"Només vull que les meves obres alegrin el cor i inundin de llum els ulls i l'ànima". L'any 1928, Joaquim Mir (Barcelona, 1873-1940) resumia així el que va ser el seu manifest com a artista. El color i la llum ho van significar tot per al pintor barceloní, la trajectòria personal i pictòrica del qual va ser extraordinària. Amb un poder per a la invenció com n'hi ha hagut pocs en la història de la pintura, Mir va construir un llenguatge personal que el va dur a crear una obra sorprenentment moderna, més enllà dels moviments artístics amb els quals se l'ha volgut associar tradicionalment, com ara l'impressionisme o el simbolisme. La seva evolució artística va estar lligada a la seva trajectòria vital i als llocs on va viure (Barcelona, Mallorca, el Camp de Tarragona, el Vallès i Vilanova i la Geltrú) i, tot i que es va moure entre el realisme i l'abstracció, trobem dues constants en la seva producció pictòrica: l'establiment d'una nova visió de la natura i la recerca de la bellesa amb un afany ferm però també dolorós. Joaquim Mir. Antològica 1873-1940, concebuda i produïda per l'Obra Social ”la Caixa”, ha estat comissariada per Francesc Miralles, amb Nadia Hernández i Olga Sauquet com a comissàries adjuntes. La mostra aplega 80 obres, algunes de les quals no s'havien mostrat mai al públic, procedents de desenes de col·leccions privades, així com de museus i institucions diverses. També presenta una selecció de les filmacions familiars amateurs realitzades pel propi Mir i cedides per a l'ocasió pel seu fill Josep Mir i Estalella. Queda prohibida la reproducció de les imatges per a qualsevol altre fi aliè a la difusió de l'exposició.