Hannah Collins (Londres, 1956) es va donar a conèixer en l'escena internacional com a artista pionera en el gènere de la fotografia, per tal com treballava a escala monumental i íntima alhora. Als anys vuitanta va triar Barcelona per viure-hi i treballar-hi. Malgrat l'amplitud dels temes, les seves preocupacions es mantenen constants: la fugacitat de la vida moderna, la interrelació entre memòria i història, i la voluntat d'expressar aquestes experiències intangibles en imatges. El seu art, alhora poètic i polític, respon a la nostra necessitat de formes d'expressió que puguin ser privades i públiques. És un art amb un impuls realista per descriure les complexitats del món tal com és i alhora desitjar-ne un de millor.
L'exposició que l'Obra Social ”la Caixa” presenta a CaixaForum Barcelona mostra el treball recent de Hannah Collins a través de tres pel·lícules multipantalla (La Mina, Paral·lel i Història en curs) i una vintena de fotografies panoràmiques relacionades amb els films. La mostra també presenta el projecte de set instal·lacions públiques Dibuixant sobre la ciutat, concebudes com un recorregut pel paisatge canviant de l'àrea metropolitana de Barcelona i el barri de Sant Adrià, fruit de la col·laboració entre l'artista Hannah Collins i els arquitectes Catherine du Toit i Peter Thomas, de 51% Studios, amb el suport econòmic de l'Ajuntament de Barcelona i la cooperació de l'Ajuntament de Sant Adrià. El resultat és un conjunt d'imatges molt suggeridores que, més enllà del referent concret del paisatge que retraten, parlen de la situació de l'home contemporani i de la seva estranyesa davant del món. Els emigrants, els exiliats i els nòmades són, tot sovint, els protagonistes. Les obres de Collins parlen del desarrelament del món contemporani.
L'Obra Social ”la Caixa” para una atenció especial als artistes contemporanis que s'interroguen sobre la realitat i el llenguatge. Collins va començar la seva carrera com a escultora i pintora, i la seva preocupació per l'espai la va dur a començar a treballar en l'àmbit de la fotografia. El cinema ha representat un pas més: la possibilitat d'introduir-se en nous territoris, fer parlar la gent i donar testimoni de la seva realitat.
La Mina
El 2001, Hannah Collins i el seu equip van filmar vint-i-quatre hores de metratge amb pel·lícula de 35 mil·límetres en una extensa zona de Barcelona habitada sobretot per la comunitat gitana. El resultat és una pel·lícula a cavall entre el documental d'observació i un enfocament més basat en l'actuació i la col·laboració. Tot i que algunes escenes es van planificar i es van interpretar, n'hi ha d'altres que són situacions que han sorgit de manera espontània i es van captar per a la pel·lícula. La Mina defuig un punt de vista únic. En aquest sentit, evita els retrats fixos i estrets de mires sobre la vida actual de la comunitat gitana. En comptes d'això, Collins construeix un film complex, intricat i rítmic al voltant de motius repetitius i del simbolisme de la ciutat mateixa. Allunyant-se de les pautes del cinema i dels documentals convencionals, La Mina presenta als espectadors un atractiu trencaclosques que és, alhora, social, estètic, polític i ètic.
Paral·lel
Paral·lel és un film que parteix del repte de representar els fluxos migratoris, tan característics de la vida contemporània. Collins se serveix de tres pantalles per descriure tres experiències molt diferents sobre l'espai temporal i físic, com a conseqüència de la immigració. Paral·lel explica la història de tres persones. Dewa, un camerunès d'un poblet, arrisca la seva vida per traslladar-se a Madrid. Sap francès i està estudiant espanyol, però té dificultats per poder tenir una vida estable. Pamela pertany a una extensa família ugandesa i viu amb el seu marit, un diplomàtic italià, a Roma. És ambiciosa, de mentalitat independent i treballa per a l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO) a Roma i París. Constantine va arribar a Londres fa vuit anys procedent de la Costa d'Ivori. Està divorciada i viu amb el seu fill de set anys. És membre d'una església evangèlica que té una gran importància en la seva vida. Paral·lel evita les estadístiques fredes i la retòrica inflamada sobre l'emigració cap al "cor d'Europa". En comptes d'això, Collins ofereix una pel·lícula que és, alhora, un conjunt de retrats de persones individuals i una fotografia més àmplia de la situació socioeconòmica.
Història en curs
Història en curs presenta un dia en la vida de la família Chiline i altres persones de la població de Beshencevo, als afores de Nizhny Novgorod, a la Rússia central. Hi veiem el contrast entre el teixit del poble presoviètic i la desgastada ciutat postsoviètica. La situació actual a Rússia no és ni estable ni predictible. Hi descobrim que cada membre de la família s'adapta als canvis d'una manera diferent. Sobre el teló de fons de les decisions polítiques distants i gairebé abstractes, es troba consol en el joc, la religió i la superstició. Els pocs nens que queden en el poble reben una educació clàssica, però disposen de pocs mitjans per ser conscients de totes les forces que dirigeixen les seves vides i les seves tries personals. Edouard, membre de la família Chiline, va conèixer l'obra de Collins a Amsterdam i va convidar l'artista a visitar el seu poble. Després d'una visita inicial, hi va tornar en ple hivern amb tot l'equip. Va filmar-hi durant catorze dies, a partir d'un guió que havia escrit el mateix Edouard juntament amb altres habitants. Les set hores de metratge que en van resultar han estat editades en dues versions de la pel·lícula, l'una per ser mostrada en galeries d'art i l'altra, per a un format de cinema.