CaixaForum València es converteix en epicentre de la fotografia experimental

El centre cultural de la Fundació ”la Caixa”, en col·laboració amb el  Musée National d’Art Moderne - Centre National d’Art et de Culture Georges Pompidou de París acull una exposició inèdita que proposa un recorregut per la fotografia experimental. Visions expandides. Fotografia i experimentació —que es podrà veure per última vegada a CaixaForum València— reuneix més de 90 obres de 69 artistes com ara Man Ray, László Moholy-Nagy, William Klein, Brassaï, Lotte Johanna Jacobi o Katinka Bock.

La cap de continguts d’Exposicions d’Art de la Fundació ”la Caixa”, Carla Tarruella; el director de CaixaForum València, Álvaro Borrás, i la comissària Julie Jones han presentat aquest dimarts Visions expandides. Fotografia i experimentació a CaixaForum València.

La Fundació ”la Caixa” es torna a aliar amb el Centre Pompidou, institució de referència en l’art modern i contemporani, i posseïdora d’un dels fons de fotografia més importants de tot Europa, per exposar Visions expandides. Fotografia i experimentació. Aquesta mostra acaba el seu viatge a CaixaForum València, després de passar per la xarxa de centres CaixaForum Madrid, Barcelona i Sevilla. L’exposició neix de l’aliança que la Fundació ”la Caixa” i el Centre Pompidou van segellar el juliol del 2019 per organitzar exposicions conjuntament els anys vinents. Després de Càmera i ciutat. La vida urbana en la fotografia i el cinema, totes dues institucions van col·laborar per portar a Espanya l’exposició L’univers de Jean Prouvé. Arquitectura / Indústria / Mobiliari. També és vigent la mostra compartida entre les dues institucions Art i natura, actualment a CaixaForum Madrid, que proposa un diàleg fructífer entre diferents llenguatges creatius al voltant de l’art i la natura.

El projecte expositiu proposa un recorregut per l’experimentació fotogràfica des de principis del segle XX fins a l’actualitat. Visions expandides. Fotografia i experimentació ofereix una història de la fotografia experimental a partir dels rics fons de les col·leccions del Musée National d’Art Moderne - Centre de Création Industrielle (MNAM-CCI), Centre Pompidou. Lluny d’una lectura lineal i cronològica, la mostra estableix diàlegs entre obres històriques i contemporànies, amb l’objectiu d’emfatitzar afinitats tècniques, formals i temàtiques, a través de cinc seccions: «Llums» / «Moviment» / «Alteracions» / «La visió a prova» / «Recrear mons»

Des dels seus orígens, la fotografia ha estat subjecta als nombrosos i constants avenços dels processos químics i tècnics. A començaments del segle XX, artistes d’avantguarda com els dadaistes i els surrealistes, i també els artistes moderns propers al constructivisme, van mostrar un interès especial pel mitjà fotogràfic, que llavors es considerava l’eina contemporània per excel·lència. De fet, la fotografia no sols oferia noves possibilitats formals per explorar i expressar l’esperit dels temps moderns, sinó que a més, pel fet de no estar vinculada ni a una llarga tradició ni a les xarxes de difusió clàssiques, encarnava la llibertat d’acció i pensament al servei d’innovacions formals i de crítiques socials o polítiques. D’aquesta manera, collages, fotomuntatges, fotogrames i punts de vista radicals van generar una nova gramàtica visual.

A la segona meitat del segle, una nova generació portaria encara més lluny aquestes experimentacions visuals i diluiria totes les fronteres establertes entre les diferents disciplines artístiques ―pintura, escultura i cinema, però també performance. Aquesta investigació i aquesta creativitat constants persisteixen actualment gràcies a nombrosos artistes que qüestionen la naturalesa de les imatges i el rol que tenen en el món actual. Ara, fruit de la revolució impulsada per les tecnologies digitals, traslladen la fotografia experimental a horitzons creatius inèdits.

