Desenfocat. Una altra visió de l’art

La sèrie dels nenúfars de Monet va introduir el concepte de desenfocament en l'art, del borrós i imprecís com a elements expressius. Aquesta exposició explora com aquest fenomen va suposar una nova manera de representar i comprendre el món per a artistes posteriors.

Desenfocat. Una altra visió de l’art compta amb obres d’artistes com Alberto Giacometti, Gerhard Richter, Mark Rothko, Eva Nielsens, Claude Monet, Thomas Ruff, Alfredo Jaar, Soledad Sevilla, Christian Boltanski, Mame-Diarra Niang i Bill Viola, entre d’altres.

Considerada durant molt de temps parangó de la pintura abstracta, la sèrie dels nenúfars ha estat també precursora de les grans instal·lacions immersives que vindrien després. No obstant això, l'efecte borrós i desenfocat que caracteritza les àmplies extensions d'aigua dels llenços —i que es va atribuir en principi a una deficiència ocular de Monet— mai s'havia analitzat. Avui, en canvi, aquesta tècnica d'expressió artística es contempla com una elecció estètica real i és el fil conductor que recorre la mostra.

Partint d'arrels estètiques del desenfocament en el segle XIX i principis del XX, i seguint les convulsions intel·lectuals, científiques, socials i artístiques amb les quals va créixer l'impressionisme, l'exposició s'estructura entorn de seccions en les quals es barregen pintures, vídeos, fotografies i instal·lacions de diferents artistes. 

«A les fronteres del visible» parla del borrós que, definit inicialment com una pèrdua de nitidesa, resulta ser un mitjà privilegiat per plasmar un món on regna la inestabilitat i on la visibilitat s'enterboleix. «L'erosió de les certeses» situa a l’espectador en un nou terreny en què els artistes proposen nous enfocaments i fan que el seu material sigui transitori, desordenat, mòbil, inacabat, dubtós. «Elogi de la indefinició» incideix en com, reconeixent una profunda commoció en l'ordre del món, opten per l'indeterminat, l'indistint i l'al·lusiu. Finalment, en l'epíleg «Futurs incerts» es fa un acostament a com el borrós delata una inestabilitat i alhora crea les condicions per a un nou encant.

Organitzada pel  Musée de l'Orangerie de París amb la col·laboració de la Fundació ”la Caixa”, la mostra compta amb algunes obres pertanyents a la Col·lecció d’Art Contemporani de la Fundació ”la Caixa” i fa d’allò borrós, desenfocat, imprecís una clau per una nova lectura de part de la creació plàstica moderna i contemporània.