Exposició: La sortie des usines

Què és el que no veiem? Com mirem? Aquestes són les preguntes que Rogelio López Cuenca (Nerja, Màlaga, 1959) planteja de manera constant a la seva obra. Explorador d'icones i de signes, l'artista ha fonamentat la seva producció en una destra relectura de les imatges que formen part de la nostra quotidianitat, de la nostra història i de la nostra cultura. La paradoxa i l'humor són les armes que fa servir per descompondre imatges, discursos i missatges, i construir noves estructures semàntiques que convidin a pensar en altres lectures de la realitat i les seves representacions. Amb el títol La sortie des usines (La sortida de la fàbrica), fent una clara al·lusió a la primera pel·lícula de la història del cinema, rodada pels germans Lumière el 1885, López Cuenca refà la vida agitada de CaixaForum, des dels seus inicis com a fàbrica tèxtil el 1912 fins a ser el centre actual de l'Obra Social ”la Caixa” a Barcelona. Amb una imatge rere l'altra, com si es tractés d'una seqüència d'una pel·lícula muda, López Cuenca sobreposa i manipula documents d'arxiu, fotografies diverses i altres elements iconogràfics i convida el públic a dotar de significat els successius canvis socials que han transformat l'edifici. No pas sense manca d'innocència, López Cuenca ha triat un espai en el qual el vianant esdevé espectador d'art: el passadís serpentejant que uneix el pàrquing amb el pati d'accés a CaixaForum. La sortie des usines forma part d'Espais oberts, el cicle d'intervencions d'artistes contemporanis a CaixaForum que ja ha comptat amb la participació de Chema Alvargonzalez, Soledad Sevilla, Jeppe Hein, Javier Peñafiel i Botto & Bruno. La intervenció La sortie des usines, de Rogelio López Cuenca, es podrà veure al passadís que comunica CaixaForum (Av. del Marquès de Comillas, 6-8) amb el pàrquing, del 30 de maig al 31 d'octubre de 2005. De Casaramona a CaixaForum, López Cuenca narra a La sortie des usines una història original i personal de l'edifici, en la qual apareixen obrers i turistes, pedreres i art, barricades i policies, cavalls al galop i girant en els cavallets. La història està basada en les diferents funcions de la vida agitada d'aquest edifici de ferro i maó que va ser construït com a fàbrica tèxtil el 1912. Aquesta fàbrica va tancar les portes al cap de set anys de ser inaugurada i va servir de magatzem durant l'Exposició Internacional de Barcelona del 1929. Des del 1940, es va habilitar com a cavallerisses i zona de parc mòbil de la Policia Armada, fins que, el 1993, ”la Caixa”, que l'havia adquirit el 1963, en va iniciar la restauració i rehabilitació. El 2002, es va convertir en CaixaForum, el centre social i cultural de la Fundació ”la Caixa” a Barcelona. López Cuenca ha triat un espai d'accés a CaixaForum per reconstruir aquesta història: el passadís serpentejant que comunica l'edifici amb el pàrquing, un lloc intermedi entre la via pública i el mateix edifici, amb un flux de vianants que entren i surten d'un espai social polivalent, en què esdevenen espectadors i participants de propostes culturals, sociològiques i educatives. L'artista expressa aquesta història amb imatges i configura un recorregut que pren com a referència la forma seqüencial del fotograma. Una imatge rere l'altra, l'evolució de l'edifici es representa sota altres claus com ara els canvis a què han estat sotmesos els conceptes de treball, cultura i lleure. López Cuenca combina reproduccions d'arxiu de la Barcelona de la primeria de segle amb fotografies antigues i actuals de l'edifici, citacions a obres d'art i imatges coloristes d'espais lúdics que retoca i manipula, amb la qual cosa estableix associacions inesperades per construir una altra lògica visual i poètica dels canvis socials que han transformat l'edifici. Entre aquestes imatges, arriben a l'espectador murs de contenció i repressions socials que l'artista rescata de l'oblit per carregar de sentit polític i social les escenes de tranquils grups de turistes i consumidors de cultura, que actualment donen valor a l'antiga fàbrica.Rogelio López Cuenca es va donar a conèixer als anys vuitanta quan va participar en la fundació del col·lectiu madrileny Agustín Parejo School, que va dur a terme unes activitats que van influir molt en tota una generació del final d'aquella dècada i el principi dels noranta. Els mitjans a través dels quals s'expressaven abastaven les accions, l'art postal, els cassets, els grafits, les publicacions i un bon nombre de manifestacions diverses, difícilment classificables. En aquest sentit, l'interès d'Agustín Parejo School per treballar amb qüestions directament locals (Màlaga, Andalusia, el Magrib) obria lectures crítiques sobre la capacitat del discurs artístic per fer front als reptes de les polítiques quotidianes si no està veritablement connectat amb les realitats pròpies de l'espectador. A Agustín Parejo School, i més endavant també en l'obra individual de Rogelio López Cuenca, els conceptes de perifèria i diferència es perfilen com a agents propis d'una acció social permanent.Des del final dels anys vuitanta, l'activitat de López Cuenca se centra en l'elaboració d'un discurs semiòtic «propi de la baixa cultura» que li permet combinar la crítica a la iconització de la informació pública, del signe poètic i de l'objecte trobat amb la reflexió sobre els espais de significació en la cultura visual occidental, sotmesa a l'esquematització i la dictadura del significat. La seva obra inclou des d'intervencions gràfiques en llocs públics i institucionals fins a publicacions, vídeos i obra bidimensional i gràfica, en què la lingüística, la poesia visual i el joc al·legòric d'imatges i paraules intenten desvetllar en l'espectador noves interpretacions respecte del llenguatge del poder i del poder del llenguatge.L'obra de López Cuenca ha estat present en un gran nombre de projectes i exposicions tant a l'Estat espanyol com a l'estranger, a més de les múltiples activitats, moltes de caràcter efímer, que el mateix artista ha impulsat de manera individual o col·lectiva. L'obra de Rogelio López Cuenca es podria definir com un procés al·legòric; és a dir, l'intent de subvertir el significat tancat dels signes tal com han estat establerts com a símbols. Si el símbol és una estructura tancada i empresonada sotmesa a la dictadura d'una única interpretació, l'al·legoria cerca trencar aquest monopoli, el fragmenta, el confon i atorga nous contractes de sentit en funció del context en què s'expressi. Així doncs, no és casualitat que Rogelio López Cuenca treballi essencialment amb materials ja existents, amb objectes trobats que li permeten soscavar els règims establerts dels significats. Obres de l'artista presents a la Col·lecció d'Art Contemporani de la Fundació ”la Caixa”: Poetry, 1988; Poezie Proletarska, 1988, i Kommendes Paradise, 1991La sortie des usines Del 30 de maig al 31 d'octubre de 2005Lloc: Passadís que comunica CaixaForum amb el pàrquingAv. Marquès de Comillas, 6-808038 BarcelonaHorari: De dimarts a diumenge i festius, de 10 a 20 hDilluns tancat, excepte festiusServei d'informació de la Fundació ”la Caixa” Tel.: 902 22 30 40Entrada gratuïta Més informació: www.fundacio.lacaixa.es