Exposició: Rineke Dijkstra. Retrats

Així que els peus aconsegueixen arribar a terra, l'expressió de tot el cos canvia de sobte. La nena dolça, matussera i tímida esdevé una adolescent dreta i segura que desafia la càmera amb altivesa. Cada dos anys des del 1994, Rineke Dijkstra ha fotografiat Almerisa. Sempre asseguda en una cadira, aquella nena de sis anys exiliada de l'antiga Iugoslàvia s'ha convertit en una noia occidental i desimbolta de quinze anys. I és que Dijkstra sempre enfronta el seu objectiu als moments de trànsit, adaptació o moviment. Joves toreros amb cares esgotades i tacades de sang en el moment precís que acaba la corrida; joves mares amb les marques del part encara visibles que mostren amb orgull o por els nadons encara vermells per l'esforç; joves soldats israelians uniformats just després d'un exercici de tir en els alts del Golan... Com és que Dijkstra compara una jove partera amb una noia en una discoteca o un adolescent a la platja? Sobre què tracta la seva obra? Quina intenció té? Amb el títol Rineke Dijkstra. Retrats, l'Obra Social de ”la Caixa” i el Stedelijk Museum d'Amsterdam presenten a CaixaForum la més important exposició mai dedicada a l'Estat espanyol a l'artista holandesa Rineke Dijkstra (Sittard, 1959), un dels noms de referència en el món de l'art dels darrers anys, l'obra de la qual va arribar a tenir l'estatus d'icona als anys noranta. La mostra aplega una setantena de fotografies seleccionades d'entre les seves sèries més importants (Retrats a la platja, Les maternitats, Els nens, Els toreros, Els soldats israelians, Olivier, Almerisa i Els estudiants de secundària), juntament amb les seves dues videoinstal·lacions més conegudes (El Buzzclub i Annemiek). La col·locació no cronològica de les peces ha estat concebuda i preparada amb la mateixa artista, de manera que diverses sèries comparteixen sala i això facilita la confrontació entre els diferents «temes» que tracta l'autora. Després del seu pas pel Jeu de Paume, el Fotomuseum de Winterthur i, ara, CaixaForum, l'exposició es clausurarà en el Stedelijk Museum. L'exposició Rineke Dijkstra. Retrats, comissariada per Hripsimé Visser, es podrà visitar a CaixaForum (av. del Marquès de Comillas, 6-8, Barcelona), del 8 de juny al 21 d'agost de 2005. «El cansament m'impedia posar». El 1991, després d'haver nedat una bona estona a la piscina, cansada, Rineke Dijkstra va fer un Autoretrat. Amb aquesta primera fotografia, va iniciar una trajectòria personal, en la qual fotografia persones en un moment de distracció o cansament (just després d'un part, d'una cursa de braus o d'uns exercicis de tir), en el moment mateix que no els amoïna assemblar-se a ells mateixos ni als altres, i així deixen «escapar» una part de la seva fragilitat com a éssers humans. Les seves obres van assolir ben ràpid l'estatus d'icona i van canviar de propietari en les subhastes de vegades a preus desorbitats. Avui és una de les artistes de més renom en l'àmbit internacional. «Tot i que la meva feina es pugui referir a una tipologia, també vull mostrar que cadascú és únic», afirma l'artista. El que distingeix Dijkstra d'altres creadors és un mètode de treball molt personal que, juntament amb un angle visual de gran precisió, fa que els seus retrats vagin més enllà d'un inventari minuciós de cares joves o adolescents, amb la qual cosa elabora una nova interpretació de la representació de l'ésser humà en sentit clàssic. L'artista utilitza una càmera tècnica de format 4 × 5 polzades, i de vegades afegeix el flaix a la llum natural. Això exigeix una certa concentració, com també un temps d'immobilitat molt més llarg per part del retratat.Per a l'artista holandesa, fotografiar l'altre és un exercici de complicitat i seducció mútua. Tant les seves fotografies com els seus vídeos exploren els rituals i els gestos de transformació que interpel·len la pròpia identitat. Per això, Dijkstra retrata nois i noies adolescents en situacions neutres, en què les convencions socials i culturals estiguin afeblides. És a dir, en moments de trànsit, de moviment o d'adaptació a situacions desconegudes.Els seus joves protagonistes són refugiats de guerra, soldats en procés de conciliar la vida civil amb la militar, o simplement adolescents exposats a situacions de fragilitat extrema: davant una platja anònima, en