La mostra reuneix 92 obres de 69 artistes d’èpoques i moviments molt diversos, com ara Man Ray, László Moholy-Nagy, William Klein, Lotte Jacobi, Katinka Bock, Brassaï, Beatrice Caracciolo, Roger Parry, Heinz Hajek-Halke, Elisabeth Lennard o Barbara Kasten, entre molts d’altres. Com a novetat, s’incorpora en aquesta itinerància una nova selecció d’obres, composta per una vintena de fotografies. També acull una peça de Josep Renau, Societat de consum, de la dècada del 1970, de la col·lecció de l’IVAM (Institut Valencià d’Art Modern), i la fotografia Fotomuntatge inspirat en l’Estació de França, de Gabriel Casas, de la dècada del 1930, procedent dels fons del Museu Nacional d’Art de Catalunya.

Els creadors d’aquestes obres procedeixen de disciplines i àmbits molt diversos, com ara l’art, la ciència, el disseny gràfic, l’arquitectura, la poesia, la il·lustració, l’astronomia i l’escriptura, entre d’altres. Atesa aquesta diversitat i la dificultat de posar fronteres als múltiples àmbits de treball d’aquests artistes, la comissària de la mostra, Julie Jones, fa referència al fotògraf experimental com un «inventor». Ho fa a partir d’una citació de l’artista i dissenyador Gérard Ifert, a qui el Centre Pompidou va dedicar part d’una exposició sobre les relacions entre la fotografia abstracta i el disseny gràfic.

L’exposició comença amb l’àmbit «Llums» com a principi de l’experimentació fotogràfica. Molts artistes de començaments del segle XX la van utilitzar per crear nous llenguatges i, segons László Moholy-Nagy, gran teòric de l’art modern fascinat per la revolució artística que va suposar la fotografia, la investigació de la llum va donar lloc a un nou alfabet visual adaptat a un entorn en transformació. Entre els avantguardistes es va estendre l’ús de la tècnica del fotograma, que era una fotografia feta sense càmera i que s’obtenia amb el sol contacte d’un o diversos objectes amb paper fotosensible. Amb els anys, altres artistes van ampliar les experimentacions amb la llum jugant amb la força evocadora de la imatge en negatiu. En aquest àmbit destaquen una proposta abstracta i singular de László Moholy-Nagy i les peces surrealistes amb juxtaposicions de Maurice Tabard. També cal remarcar les instantànies de Man Ray, que va sistematitzar l’ús del fotograma i va conferir a la tècnica un valor artístic.

El «Moviment», nom d’aquest espai, al·ludeix a la fascinació de molts fotògrafs experimentals per representar visualment aquesta sensació. Càmeres fotogràfiques més manejables i emulsions cada vegada més sensibles van permetre tant als artistes avantguardistes com als aficionats experimentar amb el moviment. A més de l’obra de Man Ray, en aquest àmbit cal remarcar la rítmica i inquietant sèrie 15 minutes la nuit au rythme de la respiration, 1, 2, 3 [15 minuts de nit al ritme de la respiració, 1, 2, 3], de la fotògrafa i escriptora francocanadenca Alix Cléo Roubaud. També hi destaca la creació basada en l’art òptic del dissenyador gràfic Franco Grignani, les «fotografies hipnagògiques» (per la denominació que rep l’estat del subjecte que es troba entre la vigília i el son) i les instantànies del científic nord-americà i professor del Massachusetts Institute of Technology (MIT), a Boston, Harold Eugene Edgerton. Les imatges de William Klein i Lotte Jacobi emergeixen a l’exposició com fotografies visionàries i abstractes. De Gérard Ifert es podran veure alguns exemples d’efectes òptics sorprenents.

L’àmbit «Alteracions» mostra que la fotografia és un mitjà molt mal·leable. Els artistes utilitzen tota mena d’instruments per aconseguir efectes infinits tant a través de la fotografia analògica (per la seva base química) com de la digital. L’ús del color en la fotografia també es considera des del començament una forma de subversió per la capacitat que té de difuminar la frontera entre aquest mitjà i la pintura. Tot i que la fotografia en color ofereix una imatge més fidel de la realitat, si es manipula també pot representar un món artificial. Entre les experimentacions fotogràfiques que es poden veure en aquest espai destaquen les composicions abstractes de l’alemany Heinz Hajek-Halke, les experimentacions de Man Ray o les creacions de Barbara Kasten.

