Exposició: Girona. Crònica dels 30. Oci, esport i cultura

«Que l'optimisme, el treball i la constància de tots obri el miracle de la Girona gran, feinera i fermament ciutadana que ja veiem dibuixar-se entre la boirina de l'avenir», escrivia l'any 1930 Joaquim Pla Cargol al suplement literari d'El Autonomista. Un desig de progrés social i cultural que es va fer realitat a la Girona dels anys trenta amb l'adveniment de la República, i que l'Obra Social ”la Caixa” recorda amb l'exposició Girona. Crònica dels 30. Oci, esport i cultura a través d'una selecció de 250 fotografies, objectes i documents que recreen l'atmosfera d'aquells anys i ens en mostra les fites més destacades. L'obscuritat que va imprimir la dictadura de Primo de Rivera va deixar pas a una mena de revolució cultural, social i política en què la ciutat es va obrir als nous fenòmens de massa com la ràdio, el cinema, els esports i els concerts, i va emprendre grans empreses col·lectives. L'Ateneu de Girona i la Biblioteca Municipal es van obrir als corrents més renovadors i esdevenen nuclis d'importants debats intel·lectuals. L'Associació de Música i l'Orquestra Simfònica es van consolidar, i es van crear el Grup Excursionista i Esportiu, i el Girona Futbol Club. Pau Casals, María Barrientos, Margarida Xirgu, Enric Borràs i el pianista Arthur Rubinstein van visitar el teatre Albéniz i el Municipal, es va crear Ràdio Girona i es van impulsar esports com ara la boxa, el frontó, el tennis i el bàsquet. En aquesta mateixa època es va crear la nova societat Girona FC. Des de la revista Víctors, portaveu d'una nova fornada d'intel·lectuals i creada al gener del 1936, l'escriptor Miquel de Palol demanava als joves atreviment i voluntat constructiva. «La vostra joventut està per damunt de tots els tòpics haguts i per haver, però sapigueu posar, encara, més alta la vostra ideologia», escrivia. L'exposició Girona. Crònica dels 30. Oci, esport i cultura, comissariada per l'escriptor Josep M. Fonalleras i el periodista Narcís-Jordi Aragó, es podrà visitar a la Sala d'Exposicions de la Fundació ”la Caixa” a Girona (Sèquia, 5), del 15 de setembre de 2005 al 15 de gener de 2006. Amb l'exposició Girona. Crònica dels 30. Oci, esport i cultura, la Fundació ”la Caixa” segueix la línia d'exposicions temàtiques dedicades a la història de Girona, des d'una perspectiva multidisciplinària, que s'ha desenvolupat amb projectes com La catedral de Girona. L'obra de la Seu. Es tracta de mostres que combinen la recerca i la divulgació, la visió de conjunt per a un públic no especialista i l'opinió dels experts que presenten, des d'una perspectiva inèdita, un passat en gran part desconegut. L'exposició presenta una crònica de la Girona dels anys trenta del segle passat a través d'obres i objectes molt diversos procedents dels arxius de la ciutat i de col·leccionistes particulars: ràdios d'època, micròfons, fotografies, escultures, retrats a l'oli, diaris i revistes, instruments i partitures musicals, instàncies, programes de mà de cinema i teatre, reproduccions d'anuncis publicitaris i articles de premsa, etc. Un decorat aproximat de l'escenari que la població freqüentava durant el temps lliure i les activitats d'oci. Així mateix, proposa una passejada pels seus somnis i les seves esperances a través de cinc àmbits: Catedrals de l'oci; Festes, fires i fulles; La ciutat i l'esport; L'efervescència musical, i Els reptes de la cultura. La Girona del primer quart del segle XX era «grisa i fosca» per als noucentistes i «conformada i inamovible» segons Prudenci Bertrana i els modernistes, mentre que els simbolistes la van incorporar al cens literari europeu de les ciutats mortes. Segons un diari madrileny, Girona era «la Toledo catalana», recorda Narcís-Jordi Aragó. Prudenci Bertrana s'havia autoexiliat de la ciutat després de recórrer-la amb el seu Josafat, i la cultura i l'oci s'havien reduït gairebé a les passejades per la Rambla o la Devesa durant la dictadura de Primo de Rivera. «La població d'aquella Girona austera i tranquil·la, típicament provinciana, passava la vida sense gaires complicacions i en una tònica de sedant repòs dominical, molt apropiat per fer apaivagar tota vel·leïtat que en aquella atmosfera social hagués estat considerada massa moguda o exageradament audaç», escrivia l'intel·lectual Joaquim Pla Cargol.Però amb l'adveniment de la República, Girona va experimentar una vertadera revolució social, cultural i d'oci. Un moment d'eufòria que va culminar l'any 1933 en l'aniversari del centenari de la publicació del poema La pàtria de Bonaventura Carles Aribau. Va ser una esplendor efímera a causa de l'esclat de la guerra civil el 1936, però que va deixar una forta empremta a la ciutat. Convençuts que la nova política els obria moltes portes, els intel·lectuals gironins que havien participat de forma activa en el procés de regeneració de la cultura catalana al començament del segle (Carles Rahola, Miquel de Palol, Joaquim Pla Cargol, Rafael Masó, Josep Tharrats) van decidir fer costat a les noves generacions de periodistes, mestres i advocats (com ara Josep M. Corredor, Agustí Cabruja, Pere Abellí, Lluís Franquesa). Per això Palol va