un fons neutre, en una discoteca o en un jardí. Tots ells estan en una edat en la qual les particularitats del caràcter es comencen a formar de manera progressiva, en què s'esbossen o s'anuncien els senyals distintius, però en què els trets de la cara encara estan ben proporcionats, com si fossin de marbre polit. Gairebé no s'hi poden entreveure els signes del temps, les característiques distintives d'una cara personal. Les postures suggereixen equilibri, calma o harmonia. Però també desperten una certa inquietud en l'espectador: li són un xic incòmodes, esquerpes i inacabades. L'enganyosa simplicitat del treball de Rineke Dijkstra amaga un gran sentit de la composició i una sensibilitat plàstica que connecta amb els grans mestres de la pintura clàssica. En fotografia, els seus referents són Diane Arbus i August Sander. Com en el cas de les fotografies d'Arbus, les imatges de Dijkstra resulten inquietants sota una normalitat aparent. Com en els retrats de Sander a Gent del segle XX, les seves sèries tendeixen a l'abstracció i al concepte.Nascuda a Sittard, prop d'Amsterdam, el 1959, Dijkstra és contemporània d'artistes com ara Tracey Moffat, Gillian Wearing, Doug Aitken i Aernout Mik, que en les últimes temporades han estat presents en les programacions de l'Obra Social de ”la Caixa”. El seu treball és paradigmàtic d'una nova manera d'interrogar la realitat a la recerca de respostes contemporànies sobre la identitat, les relacions familiars i culturals, la naturalesa i el llenguatge. Aquesta exposició aplega una setantena d'obres repartides en deu àmbits temàtics.ELS ÀMBITS DE L'EXPOSICIÓ Els retrats a la platja (sèrie fotogràfica) Aquesta sèrie de retrats, fets a les platges dels Estats Units, Polònia, Anglaterra, Ucraïna i Croàcia entre el 1992 i el 1996, és la primera que crea Dijkstra com a fotògrafa independent. Retrata nens i joves en platges en composicions austeres, des de punts de vista gairebé idèntics, amb la sobrietat del mar de fons. Les postures en suggereixen equilibri, calma i harmonia, tot i que produeixen una sensació d'inquietud. Els personatges mostren la instantània d'un cos en transformació, sense cap expressivitat ni domini sobre ell.Les maternitats (sèrie fotogràfica) Les joves parteres són fotografiades frontalment, dretes, sense cap al·lusió a la instantanitat, immòbils davant una paret blanca amb el nadó als braços com a única posada en escena. En aquesta sèrie, l'artista ha volgut treure a la imatge de la maternitat el «núvol rosa» que tradicionalment l'envolta. No dóna detalls sobre la biografia de les mares, només mostra la universalitat d'aquesta experiència a través de les imatges dels nens encara vermells i les mares amb les marques del part visibles i que mantenen amb orgull la seva exhibició davant de la càmera.Els nens (sèrie fotogràfica) Els nens de Rineke Dijkstra no somriuen. La seva mirada, abstreta o desviada, fa que apareguin en una esfera de la qual l'espectador queda exclòs. Els nens fotografiats a l'estiu al parc berlinès de Tiergarten es presenten davant nostre amb serenor i tranquil·litat. Les sèries de fotografies de nens de Dijkstra corroboren, segons que diu ella mateixa, la facilitat amb què aquests es deixen fotografiar, la manca d'inhibició en la infantesa, que desapareix en l'adolescència.Els toreros (sèrie fotogràfica) Contemporània de la sèrie de les maternitats, la sèrie Els Toreros, que va fer a Portugal, també fa referència a una experiència que genera unes emocions fortes. Després de la corrida, les cares, tacades de sang, mostren alhora cansament i satisfacció. De la mateixa manera que passa amb les fotografies de les mares, els protagonistes són tractats com a arquetips de la societat contemporània. Els soldats israelians (sèrie fotogràfica) Durant diverses estades a Israel, Dijkstra va fotografiar sistemàticament les noies en el primer dia de la seva incorporació a l'exèrcit i els nois just després d'un exercici de tir. Un cop més, la imatge no ens mostra pas l'acció, sinó que sols l'evoca. En aquest treball, l'artista fa referència a una trajectòria individual i a una situació política dolorosa i explora alhora l'àmbit individual i el context general. Olivier (sèrie fotogràfica) La sèrie Olivier ens mostra la metamorfosi d'un xicot de 17 anys des del moment que s'allista