Fundación La Caixa
Buscar
Un insecte de l’ordre dels hemípters, camuflat entre les fulles, els pètals, els pistils i els estams d’una planta amb flor procedent de la costa adriàtica de Croàcia. L’insecte utilitza òrgans bocals perforants i succionadors per extreure la sàvia de les plantes. © Michael Benson, Kinetikon Pictures.
Un insecto del orden de los hemípteros, camuflado entre las hojas, pétalos, pistilos y estambres de una planta con flor procedente de la costa adriática de Croacia. El insecto utiliza órganos bucales perforantes y succionadores para extraer la savia de las plantas. © Michael Benson, Kinetikon Pictures.

Jaén revela las formas secretas de la naturaleza en la nueva exposición Nanocosmos

Jaén

26.02.24

33 segundos de lectura
Recursos disponibles

La Fundación ”la Caixa” presenta la exposición Nanocosmos. La realidad oculta al ojo humano, con micrografías realizadas por el escritor, artista y cineasta Michael Benson. Un minucioso trabajo llevado a cabo con la ayuda de microscopios electrónicos de barrido del Canadian Museum of Nature.

La muestra, que podrá verse en la calle Roldán y Marín hasta el 10 de noviembre, incluye 36 imágenes en blanco y negro que fusionan arte y ciencia, y que permiten ver la belleza de aquello que es invisible para el ojo humano: de las antenas y la espiritrompa de una mariposa al ala de una libélula o los estambres de una flor.

Recursos

  • Un insecte de l’ordre dels hemípters, camuflat entre les fulles, els pètals, els pistils i els estams d’una planta amb flor procedent de la costa adriàtica de Croàcia. L’insecte utilitza òrgans bocals perforants i succionadors per extreure la sàvia de les plantes. © Michael Benson, Kinetikon Pictures.
    Descarregar-ho
    Afegeix a la cistella
    Amplia la imatge
  • Un radiolari de l’oceà Índic, probablement de l’espècie Hexacontium hexactis. Els radiolaris formen part del zooplàncton de tots els oceans del planeta i acostumen a tenir forma esfèrica o estrellada. Són protozous unicel·lulars depredadors amb un diàmetre de 0,1-0,2 mm i tenen un complex esquelet mineral, sovint amb una càpsula central, com en la imatge, i una càpsula exterior. © Michael Benson, Kinetikon Pictures.
    Descarregar-ho
    Afegeix a la cistella
    Amplia la imatge
  • Esquelet de sílice d’un radiolari de l’oceà Índic, probablement de l’espècie Cenosphaera cristata, amb un entramat intern de gran complexitat. Com moltes espècies de radiolaris esfèrics o semiesfèrics, aquest té forma de poliedre regular, amb nombroses cares semihexagonals. © Michael Benson, Kinetikon Pictures.
    Descarregar-ho
    Afegeix a la cistella
    Amplia la imatge
  • Una formiga, probablement del gènere Leptothrax, emergeix de l’interior d’una planta de menta canadenca. Els estams conspicus situats just darrere i davant de la formiga, i també visibles al fons, estan coronats per nombroses anteres en forma de T que produeixen grans de pol·len (en l’interior dels quals es formaran les cèl·lules espermàtiques), també visibles en la imatge.© Michael Benson, Kinetikon Pictures.
    Descarregar-ho
    Afegeix a la cistella
    Amplia la imatge
  • Situat a l’interior d’una planta amb flor, un pugó canadenc, probablement un exemplar immadur d’una espècie de Macrosiphini, és el centre d’un ecosistema en miniatura. De dalt a baix i d’esquerra a dreta, tot el que es veu a la imatge té només uns tres mil·límetres d’amplada en qualsevol direcció. © Michael Benson, Kinetikon Pictures.
    Descarregar-ho
    Afegeix a la cistella
    Amplia la imatge
  • Ales alineades d’una libèl·lula cubana. Es coneixen unes 3.000 espècies d’aquests insectes voladors, ràpids i depredadors, i la majoria són tropicals. Les libèl·lules tenen quatre formes de vol diferents, es poden moure en qualsevol direcció i són capaces de canviar de direcció sobtadament en ple vol. Tenen les ales formades per membranes primes i venes tubulars intermèdies que donen lloc a una complexa estructura en sandvitx a microescala. © Michael Benson, Kinetikon Pictures.
    Descarregar-ho
    Afegeix a la cistella
    Amplia la imatge
  • Vista frontal de les ales alineades d’una libèl·lula d’Ontario. Les ales presenten un complex disseny de venes tubulars i membranes que els permet suportar càrregues inercials i aerodinàmiques elevades. A diferència de la majoria d’insectes, les libèl·lules mouen les ales directament mitjançant músculs de vol, units a la base de cada ala. S’estima que les libèl·lules de dimensions grans poden arribar a velocitats de 35-54 km/h. © Michael Benson, Kinetikon Pictures.
    Descarregar-ho
    Afegeix a la cistella
    Amplia la imatge
    • Descarregar àudio
      Afegeix a la cistella
      0:00
      1:44
      Audio declaraciones 1’48” Rubén Duro, asesor científico, biólogo, fotógrafo científico y comisario exposición Nanocosmos. ¿Qué es Nanocosmos? (archivo m4a: 2MB) (.M4A:1.8 MB)
    • Descarregar àudio
      Afegeix a la cistella
      0:00
      1:44
      Audio declaraciones 1’37” Rubén Duro, asesor científico, biólogo, fotógrafo científico y comisario exposición Nanocosmos. Radiolario. (archivo m4a: 2MB) (.M4A:1.5 MB)
    • Descarregar-ho
      Afegeix a la cistella

      Nota de prensa: Jaén revela las formas secretas de la naturaleza en la nueva exposición Nanocosmos