp de la genètica estan donant lloc a nous descobriments i teories. Una investigació publicada recentment a Cell ha permès recuperar material genètic de sis grups de bacteris presents en exemplars de mamut. Alguns d’aquests bacteris tindrien la capacitat de provocar infeccions greus o mortals, la qual cosa obre noves opcions sobre el paper que els microbis van poder tenir en la seva extinció.

D’altra banda, hi ha altres projectes en aquest camp que pretenen fer reviure els mamuts a partir de l’ADN obtingut d’exemplars ben conservats, cosa que genera un debat ètic sobre si s’hauria de fer o no i amb quin objectiu, a part del de l’avenç científic.

El gegant que va donar origen a la família dels elefants

Els mamuts pertanyen a la família dels proboscidis, l’origen del qual es remunta a fa 60 milions d’anys i que engloba els animals amb trompa. D’aquesta família se n’han identificat 200 especies, entre les quals hi ha la que va donar origen a l’Àfrica, fa 9 milions d’anys, a la família dels elefants, que avui només inclou tres espècies, de les quals l’elefant asiàtic és el parent viu més proper al mamut.

Els primers mamuts van aparèixer a l’Àfrica fa 5 milions d’anys, i en fa una mica més de 3,5 milions van sortir d’aquest territori i van continuar la seva evolució a altres zones del món.

Els mamuts llanuts (Mammuthus primigenius) van vagar per aquestes vastes àrees, des del Regne Unit fins a Espanya a l’oest i fins a Sibèria, la Xina i el Japó a l’est. Després van passar a través del gelat estret de Bering cap a Alaska, i d’allà, fins a la regió dels Grans Llacs. Fa uns 4.000 anys, els últims mamuts van desaparèixer a l’Àrtic rus.

El mamut llanut és l’espècie més ben coneguda de l’edat de gel gràcies a les evidències trobades, des de restes òssies fossilitzades fins a mòmies congelades, que han permès fer estudis extraordinaris sobre la seva antiguitat, el seu ADN i el seu estil de vida. Els mamuts llanuts eren més petits que les espècies que els van precedir, el mamut meridional i el mamut de l’estepa, i també més petits que els del llinatge següent, els mamuts colombins de l’Amèrica del Nord.

Per conèixer més sobre els mamuts

Amb motiu de l’arribada del nou habitant de la Sala Univers, el Museu de la Ciència CosmoCaixa programarà els mesos vinents la visita especialitzada en família «Caçadores de mamuts», que reivindicarà el treball de les persones especialitzades en paleontologia i arqueologia, explicarà les característiques principals d’aquests animals —per exemple, la funció de les seves impressionants defenses, que no són ni banyes ni ullals, sinó incisius— i com va ser la seva convivència amb els humans.

Així mateix, s’ha creat l’espai de mediació Restes i rastres, que permetrà als visitants descobrir què són els fòssils, de quin tipus poden ser i quin és el procés de fossilització.

A més, per saber més sobre els mamuts, la Fundació ”la Caixa” va gravar un pòdcast de cinc episodis, disponible a CaixaForum+, per posar a disposició del gran públic més detalls sobre aquests majestuosos animals.

En el primer dels capítols es fa una introducció a l’espècie i la seva evolució, que inclou els seus parents actuals, els elefants. En el segon s’analitza la relació entre els mamuts i els humans: acostumats a subsistir a base d’allò que recol·lectaven i de petites peces de caça, capturar un mamut i poder-se’n alimentar-se comportava un gran prestigi social. En el tercer episodi es tracta de desmuntar, amb dades científiques, el mite que només els homes caçaven aquests animals i que ho feien amb gran violència. En el quart es parla de la valuosa informació que ens dona la dentició dels mamuts sobre el seu tipus d’alimentació i, per tant, també sobre el tipus de clima en què vivien. Finalment, en l’últim capítol s’explica com la ciència està intentant desextingir l’espècie.