a la legió. En el seu retrat més recent té 20 anys i ja duu els signes del lloc que ha triat ocupar. Ha adoptat una identitat col·lectiva que li dóna una autoritat que es reflecteix a la seva cara. Dijkstra mostra en aquest cas la tensió entre els valors individuals i els de la comunitat. Almerisa (sèrie fotogràfica) Rineke Dijkstra va fotografiar Almerisa cada dos anys des de la seva arribada als Països Baixos el 1994. Aquella nena de 6 anys, que va arribar refugiada de l'antiga Iugoslàvia, es va convertir amb el temps en una noia occidental de 15 anys. Els estudiants de secundària (sèrie fotogràfica) La uniformitat gestual i d'indumentària dels retrats d'estudiants de secundària no resulta suficient perquè siguin idèntics. Tanmateix, aquesta aparent unitat suggereix de quina manera els adolescents se situen respecte dels altres, en el moment que senten la necessitat de donar una imatge d'ells mateixos i tendeixen a unir-se al voltant de models comuns. L'obra de Dijkstra fa palès l'equilibri entre el que la gent vol mostrar i el que mostra sense ser-ne conscient, és a dir, el joc indiscernible entre la voluntat i la submissió.El Buzzclub (videoinstal·lació) En aquest vídeo, l'artista demana als joves que ballin com si estiguessin a punt d'entrar a la pista de ball, però sense entrar-hi. D'aquesta manera, actuen abans de barrejar-se entre la multitud que omple la pista. L'objectiu d'aquesta estratègia és poder filmar els nois i les noies en el moment en què encara mantenen el control sobre ells mateixos.Annemiek (pantalla de plasma) En una escola dels Països Baixos, Dijkstra va voler filmar els nens mentre escoltaven la seva música preferida. Després en va conservar una sola seqüència: aquella en la qual Annemiek va prendre la iniciativa de cantar I wanna be with you dels Backstreet Boys, una cançó que parla d'amor i amb la qual aquella nena va establir una relació d'empatia que l'artista no s'esperava.ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES - MIRADES CREUADES Paral·lelament a l'exposició Rineke Dijkstra. Retrats, CaixaForum presenta la mostra Mirades creuades, que reuneix fotografies fetes per alumnes de 3r i 4t d'ESO i de Batxillerat. Les imatges són el resultat d'un taller de fotografia sobre el retrat que el Servei Educatiu de l'Obra Social de ”la Caixa” va proposar a diversos instituts els passats mesos de febrer i març. «Si habitualment són els adults els qui parlen dels adolescents, ara creuarem les mirades: proposem als nois i les noies que prenguin la paraula per analitzar, representar i opinar sobre els "altres", és a dir, els adults.» Amb aquesta proposta inicial, el taller es va estructurar en dues parts: un recorregut visual per diferents exemples de la representació de l'«altre», i una proposta pràctica en la qual, de manera creativa, s'exploren diferents maneres de construir la imatge de l'«altre». La culminació n'és Mirades creuades, que es mostra a CaixaForum al mateix temps que Dijkstra. Retrats. Com a complement, s'han facilitat uns ordinadors per fomentar la participació i el debat entre el públic, com també un espai en el qual es pot trobar documentació sobre diferents nocions de l'adolescència. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES – CICLE DE CONFERÈNCIES Per què ens impacten tant els retrats de Rineke Dijkstra? Què tenen en comú l'adolescent, el soldat, la jove mare o la noia de la discoteca? Si observem les persones fotografiades, ens adonem que, a més de conèixer a quin grup pertanyen, ens colpeix el fet que són transmissors de significat, que encarnen la possibilitat de mostrar una cosa essencial sobre el que ens uneix com a humans. A través d'aquest cicle de conferències, ens acostarem a l'obra de Rineke Dijkstra des dels punts de vista de tres experts en els àmbits de la psicologia, l'antropologia i la filosofia, que ens mostren la dimensió íntima i col·lectiva de la condició humana.Rineke Dijkstra. Retrats Del 8 de juny al 21 d'agost de 2005 Inauguració: dimarts 7 de juny, a les 20 hCaixaForum Av. del Marquès de Comillas, 6-808038 BarcelonaHorari: De dimarts a diumenge i festius, de 10 a 20 hDilluns tancat, excepte festiusServei d'Informació www.fundacion.lacaixa.esinfo.fundacio@lacaixa.esTel.: 902 22 30 40Entrada gratuïta a l'exposició Més informació: www.fundacio.lacaixa.es