Exposició: Restes i rastres, dels nostres astres i ancestres

El Museu de la Ciència de la Fundació ”la Caixa” inicia una nova etapa a la seva seu provisional de l'antic Centre Cultural de la Fundació ”la Caixa”, al passeig de Sant Joan 108 de Barcelona, mentre finalitzen les obres del nou Museu de la Ciència. La programació de la seu provisional inclou una nova exposició, Restes i rastres, dels nostres astres i ancestres, nous cicles de conferències i jornades en les quals prestigiosos especialistes analitzaran diversos temes de l'actualitat científica. Els centres educatius també podran participar de la renovada oferta d'activitats pedagògiques per al curs 2002-2003. Què podem deduir d'un rastre de més de 8 metres de llargada, amb un fòssil al final? D'un esquelet del dinosaure Protoceratops en posició arrupida procedent del Cretaci superior a Mongòlia? Unes restes de sílex trobades al desert, són simplement fruit de l'atzar o responen a algun tipus d'activitat? L'exposició Restes i rastres mostra peces que amaguen històries, sovint sorprenents, que poden ser deduïdes resseguint les pistes que es troben en els mateixos objectes.Fòssils de peixos amb el seu darrer sopar, un meteorit caigut a Rússia el 1947, rastres fossilitzats... i restes de l'activitat humana són algunes de les peces que constitueixen la mostra. Un element innovador de l'exposició és que les històries que amaguen els objectes no s'expliquen a través del llenguatge escrit, sinó a través del còmic en blanc i negre. L'última vinyeta, a color, correspon a cadascuna de les peces exposades.Els 19 objectes que s'exposen –roques, fòssils i peces arqueològiques– pertanyen a diferents conceptes de l'evolució de la matèria: la matèria viva que estudia l'evolució de la vida, la matèria civilitzada, en què intervé l'acció del home i la matèria inert, basada en les lleis fonamentals de la natura.La matèria viva Enterrat en vida? Protoceratops andrewsi era un petit dinosaure que va viure a Mongòlia a finals del Cretaci, fa 75 milions d'anys aproximadament. La posició arrupida en què es va trobar s'associa a l'intent de protecció davant la suposada tempesta de sorra que va causar la seva mort.Viatge més enllà de la mort explica què va succeir a un ammonit (animals marins nedadors) després de morir. El rastre llarg i regular que presenta aquesta peça permet deduir que no va ser produït per l'ammonit nedant prop del fons marí, sinó pels corrents d'aigua que van arrossegar la conquilla (closca calcària d'un mol·lusc) després de la mort de l'animal.Peix gran petit s'ennuega amb peix petit-gran: excepcional conservació d'un fòssil que mostra un peix depredador engolint la seva presa. Què els va passar? Doncs, possiblement, la presa era massa gran, el depredador no va poder engolir-la i tots dos van morir i van caure al fons del llac on vivien. A més a més, el fòssil també presenta un tercer element: un petit excrement fossilitzat. Perquè s'han trobat en perfecte estat? Tot apunta que, un cop morts, van quedar ràpidament enterrats, que no hi havia carronyaires i que l'activitat bacteriana era escassa, possiblement perquè es tractava del fons d'un llac sense oxigen.La matèria civilitzada Realisme, simbolisme i abstracció en una mateixa peça. La reproducció de gravats de fa 5000 anys mostren uns rinoceronts acompanyats del símbol d'un sexe femení i d'una espiral que, en moltes cultures, simbolitza la fecunditat i la continuïtat en l'espècie. Un altre gravat de l'exposició mostra l'estudi sobre el moviment d'una gasela.L'escriptura cuneïforme és l'escriptura més antiga que es coneix i va néixer a les ribes del rius Tigris i Eufrates fa uns 5000 anys. El cilindre de terracota procedent de l'antiga Mesopotàmia, datat el 1850 aC conté la declaració de rei Sim-iddinam, referent al dragat del riu Tigris per tal de proveir d'aigua neta el seu poble. La reproducció d'un taller lític del desert del Sàhara és l'última de les mostres de l'acció humana a l'exposició. Pel tipus d'eines i les seves formes, el