L’Obra Social ”la Caixa” i l’Ajuntament de Barcelona instal·len 17 escultures monumentals de Manolo Valdés a la Rambla de Catalunya

Jordi Hereu, alcalde de Barcelona; Isidre Fainé, president de ”la Caixa” i de la Fundació ”la Caixa”; Jaume Lanaspa, director general de la Fundació ”la Caixa”, i l'artista Manolo Valdés, han inaugurat l'exposició dedicada a aquest creador valencià a la Rambla de Catalunya, en plena via pública. La idea d'un art integrat en l'espai urbà existeix des de temps immemorials. Ja en l'antiguitat, esfinxs, toros alats i guerrers colossals exercien de guardians al costat de les muralles de les ciutats i davant de les portes d'entrada dels temples i altres recintes sagrats. Amb el programa Art al carrer, l'Obra Social ”la Caixa” pretén convertir les principals ciutats espanyoles en museus a cel obert para dotar l'escultura monumental d'un nou sentit i alhora per mostrar obres recents d'artistes de renom en el panorama internacional.

Aquesta iniciativa, que es du a terme en col•laboració amb ajuntaments i institucions públiques, respon a una voluntat dinamitzadora i de creació de nous referents visuals. D'aquesta manera, les obres dialoguen amb l'entorn, per afinitat o per contrast, i provoquen un gran impacte en les persones que les descobreixen per primer cop. Amb aquest esperit, les exposicions compleixen una funció social: són una eina de coneixement i d'integració a l'abast de tothom.

Manolo Valdés és un dels artistes espanyols principals de l'actualitat. Resident a Nova York des de fa més d'una dècada, alterna la pintura amb l'escultura. En els últims anys ha fet escultures de gran format per a diferents ciutats, com ara Madrid, València i Biarritz. En les disset obres que es presenten en aquesta exposició (quatre d'inèdites), Valdés reprèn alguns temes de la història de l'art i els recrea amb llibertat.

Entre aquestes obres destaca un gran grup d'enormes caps espectaculars que, en certa manera, cosifiquen el retrat. Totes les figures exhibides estan desproveïdes d'una caracterització particular, però tenen una força expressiva extraordinària.

El fet que la majoria de les peces monumentals de Manolo Valdés siguin caps no és una casualitat. El cap és una de les parts de l'anatomia més profusament inspiradores d'obres escultòriques. En els caps de Manolo Valdés s'aprecia la influència de l'hermetisme propi de Brancusi.

Aquestes obres del creador valencià remeten a les escultures tutelars que s'erigien a l'entrada de les ciutats com un element d'identitat i projecció. Però, a diferència de la més famosa de totes (el mític Colós de Rodes, que representava el déu Hèlios), les figures de Valdés presenten un rostre reduït a uns quants traços essencials. Els trets facials desapareixen i el cap es presenta com un volum exempt de qualsevol incident, amb la inexpressivitat inquietant d'un maniquí.

Tanmateix, malgrat la nuesa dels caps, el secret de les obres de Valdés rau en les lligadures. Valdés remata les seves obres amb barrets que les doten d'una eloqüent força expressiva. En la forma dels seus espectaculars barrets es poden reconèixer fins i tot construccions arquitectòniques.

Aquestes corones poden adoptar les formes més diverses. De vegades són una estructura aèria, subtil i transparent; d'altres, un bloc massís. Poden tenir arestes, tenir formes tubulars o alambinades. Els barrets semblen de vegades caiguts del cel mentre que, d'altres, és com si emergissin de l'interior mateix del cap.

D'una de les sèries més representatives de Manolo Valdés en aquesta línia, els Colossos, l'exposició organitzada per la Fundació ”la Caixa” a Barcelona en mostra tres peces coronades amb un barret corb, en creu i quadrat.

«A la part inferior d'aquestes obres, el rostre convencional resulta estàtic. A la part superior de cada cap, la lligadura es converteix en tot el contrari: en una imatge del moviment. Aquesta tensió que s'estableix entre les dues parts em fascina. És com si fossin dues escultures completament diferents que em plantegen un repte: que funcionin amb una harmonia homogènia i alhora que deixin veure la seva diversitat inicial. Una diversitat no dissociadora sinó enriquidora», diu el artista.

En la mostra sobre el creador valencià organitzada per la Fundació ”la Caixa” a Barcelona dins del programa Art al carrer, les figures de Les Menines comparteixen protagonisme amb els caps.

«Sento una gran fascinació per aquesta obra de Velázquez, de la qual invariablement sempre escullo les mateixes figures, la reina Marianna i la infanta Margarida», totes dues representades en l'exposició. «Tot i que vaig intentar durant un cert temps apartar-les dels meus treballs, sempre tornen a aparèixer. Són una imatge proveïda d'una gran força», confessa Manolo Valdés.

Valdés ha fet moltes exposicions individuals d'escultura monumental. Entre aquestes destaquen les mostres presentades a Nova York, en primer lloc al Park Avenue i, recentment, al Bryant Park, i l'exposada al castell de Chenonceau (França), com també l'espectacular exhibició itinerant de 21 menines, que va començar als jardins del Palais Royal (París), va seguir a la Pelikan Platz (Zuric) i va acabar al passeig de los Álamos i a la plaça de l'Escandalera (Oviedo), el 2005. Així mateix, diverses obres monumentals de Manolo Valdés s'erigeixen en diferents ciutats del món: la Dama de Múrcia; l'escultura monumental La Dama del Manzanares, al Parque Lineal del Manzanares (Madrid); Les Dames de Barajas, a l'aeroport madrileny de Barajas; L'Exorcista, en l'ampliació del pont de Cantalojas de Bilbao, i l'imponent Cap que s'alça en una de les principals avingudes de Biarritz.

L'obra de Valdés és present en les col•leccions més prestigioses, com el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía - MNCARS (Madrid), la Fundació Juan March (Madrid), l'Institut Valencià d'Art Modern - IVAM (Valencia), el Museo de Arte Contemporáneo Patio Herreriano (Valladolid), la Chase Manhattan Bank Foundation (Nova York), el Metropolitan Museum of Art (Nova York), el Centre National d'Art et de Culture Georges Pompidou (París), el Kunstmuseum de Berlín, el Museo de Arte Contemporáneo Internacional Rufino Tamayo (Mèxic), etc.

Manolo Valdés va començar la seva carrera als anys seixanta com a membre fundador d'Estampa Popular Valenciana (1964-1967). Més tard, juntament amb Rafael Solbes i Juan Antonio Toledo, va crear l'Equip Crònica, amb el qual va dur a terme una intensa activitat durant disset anys, fins a la mort de Solbes el 1981. A partir d'aleshores, Valdés ha continuat la seva trajectòria artística en solitari com a pintor, escultor, gravador i cartellista, i ha participat en nombroses exposicions individuals i col•lectives arreu del món.

Al principi dels anys vuitanta Valdés va demostrar una inclinació especial per l'escultura i l'exploració de la matèria, sempre buscant textures més informals. L'artista se serveix de la soldadura com a element expressiu, i alhora destaca les esquerdes de l'obra.