Jean-Honoré Fragonard (1732-1806). Orígens i influències. De Rembrandt al segle XXI

El «foc» de Rubens, l'elegància de Van Dyck, el clarobscur de Rembrandt... Jean-Honoré Fragonard va emular el passat i se'n va enriquir, però mai no es va arribar a adulterar. Més enllà dels grans mestres, el seu gran talent li va permetre desenvolupar un estil delicat de llums de nacre matisats per ombres amb figures perfilades per un traç de pinzell vigorós. Menyspreat a la primeria del segle XIX, idolatrat més endavant fins a l'exageració, Fragonard és avui un artista de gran valor plàstic que ocupa un lloc rellevant en la història de la pintura. Tan enlluernador com misteriós, gairebé no és conegut pel públic. Amb motiu del bicentenari de la seva mort, l'Obra Social ”la Caixa” vol contribuir a la difusió de la seva obra i trencar els tòpics que el converteixen en pintor de cort, a través de Jean-Honoré Fragonard. Orígens i influències. De Rembrandt al segle XXI, exposició exhaustiva que aplega les seves obres més conegudes i que planteja algunes de les qüestions que fa poc han sortit a la llum. La mostra, que s'inaugura a CaixaForum Barcelona, reuneix 120 obres, entre pintures i dibuixos, procedents d'Europa i els Estats Units. Confronta les teles de Fragonard amb obres de Rembrandt, Tiepolo, Fabritius i Ruisdael, entre d'altres, que van ser models a seguir, a fi de convidar a apreciar-ne les afinitats. També permet que el públic s'acosti a la posteritat artística de Fragonard amb pintures de la seva cunyada Marguerite Gérard i el seu fill Alexandre-Évariste, com també de pintors del segle XIX de la talla de Daumier i Monticelli. Ho acaben d'arrodonir dos artistes contemporanis, el nigerià Yinka Shonibare i el britànic Glenn Brown, les obres dels quals demostren que l'empremta de l'artista continua sent present en els creadors d'avui. L'exposició Jean-Honoré Fragonard (1732-1806). Orígens i influències. De Rembrandt al segle XXI, comissariada per Jean Pierre Cuzin, es podrà visitar a CaixaForum (avinguda del Marquès de Comillas, 6-8, Barcelona), del 10 de novembre de 2006 a l'11 de febrer de 2007.Jean-Honoré Fragonard (1732-1806). Orígens i influències. De Rembrandt al segle XXI és la primera exposició de l'artista que es duu a terme a Espanya, i la més important després de la gran retrospectiva que es va presentar el 1987 al Grand Palais (París) i al Metropolitan Museum (Nova York). La mostra reuneix 120 obres de col·leccionistes particulars i institucions com el British Museum, el Museu del Louvre, la Tate Britain, la National Gallery de Londres, la National Gallery de Washington, el Museu de l'Ermitage, el Museu Nacional d'Art de Catalunya, el Museu Thyssen-Bornemisza i el Museo de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, entre d'altres. L'exposició no sols pretén trencar els tòpics que fan de Fragonard un pintor de cort, sinó que vol plantejar algunes qüestions de fons sobre l'evolució del gust i la reinterpretació de períodes de la història de la pintura que, com el rococó, no han rebut l'atenció que es mereixen. La mostra presenta l'obra de Fragonard al costat de la d'alguns dels seus inspiradors (com ara Rembrandt, Carel Fabritius i Jacob van Ruisdael), el parentiu amb el treball dels seus contemporanis (François Boucher, Alexis Grimou, Hubert Robert, Giovanni Battista Tiepolo, la seva cunyada Marguerite Gérard i el seu fill Alexandre-Évariste) i la continuïtat de l'«estil Fragonard» (Honoré Daumier) fins a l'actualitat (Glenn Brown i Yinka Shonibare). Juntament amb Watteau i Chardin, Jean-Honoré Fragonard és un dels pintors francesos més populars del segle XVIII, lleuger i plaent, i també el qui va il·lustrar millor el plaer de viure i la llibertat de costums de l'Antic Règim, just abans de la Revolució. Les últimes dues dècades de recerques han permès conèixer millor la personalitat i el treball de Fragonard, que en vida van estar envoltats d'incerteses. La manca d'una cronologia precisa de la seva obra i el fet que, al llarg del segle XIX, se li atribuïssin nombroses pintures i dibuixos l'han privat de ser reconegut com un dels primers artistes moderns. Després de l'aparent irrellevància d'alguns dels temes que va tractar, Fragonard es va distanciar dels gèneres, va creure en la llibertat de l'artista i es va rebel·lar contra les convencions de l'Acadèmia. Avançant-se a la seva època, va pintar directament del natural. Fins i tot quan va abordar motius religiosos, pictòrics i mitològics, el tema va ser un pretext per posar en joc valors pictòrics. La seva estada a Roma li va proporcionar un coneixement profund de la tradició artística. Fragonard forma part de la generació d'artistes que van ser contemporanis de la creació dels museus i que van entendre el llegat del passat com un terreny d'aprenentatge i experimentació. Fascinat per l'obra dels grans mestres del Renaixement, va copiar, va fer pastitxos i va reinterpretar els grans temes clàssics des d'una perspectiva que avui resulta molt moderna.ELS APARTATS DE L'EXPOSICIÓL'Escola dels Deixebles ProtegitsEntre el 1752 i el 1756, Fragonard estudia a l'Escola dels Deixebles Protegits, reservada a artistes que havien obtingut el Gran Premi per perfeccionar la seva tècnica i aprofundir en el coneixement dels textos antics que proporcionaven els temes de la pintura. Durant aquells anys va pintar una sèrie de teles molt ambicioses que fan