visitant pot deduir que es troba davant d'un taller primitiu on el humans de fa 5000 anys fabricaven els seus estris.La matèria inert Una roca de 15 quilos formada bàsicament de ferro és el fragment de meteorit que també podrà contemplar el visitant. Va caure a Rússia el 12 de febrer de 1947 a les 10.38 h. La caiguda es va veure com una pluja de boles de foc sobre el espessos boscos de les muntanyes Sikhote-Alin. Els meteorits es fonen parcialment en entrar en contacte amb l'atmosfera i, a mesura que la travessen es fragmenten. Això està provocat pel fregament. Un d'aquests fragments de meteorit, amb uns relleus en una de les cares que mostren els efectes de la fusió parcial, és el que es podrà veure a l'exposició. LA SEU PROVISIONAL DEL MUSEU DE LA CIÈNCIA Fa 21 anys que el Museu de la Ciència de la Fundació ”la Caixa” va obrir les seves portes al públic amb els objectius d'estimular el coneixement científic i la participació directa del visitant i convertir-se en un punt de trobada entre la comunitat científica i els ciutadans. Amb el pas del temps, l'increment de visitants, l'ampliació de les seves activitats i la necessitat d'adaptar-se a les noves tecnologies han fet necessària la construcció d'un nou museu. És per aquest motiu que, fins a principis de 2004, data en què està previst que finalitzin les obres del nou museu, les activitats continuaran a la seu provisional del passeig de Sant Joan, 108, de Barcelona. Una nova exposició Restes i rastres, dels nostres astres i ancestres, l'organització de la trobada que, coordinada pel professor Juan Carlos Izpisúa, reunirà alguns dels mes destacats investigadors en cèl·lules mare i clonació, el cicle Dilluns ciència i cinema i les conferències dels vespres del museu són algunes de les activitats de la programació que s'inicia en aquesta etapa de transició. El públic familiar també podrà participar en les activitats programades amb la intenció que petits i grans s'iniciïn en el coneixement de l'Univers mentre viatgen a través de les constel·lacions i els planetes del sistema solar en el Planetari Bombolla, o descobrint com funciona un parallamps o els aïllaments elèctrics, en el taller d'electrostàtica. Per tal de poder seguir l'evolució de les obres, la seu provisional ha habilitat un espai on el visitant podrà seguir, a través de maquetes i materials gràfics, el dia a dia de la construcció del museu del futur. Un web www.noumuseudelaciencia.com, permetrà descobrir què està preparant el Museu de la Ciència en la seva nova etapa. Cada dos mesos, les persones que es connectin a la xarxa podran participar en el joc interactiu Primícies d'un nou museu: un total de 8 enigmes que, un cop resolts, donaran a conèixer diferents parts del contingut del nou museu.Activitats pedagògiques Durant el curs escolar 2002-2003, el Museu de la Ciència oferirà una àmplia oferta d'activitats pedagògiques. Entre les més destacades hi ha el nou cicle de conferències per a alumnes de secundària, Els matins del museu. Especialistes del camp de la ciència faran comentaris i participaran en debats amb els alumnes, amb la finalitat de fomentar el diàleg i afavorir l'ampliació de coneixements. El cicle de Converses pedagògiques de ciència plantejarà novament temes d'actualitat i d'interès científic, com ara "Bioètica i educació". Posar-se en la pell d'un paleontòleg, conèixer els fenòmens elèctrics o entendre el funcionament d'un parallamps són, entre altres, els experiments que es podran realitzar en els 10 tallers programats per aquest curs. A causa de l'èxit del primer concurs de literatura científica per a escoles, Fem contes de ciència, el mes de novembre el Museu de la Ciència convocarà les bases del segon concurs per tal que les escoles interessades puguin participar en aquesta nova edició.Museu de la Ciència de la Fundació ”la Caixa” Seu provisional: Pg. de Sant Joan , 108. 08037 BarcelonaHorari: de dilluns a divendres, de 9.30 a 20 hDissabtes: de 10.30 a 19.30 h. Diumenges: de 10.30 a 14.30 hwww.fundacion.lacaixa.es