En col·laboració amb el Château du Clos Lucé - Parc Leonardo da Vinci, aquesta experiència de la Fundació "la Caixa" presenta al «home del Renaixement» des d'una perspectiva innovadora, no mostrant-li com un geni, sinó com una manera de mirar i interactuar amb la realitat en la qual la curiositat va ser el motor que va donar curs a la seva genialitat. La mostra es desenvolupa en dos espais: a l'interior, un espectacle audiovisual connecta el pensament de Leonardo amb el nostre dia a dia; en l'exterior, quatre grans maquetes reprodueixen fidelment algunes de les idees més modernes i premonitòries de Leonardo.
La Fundació ”la Caixa” treballa per a acostar la cultura i el coneixement a públics de totes les edats i nivells de formació. Entre les seves accions culturals, la Fundació ”la Caixa” organitza nombroses exposicions itinerants amb la voluntat de contribuir a la sensibilització ciutadana a través de continguts artístics, científics i socials. A més, amb el seu programa Art al Carrer, la Fundació ”la Caixa” pretén convertir l'espai públic en un museu a cel obert.
Ara, les entitats presenten, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Las Palmas de Gran Canaria i del Château du Clos Lucé - Parc Leonardo da Vinci, un projecte diferent d’una simple exposició. Entès com una experiència per als visitants, combina l’espectacle audiovisual, l’exhibició al carrer de maquetes a escala real, diversos jocs i la realitat augmentada, per connectar una de les ments més brillants de la història de la humanitat amb la nostra vida quotidiana.
Leonardo da Vinci va ser pintor, escultor, dibuixant, enginyer, arquitecte, urbanista, naturalista, anatomista, músic, filòsof i inventor; un autèntic polímata les idees del qual continuen sent, cinc-cents anys després, modernes i premonitòries.
Va passar els últims tres anys de la seva vida a França, on va servir el rei Francesc I com a enginyer reial. Avui, el castell on va viure a la localitat d’Amboise, el Clos Lucé, acull el Parc de Leonardo da Vinci i és un centre de referència per al coneixement i la divulgació del seu llegat. Leonardo da Vinci. Observa. Qüestiona. Experimenta ha comptat amb la col·laboració d’aquest prestigiós centre per a la creació del projecte, i amb l’assessorament científic de l’historiador Pascal Brioist.
Més de dos anys de feina amb un equip pluridisciplinari
La creativitat de Leonardo da Vinci neix d’una inquietud intel·lectual, d’una curiositat universal i d’una capacitat d’admiració heretada de la infància. Leonardo va arribar al coneixement d’una manera diferent de la dels seus contemporanis, ja que ho va fer a través d’un mètode basat en l’observació, l’experimentació i l’analogia, que posava en qüestió les teories immutables i les idees apreses.
Així, Leonardo da Vinci. Observa. Qüestiona. Experimenta vol connectar aquesta mateixa metodologia de treball de Da Vinci amb la nostra vida quotidiana, mitjançant un llenguatge contemporani i proper al públic més jove, amb l’objectiu últim d’estimular la creativitat i fomentar la curiositat.
Per fer-ho possible, ”la Caixa” ha treballat dos anys i mig en el projecte abans de presentar-lo al públic. I ha estat necessari el treball d’un equip pluridisciplinari format per experts en Leonardo da Vinci, arquitectes, enginyers, guionistes, realitzadors audiovisuals i especialistes en disseny, en programació de jocs multimèdia i en realitat augmentada.
El resultat és una sorprenent experiència que es desenvolupa en dos espais diferenciats: un d’interior i un altre d’exterior.
Una exposició que es prolonga al carrer i al món virtual
A l’interior de la mostra, els visitants podran aprofundir en el pensament de Leonardo. Una gran projecció audiovisual, produïda expressament per a la mostra, dona la benvinguda als visitants presentant-los un dia qualsevol de la nostra vida quotidiana inspirant-se en la mirada de Leonardo.
A continuació, els visitants es trobaran amb set jocs interactius —analògics i digitals— amb els quals podran jugar per comprendre, experimentar per crear, i descobrir, darrere dels assoliments de Leonardo en les disciplines més variades, el denominador comú de la intel·ligència i la sensibilitat:
- «Un secret comú» convida a connectar elements que aparentment no estan relacionats.
- A partir de quatre retrats femenins de Leonardo, «És o no és?» fa que els visitants centrin la seva mirada en un punt, per entrenar la seva capacitat d’observació.
- «Darrere l’ombra» aprofundeix en els conceptes de llum i ombra, un dels grans trets distintius de l’obra de Leonardo, i ensenya la importància de pensar amb les mans: tocar per saber.
- «Desconnexió» posa en pràctica la capacitat de descompondre objectes complexos en diferents elements que tenen una funció concreta dins del conjunt, o que guarden una similitud de forma.
- «Circuit d’enginy» és un joc d’equip que mostra alguns dels mecanismes que Da Vinci va idear, i que reforça la idea de col·laboració i treball en equip gracies a la qual han avançat la ciència i la tecnologia.
- «Acció automàtica» es basa en l’experimentació física d’una sèrie de mecanismes que ofereixen diferents moviments.
- «La llibreta de Leonardo» posa a prova l’observació i la retentiva visual a partir d’obres del geni, mentre s’exposen algunes lliçons extretes del seu Tractat de pintura.
La interacció continua a l’exterior amb l’exhibició de quatre maquetes a escala real. Es tracta d’interpretacions fidels dels dibuixos originals de Leonardo da Vinci, construïdes amb materials del nostre temps. Per fer-les, s’ha utilitzat tecnologia punta i s’ha treballat amb un equip d’enginyers especialitzats en la construcció de robots i prototips.
- Cargol aeri. No es tracta d’una màquina voladora, sinó d’una exploració teòrica per demostrar que la forma del cargol d’Arquímedes podia ser útil per vèncer la densitat de l’aire. Es considera que, en certa manera, aquest esbós representa el primer prototip del futur helicòpter.
- Home de Vitruvi. Inspirat en l’obra de l’arquitecte romà Vitruvi, aquest famós dibuix, acompanyat de notes anatòmiques, és un estudi de les proporcions del cos humà. Constitueix una demostració gràfica de la perfecció arquitectònica i geomètrica del cos humà, que pot encaixar en un cercle i en un quadrat.
- Màquina voladora. Encara que està inspirada en el vol dels ocells, Leonardo no va dibuixar-ne mai les ales, sinó únicament estructures formades a partir de canyes i cordes que van servir d’inspiració en la creació de l’ala delta. Per reconstruir el model sencer, s’han utilitzat dibuixos de diferents còdexs.
- Vaixell de pales. Leonardo buscava incrementar la velocitat dels rems, reduir el nombre d’homes necessaris per moure el vaixell i aconseguir més espai per a la càrrega. Es pot considerar un antecedent dels vaixells de pales del Mississipí.
Finalment, la realitat augmentada fa acte de presència en la mostra amb l’aplicació gratuïta Leonardo CaixaForum (descarregable a Apple Store i Google Play Store), dissenyada com a eina d’interpretació. Els visitants, escanejant els codis QR que trobaran a la mostra, podran veure quin aspecte haurien tingut les maquetes amb els materials originals de l’època (ferro, fusta, corda, cuir, lli), i com haurien estat els seus moviments tal com Leonardo les havia imaginat.
