Les fotografies permeten observar detalls que són invisibles per l’ull humà.© Fundació "la Caixa"

Exposició «Nanocosmos. La realitat oculta a l’ull humà»

Barcelona

04.03.24

3 minutos de lectura
Recursos disponibles

La bellesa i les formes insospitades del món microscòpic queden des d’avui al descobert gràcies a l’exposició itinerant Nanocosmos. La realitat oculta a l’ull humà, produïda per la Fundació ”la Caixa”. L’exposició presenta 36 fotografies fetes amb microscopi electrònic de l’artista Michael Benson amb les quals ens ofereix una mirada diferent, que s’endinsa en l’escala més petita de la flora i la fauna.

Art, alta tecnologia i ciència es fusionen en aquesta nova exposició, que constitueix un viatge pel món natural a escala submil·limètrica. Benson, fascinat des de sempre per la frontera entre el que veiem i el que no veiem, aconsegueix imatges imponents i reveladores de la vida que és invisible als ulls.

L’autor ha fet servir un microscopi electrònic de rastreig del Canadian Museum of Nature de Ottawa i ha aconseguit capgirar els usos d’aquesta tecnologia, que fins ara havia estat al servei de la ciència. Benson la utilitza ara per crear art en forma de 36 imatges digitals en blanc i negre, minuciosament processades i assemblades, que retraten la complexitat de la flora i la fauna.

En les imatges es poden veure, per exemple, les estructures de les diatomees, un grup d’algues unicel·lulars que constitueixen un dels tipus més comuns de fitoplàncton. Les diatomees absorbeixen cada any entre 10.000 i 20.000 milions de tones de diòxid de carbó i són responsables d’entre el 20 i el 50 % de l’oxigen total que penetra anualment a l’atmosfera terrestre.

De la mateixa manera, es poden veure de prop els radiolaris, un tipus de zooplàncton que es troba a tots els oceans del planeta i que presenta un esquelet gairebé sempre compost de sílice i de formes geomètriques similars a poliedres regulars.

La relació dels insectes amb les plantes també atrau l’atenció i el focus de Benson. A l’exposició s’hi pot veure amb detall un insecte tan petit com és el pugó, que mesura entre 1 i 3 mil·límetres, i del qual arribem a veure fins i tot l’estilet, que utilitza per perforar les plantes i extreure’n nutrients. Així mateix, es poden observar els palps, apèndixs vellosos de les papallones, que els ajuden a assaborir el menjar per determinar si és comestible, o els ulls i les antenes d’una abella, com també les ales d’una libèl·lula, que li permeten assolir velocitats d’entre 35 i 54 km/h.

Vista frontal de las alas alineades de una libélula de Ontario. Las alas presentan un complejo diseño de venas tubulares y membranas que les permite soportar elevadas cargas inerciales y aerodinámicas. A diferencia de la mayoría de los insectos, las libélulas mueven las alas directamente mediante músculos de vuelo, unidos a la base de cada ala. Se estima que las libélulas de gran tamaño pueden alcanzar velocidades de 35-54 km/h.
Vista frontal de les ales alineades d’una libèl·lula d’Ontario. Les ales presenten un complex disseny de venes tubulars i membranes que els permet suportar càrregues inercials i aerodinàmiques elevades. A diferència de la majoria d’insectes, les libèl·lules mouen les ales directament mitjançant músculs de vol, units a la base de cada ala. S’estima que les libèl·lules de dimensions grans poden arribar a velocitats de 35-54 km/h.© Michael Benson, Kinetikon Pictures.
Acurrucado en el interior de una planta con flor, un pulgón canadiense, probablemente un ejemplar inmaduro de una especie de Macrosiphini, es el centro de un ecosistema en miniatura. De arriba abajo y de izquierda a derecha, todo lo que se ve en la imagen tiene solo unos tres milímetros de anchura en cualquier dirección.
Situat a l’interior d’una planta amb flor, un pugó canadenc, probablement un exemplar immadur d’una espècie de Macrosiphini, és el centre d’un ecosistema en miniatura. De dalt a baix i d’esquerra a dreta, tot el que es veu a la imatge té només uns tres mil·límetres d’amplada en qualsevol direcció.© Michael Benson, Kinetikon Pictures.

Aquesta exposició és la segona col·laboració de la Fundació ”la Caixa” amb l’escriptor, artista i cineasta nord-americà. Altres mons. Viatges pel sistema solar de la mà de Michael Benson va ser la primera exposició itinerant presentada conjuntament. La mostra, que encara es pot veure a diverses ciutats d’Espanya i Portugal, exhibeix quaranta imatges impactants dels planetes del nostre sistema solar captades per les sondes de la NASA i l’ESA, i seleccionades i tractades per Benson.

Després d’haver-nos mostrat la immensitat del món exterior, amb Nanocosmos Benson ens apropa aquesta vegada a altres descobriments sorprenents molt més propers, tot i que imperceptibles als ulls. Aquesta construcció fascinant entre l’arquitectura, la botànica, la biologia i l’art d’avantguarda, està itinerant per ciutats d’Espanya i Portugal.

Totes dues exposicions formen part del programa d’Art al Carrer, amb el qual la Fundació ”la Caixa” vol fer de diferents ciutats un museu a cel obert. La divulgació és un instrument bàsic per promoure el creixement de les persones. Per aquest motiu, a través d’aquestes exposicions, l’entitat té l’objectiu d’acostar la cultura i la ciència a tots els públics.