Amb l’àmbit «La visió a prova» la mostra aborda les múltiples possibilitats d’ampliar l’abast de l’ull humà a través de tècniques com el microscopi, que permet gravar el que és infinitament petit i descobrir mons inaccessibles a primera vista; una radiografia; el telescopi; panoràmiques i preses de 360 º, i els infrarojos, per exemple. Molts fotògrafs contemporanis es distingeixen perquè adopten i modifiquen mètodes antics o bé d’altres que s’utilitzen en altres camps, com l’arquitectònic, el mèdic o fins i tot el militar. Destaquen les imatges lumíniques de Georges Guilpin i Étienne Léopold Trouvelot, les composicions experimentals de Marin Kasimir, les formes psicodèliques de Gottfried Jäger i les Illuminations [Il·luminacions] de Ian Paterson.

En l’àmbit «Recrear mons», l’exposició se submergeix en creacions fotogràfiques que han originat nous universos visuals. Si bé la fotografia sempre ha estat valorada com a eina per representar fidelment la realitat, per a molts fotògrafs, siguin professionals o no, també és un mitjà per deformar la realitat visible. Aquestes imatges recompostes per mitjà de sobreimpressions de dues o més preses en un únic negatiu, combinació de negatius, retalls, collages o canvis digitals es converteixen en portes d’accés a mons amb interpretacions infinites. Sovint, aquestes imatges són objecte de crítica política i social. En aquest cinquè àmbit s’hi poden veure la peça Nocturne [Nocturn] de Brassaï i una obra d’André Breton, Paul Éluard i Suzanne Muzard. Dues creacions de Raoul Hausmann, una composició d’ombres de Gérard Ifert, els collages narratius del poeta romanès nacionalitzat francès Ghérasim Luca, i un retrat del fotògraf i il·lustrador surrealista francès Roger Parry, entre d’altres, formen part també d’aquest àmbit.

La Fundació ”la Caixa” proposa un ventall d’activitats innovadores durant els mesos en què la mostra serà a CaixaForum València, perquè tots els públics es puguin acostar a l’art de la fotografia des de diferents perspectives. El tret de sortida el donarà aquest dimarts una conferència a càrrec de la comissària de la mostra, Julie Jones.

També destaca el cicle Re-Visions, amb sessions de diferents formats i a través d’artistes, pensadors i educadors que conviden a explorar l’experimentació com un mitjà des del qual es poden expandir les possibilitats formals i conceptuals de la fotografia. Començarà amb la conferència «La fotografia entre el joc i l’objecte» (23 de maig), a càrrec de l’artista visual Kensuke Koike; a continuació, tindrà lloc un diàleg, amb el títol «La fotografia com a document i ficció» (28 de maig), entre el doctor en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València (UPV), Pedro Vicente Mullor, i l’artista Cristina de Middel. 

A més, els visitants podran participar en dos tallers: Fotografia sostenible (31 de maig i 1 de juny), a càrrec de l’artista Giuliana Racco, i Quantes vides pot tenir una fotografia? (7 de juny), amb Archivo Rastro. Com és habitual, en el marc de l’exposició el centre cultural acollirà visites guiades en diversos formats per a diferents públics i edats, un vermut tertúlia, un cafè tertúlia i projeccions del cicle Petits cinèfils. Se’n pot obtenir informació més ampliada en aquest enllaç.

La mostra inclou un projecte de mediació integrat en tres punts del recorregut expositiu. Amb el títol de «Fotoexperimenta», convida els visitants a provar i descobrir —amb un glossari— una selecció de tècniques amb distorsions, canvis de positiu a negatiu, quimigrames i sobreimpressions. A cadascuna de les tres pantalles repartides per l’exposició, els visitants hi podran experimentar amb aquestes tècniques i descarregar-se després la seva foto a través d’un codi QR.

L’exposició s’acompanya d’un catàleg que aprofundeix en els diferents aspectes que presenta. Es completa amb una sèrie de quatre entrevistes en profunditat als artistes Gottfried Jäger, Jeff Guess, Liz Deschenes i Chen Cohen, a càrrec de la comissària Julie Jones i de Florian Ebner, conservador i cap del Departament de Fotografia del Musée National d’Art Moderne - Centre de Création Industrielle.