escriure a la revista Víctors: «Jo només us diré que nosaltres —promoció passada— havíem sabut tirar una pedra nua i crua damunt una estàtua de guix i havíem mostrat la nostra cabellera, gens acadèmica, com una revolta enfront qualsevol barba blanca perfumada de vanaglòria; però ens havíem sabut agenollar, també, davant un marbre mutilat, o havíem guardat un commogut silenci per la paraula d'un apòstol. Obriu àmpliament les portes de la vostra revista a totes les idees i a totes les passions; estimeu la lluita i exigiu l'entusiasme; no menyspreeu l'oració ni l'estridència; la vostra joventut està per damunt de tots els tòpics haguts i per haver, però sapigueu posar, encara, més alta la vostra ideologia».L'Ateneu de Girona (creat l'any 1922) va ser un gran focus cultural de la Girona d'aquella època. Pompeu Fabra hi va pronunciar dues conferències (els anys 1930 i 1933); dos anys després Carles Riba, Pere Bosch Gimpera i Eduard Valentí i Fiol hi van participar en la celebració del centenari de Goethe, i Aurora Bertrana hi va parlar dels seus viatges a la Polinèsia. Un altre element de recuperació cultural va ser la represa el 1930 dels Jocs Florals, que es van organitzar amb regularitat fins al 1935. De l'èxit dels Jocs en dóna compte el nombre de participants, que va passar de les cent obres presentades el 1930 a les més de tres-centes del 1935.El cinema va arribar a Girona el 1897. Durant la primera dècada del segle es van construir els cinemes Gran Via i Coliseo Imperial, i el 1922 es va inaugurar el teatre Albéniz. Als anys trenta, amb la incorporació del cinema parlat, l'invent es va erigir en un èxit definitiu. Als cinemes, els gironins podien veure les últimes estrenes, però també s'informaven dels esdeveniments del món, i també dels fets locals, gràcies als noticiaris. Els tres cinemes abans esmentats també oferien espectacles d'altres tipus, i així el Gran Via i el Coliseo feien balls i concerts. Però la sala més polivalent va ser el teatre Albéniz, on va actuar Pau Casals dues vegades (anys 1930 i 1933) i també intel·lectuals gironins com ara Carles Rahola, Joaquim Pla Cargol i Miquel de Palol. Al mateix escenari es podien veure cantants lírics locals (Josep Grabolosa) i els concerts de la cobla Girona i l'orfeó Cants de Pàtria. A l'Albéniz, a més, s'hi va fer un homenatge a Àngel Guimerà amb Margarida Xirgu i Enric Borràs. I al Principal va actuar el famós pianista Arthur Rubinstein, contractat per l'Associació de Música. No hi ha dubte, davant aquests exemples, de l'empenta de la societat gironina dels anys trenta.Pel que fa a la música, es van consolidar les iniciatives creades durant anys anteriors, com ara l'Associació de Música, fundada el 1922, que organitzava un concert cada mes i que va intervenir en la creació de l'Orquestra Simfònica el 1929. A més, Ràdio Girona programava regularment concerts de cantants gironins i actuacions en directe des dels seus estudis. L'Orquestra Simfònica va fer el concert de presentació el dia 5 de juliol de 1929, amb els músics Ismael Granero, Josep Baró i Josep Maria Dalmau. Un personatge destacat en aquest àmbit musical va ser Tomàs Sobrequés (1878-1945), que va crear l'Schola Orpheonica de Girona (1908) i l'Associació de Música. A més, es va fer càrrec en diferents etapes del teatre Principal i de la direcció de l'Albéniz, i va portar a Girona la cupletista Raquel Meller, la soprano María Barrientos i el violoncel·lista Pau Casals. L'esport també va experimentar una gran expansió en aquesta època. A més de la boxa, el frontó i el futbol, a Girona es van començar a veure els primers partits de tennis i de bàsquet. Dues entitats van ser capdavanteres en l'esport gironí, el Girona FC i el GEiEG, que es dedicava al foment de l'excursionisme i a la pràctica de l'esport (sobretot l'atletisme). L'any 1930 va néixer la nova societat Girona FC, amb Albert Quintana de León com a president, la qual cosa va representar un absolut renaixement social i esportiu. El 1933 el club va aconseguir l'accés a la Primera Divisió catalana i el 1936 va disputar la fase d'ascens a la Primera Divisió estatal.Ràdio Girona (creada el 1933) va ser un instrument fonamental per a la renovació cultural gironina i va esdevenir el notari del dia a dia i de les activitats culturals i recreatives de la ciutat. En aquest període hi van col·laborar intel·lectuals com ara Carles Rahola, Miquel de Palol i Joaquim Pla Cargol, entre altres.En l'art va destacar Josep Aguilera, que l'any 1926 es va instal·lar al carrer de la Força i va muntar una escola de dibuix. Va col·laborar en el suplement literari d'El Autonomista i el 1929 va entrar a l'Escola Municipal de Belles Arts.Girona. Crònica dels 30. Oci, esport i cultura Del 15 de setembre de 2005 al 15 de gener de 2006Inauguració: 14 de setembre, 19.30 h(l'acte començarà amb un recital poètic)Sala d'Exposicions de la Fundació ”la Caixa” C/ Sèquia, 5GironaHorari De dilluns a dissabte, de 10 a 14 h i de 17 a 20 hFestius, d'11 a 14 hTancat els dies: 25 i 26 de desembre de 2005 - 1 i 6 de gener de 2006 Servei d'Informació de la Fundació ”la Caixa” Tel. 902 22 30 40Entrada gratuïta Més informació: www.fundacio.lacaixa.es