Exposició: La fotografia a Espanya en el segle XIX

"El nostre segle atrafegat no sempre té temps per llegir, però sempre té temps per veure", constatà Theóphile Gautier el 1858. Dues dècades abans s'havia divulgat a Europa el primer procediment fotogràfic (el daguerreotip) i havia sorgit la figura de l'espectador fascinat per les qualitats òptiques del nou invent. Al mateix temps que la societat es tornava cada vegada més mecanitzada i ràpida, la imatge anava guanyant terreny a la paraula impresa. La capacitat de síntesi de la fotografia i les seves qualitats evocadores la van convertir en un dels mitjans de representació visual predilectes. L'exposició La fotografia a Espanya en el segle XIX mostra l'impacte que va suposar la invenció de la fotografia, així com l'expectació que va suscitar al llarg del segle XIX. Consta de 165 fotografies, la major part d'aquestes inèdites, procedents d'arxius, museus i col·leccions particulars. Així mateix, aplega una gran quantitat de llibres, diaris, revistes, àlbums i anuncis publicitaris que reflecteixen el motiu pel qual van ser generades aquestes imatges, així com les seves plataformes de difusió. La mostra no pretén oferir una visió exhaustiva de tots els fotògrafs que van treballar durant el segle XIX a Espanya, ni facilitar una lectura temàtica, sinó incidir en els diversos usos i les diverses funcions que va tenir el mitjà fotogràfic. L'exposició La fotografia a Espanya en el segle XIX, el comissari de la qual és Juan Naranjo, es podrà visitar a CaixaForum (avinguda del Marquès de Comillas, 6-8), del 16 d'abril al 6 de juliol de 2003.L'exposició és fruit d'un treball d'investigació dut a terme pel comissari independent Juan Naranjo. "La fotografia va canviar radicalment el coneixement que la societat del segle XIX tenia del món... La fotografia democratitzà la representació, al mateix temps que identificava, acusava i apropava la imatge de l'altre. Va fer públics els interiors dels palaus, de les mansions i de les cases més humils i va ser el mitjà que millor representà, tant en la forma com en el contingut, les més importants transformacions que es van produir en la creació moderna durant el segle XIX i que van donar pas als moviments d'avantguarda del segle XX, així com el mitjà que millor hi participà", constata Naranjo.La fotografia a Espanya en el segle XIX està dividida en tres àmbits conceptuals: Modernitat, Identitat i De la imatge privada a la pública. Reuneix l'obra dels primers fotògrafs estrangers que ens van visitar, així com la d'autors oriünds, al costat de nombroses fotografies anònimes. A través d'aquestes imatges, l'exposició no només pretén recrear el clima d'expectació i novetat que va representar la introducció de la fotografia, sinó que invita a rastrejar en l'obra dels pioners algunes de les claus de la sensibilitat contemporània. IdentitatA mitjans del segle XIX, Espanya era una de les destinacions predilectes de francesos i anglesos, tal com testimonia la profusió de llibres de viatge i guies de l'època. Els escriptors i pintors romàntics havien creat una imatge del país estereotipada, i molts fotògrafs realçaven intencionadament aquests tòpics, projectant una imatge del país molt reduccionista: toreros, bandolers, gitanos, cigarreres, vistes dels vestigis àrabs, etcètera. Théophile Gautier va ser un dels primers a fer les primeres fotografies destinades al consum de la imatge estereotipada d'Espanya. Aquesta visió no corresponia amb la realitat d'un país ric en matisos i diferències, motiu pel qual ciutats industrialitzades i europeïtzades com Barcelona van ser obviades, atès que el progrés tecnològic que s'hi respirava no encaixava amb el tòpic. Les fotografies de delinqüents, d'indígenes (de les colònies), de burgesos i de la reina Isabel II, així com les incorporades a documents destinats a la identificació, i les que es feien per a estudis antropològics i diversos autoretrats també formen part de l'àmbit destinat a la identitat. Amb motiu de l'Exposició Universal de Barcelona de 1888, Rafael Areñas va fer gran part dels retrats fotogràfics que es van adjuntar als abonaments que permetien l'accés a la mostra. Aquest tipus de passis, en què constaven el nom i la signatura, van derivar en l'actual document nacional d'identitat. Anteriorment, el governador civil de Còrdova, Julián de Zugasti, havia emprat la fotografia per eradicar la delinqüència, encarregant al fotògraf J.H. Tejada, de Còrdova, els retrats de tots els delinqüents que eren detinguts. De la imatge privada a la públicaEl descobriment de la fotografia va permetre dotar de rostre nombroses persones anònimes. Aquest fet va augmentar a partir de 1860, a causa del perfeccionament dels procediments fotogràfics i la reducció dels costos. Això va comportar la democratització del retrat i la producció massiva de fotografies de personatges il·lustres (monarques, polítics, escriptors, actors). Els retratistes més importants van començar a comercialitzar retrats dels prohoms de la societat, i adquirir-ne es va convertir en una de les modes de l'època. Així mateix, les obres d'art van deixar de ser objectes exclusius d'esglésies, palaus, col·leccions privades i museus, ja que se'n podien adquirir reproduccions a llibreries, quioscos i estudis fotogràfics de la majoria de les ciutats espanyoles. La modernitatEl contrapunt a la imatge romàntica i idealitzada que van projectar gran part dels viatgers que van visitar Espanya el constitueixen les fotografies industrials que mostren el procés de modernització de la societat espanyola iniciat durant el regnat d'Isabel II. No en va la fotografia va ser el mitjà que millor va reflectir la modernitat relacionada amb el progrés científic i tècnic derivat de la Revolució Industrial, atès que es va prendre com un dels màxims símbols de la modernitat tecnològica. També va ser emprada pels creadors que pertanyien als grups artístics més crítics i transgressors, que la van utilitzar per documentar les seves accions o com a mitjà d'expressió. Aquests artistes van generar una sèrie d'obres que s'escapen de la producció del seu temps pel seu caràcter innovador. La fotografia a Espanya en el segle XIXDel 16 d'abril al 6 de juliol de 2003CaixaForumAv. Marquès de Comillas, 6-808038 Barcelonawww.fundacio.lacaixa.esTel.: 902 22 30 40Horari:De dimarts a diumenge, de 10 a 20 hDilluns, tancat Entrada gratuïtawww.fundacio.lacaixa.es