Entre els 10 documentals que hi haurà disponibles des d’avui, dilluns 8, al 22 d’abril, destaquen els dedicats a figures icòniques, com Tilda Swinton, Gianni Versace o Iris Apfel, a qui el llegendari cineasta Albert Maysles va dedicar la seva última pel·lícula. També hi ha espai per a un documental sobre el que s’amaga entre els bastidors del Festival de Canes i per a a un altre que reflexiona sobre el cost humà i mediambiental del món de la moda.
Des d’avui, dilluns 8, al 22 d’abril, CaixaForum+ es convertirà, per segon any consecutiu, en la seu online del Festival Moritz Feed Dog. Al llarg de 15 dies, els subscriptors de la plataforma podran gaudir d’una acurada selecció d’alguns dels millors documentals sobre moda que s’han projectat durant l’edició d’aquest any del Festival. Arriben a CaixaForum+ com a estrena online a Espanya.
Iris (2014), el documental d’Albert Maysles (Grey Gardens) sobre Iris Apfel, icona sènior de la moda que va morir fa poc, es va projectar en l’edició de Moritz Feed Dog 2015, i es recupera per a CaixaForum+ com a homenatge al seu recent traspàs.
Els 10 títols que hi haurà disponibles a CaixaForum+ a partir d’avui, durant només 15 dies, són:
- Tilda Swinton. Le Geste et le Genre (Pierre-Paul Puljiz, 2023). Actriu de culte i estrella mediàtica, activista de l’art, defensora del cinema independent, icona d’un llenguatge diferent de la moda. Constitueix una personalitat hipnòtica davant la càmera. Les emocionants imatges d’arxiu donen forma a una carrera coherent i guiada per la recerca, el compromís i l’entusiasme: Derek Jarman, Wes Anderson, Jim Jarmusch, Pedro Almodóvar, Raf Simons, Haider Ackermann, Olivier Saillard. Aquest documental bell i meticulós ens ofereix un retrat multidimensional de la persona i ens convida a conèixer-la més enllà de la seva faceta pública.
- Versace. Les Liens du Sang (Olivier Nicklaus, 2022). Gianni Versace va ser assassinat el 1997 quan era al cim de l’èxit empresarial. Gianni era magnètic i vestia clients que van passar a ser amics: Elton John, George Michael, Lady Di, Madonna. La seva mort va ser el rèquiem d’una era que va fer pensar en la desaparició de la marca, però, com en totes les sagues italianes, els llaços de sang perviuen. I la seva germana Donatella manté en peu l’imperi tèxtil. El documental recull una trajectòria de triomfs i tragèdies i una reinvenció audaç.
- Cannes Uncut (Richard Blanshard, Roger Penny, 2023). Canes és sobretot amor pel cinema, però també una maquinària perfecta de promoció, un aparador privilegiat del qui és qui. En aquest documental veurem desfilar Tilda Swinton, Juliette Binoche o Léa Seydoux, i també Oliver Stone, Quentin Tarantino o Wim Wenders. Els vestits, les entrevistes, el que passa entre bastidors, als passadissos dels hotels i a les catifes vermelles, i l’adrenalina de viure-ho.
- Last Stop Coney Island: The Life & Photography of Harold Feinstein (Andy Dunn, 2018). La vida extraordinària d’un mestre de la fotografia de carrer. El jove Harold documentava tots els llocs que els fascinaven: les colles d’amics de Coney Island, els ingenus reclutes de la Guerra de Corea, els cats del bebop als clubs de jazz o els universitaris hippies de Vermont. Precursor de l’street style, en l’obra de Harold Feinstein s’hi llegeix una reverència molt profunda per la vida espontània, el moviment als carrers, les minúscules celebracions del dia a dia.
- Iris (Albert Maysles, 2014). Iris Apfel, que va morir a començaments de març, va ser molt més que la icona sènior de la moda. No és estrany que aquesta nonagenària cridés l’atenció d’Albert Maysles, llegendari director de Gimme Shelter i Grey Gardens, que li va dedicar l’últim documental abans de morir. A Iris, hi podem veure com es ruboritza Kanye West quan la coneix i contemplar la commovedora història d’amor amb el seu marit, que veiem com compleix 100 anys sense perdre l’humor i la curiositat.
- Jacquemus. Le Prince Soleil (Loïc Prigent, 2023). En poc més d’una dècada, Simon Porte Jacquemus ha donat forma a una manera propera i personal de crear moda. Jacquemus trasllada la seva concepció de la vida a la moda; per a ell és important la família, la natura, els amics i poca cosa més. Amb aquest discurs senzill i solar, porta en braços la seva estimada Provença a París, i els seus més de set milions de seguidors i la crítica especialitzada aplaudeixen el seu allure mediterrani i les seves escenografies espectaculars.
- Scooter LaForge: A Life of Art (Ethan Minsker, 2023). En l’univers visual de l’artista Scooter LaForge hi tenen cabuda l’humor, les referències pop i la música. A més de pintar i esculpir, LaForge cus i pinta a mà peces de roba que després vestiran Madonna, Iggy Pop, Beyoncé, Boy George, Debbie Harry, Rihanna o Miley Cyrus. L’activisme queer i el compromís social d’aquesta icona de l’underground novaiorquès afegeixen profunditat i coherència a la seva obra.
- Slow Fashion (Melissa Eidson, 2022). Una paraula que a la indústria de la moda li queda unes quantes talles petita: responsabilitat. Hi ha excepcions, clar, i Slow Fashion ens en vol mostrar algunes. Una ruta per tres països per veure en primera persona diferents facetes i conflictes de la producció de moda: Mèxic (apropiacionisme), Laos (artesania) i l’Índia (col·laboració).
- Boucheron, Paris. In the Heart of French High Jewelry (Olivier Nicklaus, 2023). Al cor de París, la Place Vendôme acull les cases d’alta joieria més importants del món, que amb el seu ofici eleven les peces al rang d’obres d’art. Boucheron, fundada el 1858, va ser la primera que hi va arribar. El documental és una immersió inèdita en els secrets d’un ofici sempre envoltat de discreció i exclusivitat. Un equip liderat per dones dissenya joies excepcionals, tan poètiques i refinades com tecnològicament innovadores.
- The Story of a Panty and of Those Who Make It (Stéfanne Prijot, 2019). Els detalls del procés de fabricació d’unes senzilles calces ens ofereixen una mirada reveladora sobre com és la vida de les persones que treballen a l’ombra de la indústria tèxtil. Quin és el preu humà i mediambiental del nostre consum excessiu? En la història d’unes humils calces hi ha un viatge des dels camps de cotó de l’Uzbekistan fins a les tintoreries de l’Índia, passant per una activista dels drets humans a Indonèsia i una petita tenda de roba a Bèlgica. El film qüestiona el valor que donem a la roba i a la vida de les persones que la fabriquen.