palesa la doble influència del seu primer mestre, Boucher, i del director de l'Escola, Carle Van Loo. També va fer un bon nombre de pintures decoratives de temes mitològics o campestres, pròximes a l'art de Boucher, al qual es van atribuir durant molt de temps.Al palau Mancini de RomaL'estada a Roma, al palau Mancini, seu de l'Académie de France, suposa un gran canvi en l'art de Fragonard. Després d'un primer moment de desànim, duu a terme tota mena d'estudis i còpies, tant dibuixos com pintures, d'obres del passat. En contacte amb la vida de les classes humils romanes i amb la naturalesa italiana, dibuixa molt, especialment admirables estudis amb sanguina de parcs i jardins. La seva pintura es va transformar, la seva pinzellada va esdevenir més decidida i els efectes d'ombra i llum, més contrastats.Realisme i alegria de viureFragonard es mostra receptiu a múltiples influències. Admira flamencs i holandesos, els copia i els estudia en detall. El realisme i la força del clarobscur de Rembrandt impregnen moltes de les seves composicions. La força i l'alegria de viure de Rubens deixen la seva empremta en esbossos i dibuixos. Una altra influència és la de Ruisdael i els seus paisatges, molt apreciats pels col·leccionistes de París. Juntament amb els mestres del nord, els pintors decoradors de Roma, Nàpols ì Venècia inspiren el Fragonard més lliure i desimbolt. Retrats i figures de fantasiaFragonard pinta la figura humana. El Retrat de l'Abbé de Saint-Non, el seu mecenes, data del 1769 i, segons una etiqueta antiga enganxada al dors, «es va pintar en una hora». Tot i les presses, es tracta d'un retrat fidel. Una mica anteriors, els Caps d'ancians s'inspiren en Rembrandt i Tiepolo. Les figures de fantasia, en canvi, segueixen l'obra de Rubens de la Galeria Mèdici: homes i dones amb vestits de ball, a l'espanyola.El litigi amb Bergeret de GrancourtA l'octubre del 1773, el financer i mecenes Bergeret de Grancourt va convidar Fragonard a un viatge d'un any per Itàlia i Alemanya. Formaven la comitiva Bergeret la seva amant, el seu fill i els seus criats, Fragonard i la seva esposa Marie-Anne. Van visitar Gènova, Roma, Nàpols, Venècia, Viena, Praga, Dresde, Frankfurt i Estrasburg. Fragonard va dibuixar molt, a la sanguina o a l'aiguada: paisatges, estudis de personatges, còpies dels mestres. Algunes d'aquestes obres, fetes a Roma i a Nàpols, estan entre les seves més belles creacions. De nou a París, es va desfermar un litigi per establir qui era el propietari dels dibuixos. Després d'un procés, Bergeret, furiós, es va veure obligat a pagar.Fragonard, pintor religiósEn 1775-1780, Fragonard ha assolit la maduresa i ha diversificat el seu art. Pinta pannells murals com La festa a Saint-Cloud i alterna els estudis realistes amb les composicions religioses. Encasellat com a pintor frívol i lleuger, sorprèn trobar en la seva producció obres com L'educació de la Verge, La visitació o L'adoració dels pastors. Fragonard fa compatibles la tradició italiana (el Renaixement florentí o romà, els venecians del segle XVIII) i la pintura del nord. L'admiració per l'obra de Rembrandt es fa notar en les tonalitats grises i daurades, en els efectes dramàtics o subtils de clarobscur. Fragonard pinta amb rapidesa i llibertat, o amb la màxima cura, i posa molta atenció als acabats.Un final poc conegutEl final de la carrera de Fragonard, a partir del 1780, és poc conegut i la cronologia de les seves pintures i els seus dibuixos d'aquella època, molt discutida. Pinta teles de tema amorós, d'inspiració antiga, com El sacrifici de la rosa, en què l'efecte d'ombra i llum té més importància que la pinzellada i el color. Fragonard és l'autor d'un nou estil de quadres de gènere, d'execució fina i molt minuciosa, que s'inspira en els pintors holandesos del segle XVII (Ter Bosch, Metsu i Pieter de Hooch). En la creació d'aquests quadres va col·laborar Marguerite Gérard, la seva cunyada i deixebla, que es va especialitzar en aquest gènere.El clan FragonardAl voltant de Fragonard es va crear un clan d'artistes. La seva dona, Marie-Anne, es va especialitzar en els retrats en miniatura. La seva cunyada i col·laboradora, Marguerite Gérard, va evolucionar cap al realisme. El seu fill, Alexandre-Évariste, que va ser deixeble de David, sembla menysprear l'estil patern, però els efectes d'ombra i llum dels seus dibuixos i les seves pintures de gust «trobador» en fan palesa la influència. En ple romanticisme, l'obra del seu nét Théophile encara es farà ressò de l'art del gran Fragonard. Després de dècades d'oblit, a partir del 1830 els col·leccionistes tornaran a apreciar l'obra del nostre pintor. Cap a 1860-1870, pintors com Daumier o Monticelli valoraran l'expressivitat de la seva pinzellada, la força de la seva llum i la resplendor del seu color.Fragonard al segle XXIA la primeria del segle XXI, l'obra de Fragonard serveix d'inspiració a artistes contemporanis com el nigerià Yinka Shonibare o el britànic Glenn Brown, que prenen com a punt de partida dues obres de la Wallace Collection de Londres. Brown manipula Fragonard sense miraments: altera els colors i presenta el personatge cap per avall per posar en evidència l'horror que s'amaga darrere la bellesa. Shonibare escull la famosa dama del gronxador, li posa vestits africans i la decapita per mostrar la brutalitat de la societat contemporània.Més informació: Web de l'Obra Social ”la Caixa”