La pobresa infantil s’accentua i es cronifica a Espanya. Estudi Social N.40

Amb la crisi econòmica, el nombre de nens que cauen en la pobresa no tan sols és més gran -per comparació al total de la población- sinó que, a més, la probabilitat de romandre en aquesta situació és cinc punts percentuals més alta entre la població infantil que entre el conjunt de la població.

Entre els menors, la persistència en la pobresa és pitjor: un de cada cinc nens espanyols es troba en la pobresa tres anys de quatre estudiats i un de cada deu viu per sota del llindar de pobresa tots els anys de quatre possibles.

El 2012 un de cada deu nens a Espanya vivia per sota de la línia de pobresa severa del 30%, és a dir, que comptaven amb ingressos equivalents inferiors al 30% de la mediana, o el que és el mateix, vivien amb menys de 632 euros al mes en una llar formada per una parella amb dos fills.

El percentatge d'infants que en algun moment estan afectats per la pobresa és del 44%, si prenem un període d'anàlisi de quatre anys.

El risc de pobresa infantil augmenta linealment amb l'edat dels nens.  Els qui pateixen el risc de pobresa més elevat són els de 14 a 17 anys: entre el 2004 i el 2012, tres de cada deu adolescents a Espanya vivien per sota del llindar de pobresa.

També augmenta el risc de pobresa si els nens viuen amb un únic progenitor (33% si és fill únic i 54% si són tres germans), formen part d'una família nombrosa (42% si són tres i 60% si són quatre o més) o si són fills de pare o mare d'origen no europeu (50%). A més, la manca de feina d'un dels progenitors o de tots dos té greus conseqüències en el benestar dels fills: un de cada quatre nens pobres a Espanya viu amb un pare i una mare desocupats. Així mateix, si viuen en llars on només un dels dos progenitors treballa, tenen un risc de pobresa del 34%.

S'analitzen diverses possibles mesures contra la pobresa infantil: una ajuda de 1.000 euros l'any per nen condicionada a la renda, destinada a les llars actualment pobres, permetria treure 400.000 nens de la pobresa. Aquesta ajuda representaria aproximadament el 0,9% de la despesa social.

Aquest informe conclou que el període de crisi econòmica ha empitjorat i alhora ha fet més visible la situació de pobresa de molts nens, tot i que en l'etapa de creixement anterior a la crisi, Espanya ja encapçalava el rànquing de països amb més pobresa infantil de la Unió Europea a causa de la manca de polítiques familiars i laborals efectives. Avui, Espanya és el segon país de la Unió Europea amb una taxa de pobresa infantil més alta, només per darrere de Romania.