L’educació preescolar, clau per moderar la desigualtat social a Espanya. Estudi Social N.39

El present informe conclou que l'educació primerenca és una etapa formativa decisiva, que influeix directament en els resultats futurs dels infants en competències bàsiques, sigui quin sigui el seu origen socioeconòmic.

Els fills de les famílies més desafavorides són els que més es beneficien de l'accés a una educació preescolar de qualitat. El seu benefici és dues vegades més gran. Per això, és la clau per prevenir el fracàs escolar en edats més avançades i per mitigar la desigualtat d'oportunitats educatives.

A banda de l'educació preescolar, el sistema educatiu espanyol no modifica l'impacte dels avantatges o desavantatges de partida que els infants tenen pel fet de pertànyer a llars amb més o menys recursos. Els centres educatius espanyols de primària i secundària no alteren les desigualtats de partida que els infants porten de casa seva, és a dir, ni augmenten ni redueixen substancialment la desigualtat d'origen.

Els autors apunten que, tot i que s'acostuma a atribuir el fracàs escolar a l'educació secundària, la clau per prevenir-lo són les etapes anteriors. De fet, si la desigualtat educativa es redueix en algunes fases és tan sols perquè el sistema educatiu és més selectiu i expulsa els que tenen pitjor rendiment, entre els quals estan sobrerepresentats els infants d'orígens humils.

La universitat és l'etapa en què es fan menys visibles les desigualtats. Una vegada que el fracàs escolar ha expulsat els estudiants amb pitjor rendiment en l'educació secundària, el sistema universitari genera molt poques diferències en l'aprenentatge dels estudiants. En conseqüència, la desigualtat en competències matemàtiques que imposa pertànyer a famílies amb diferents recursos a la universitat es redueix un 80?% respecte de la que existeix a primària (i un 70?% respecte de la que existeix a secundària).

Per exemple, només el 2% del coneixement que tenen els futurs professors s'associa a la universitat en la qual estudien. Això passa perquè, segons conclou l'informe, l'oferta de centres universitaris està molt poc diversificada en termes de qualitat.

Les crisis econòmiques redueixen sobretot les expectatives dels estudiants amb orígens humils. Entre els alumnes amb un rendiment mitjà, les expectatives es redueixen només un 4?% quan els pares tenen un alt nivell educatiu, i un 13?% quan els pares tenen un nivell de formació baix.

A l'edat adulta també es noten les diferències per origen socioeconòmic en les competències bàsiques. Fins i tot anys després de la sortida del sistema educatiu, l'educació dels pares dels espanyols de fins a 65 anys determina les seves competències en matemàtiques i lectura.

Per als espanyols amb educació universitària, la diferència en competències numèriques entre els que tenen els pares amb estudis bàsics i els que tenen almenys un dels progenitors amb estudis universitaris és del 6 %. Per als espanyols amb educació obligatòria o inferior, la diferència que comporta pertànyer a una família amb diferent origen social és d'un 14 %. L'informe indica que els títols educatius, avui en dia, es tradueixen menys en competències que en el passat.