L'Obra Social ”la Caixa” i l'Ajuntament de Santa Cristina d'Aro van presentar l'any passat l'exposició Cent anys d'automobilisme esportiu a Catalunya. La mostra donava a conèixer la passió que l'automobilisme esportiu ha despertat a Catalunya des del 1906 fins al 2006, amb motiu de la commemoració del centenari del Reial Automòbil Club de Catalunya, fundat precisament l'any 1906 amb voluntat altament cívica dins l'esport. Ara, la nova exposició Un segle de motociclisme esportiu a Catalunya vol ser un observatori des del qual puguem contemplar els canvis que s'han produït al llarg de cent anys en la competició del motor: els avenços de la tècnica, que permeten fabricar cada vegada motos més ràpides i lleugeres; la substitució progressiva de les marques europees pels grans fabricants japonesos; les millores de la seguretat als circuits, cosa que ha reduït molt considerablement el perill de les curses; la professionalització dels equips; la introducció dels patrocinadors, i l'evolució de la tècnica de pilotatge.
Paral·lelament mostra també les transformacions de la societat catalana, que ha sabut convertir la passió per l'esport en un motor de desenvolupament econòmic i ha creat equipaments moderns que acullen esdeveniments de primer nivell mundial. Un dels atractius de l'exposició és la col·lecció de cartells, que revela els lligams que des de ben aviat es van establir a Catalunya entre el motociclisme i les arts plàstiques.
Actualment les curses de motos, internacionals i nacionals, apleguen uns quants milers d'espectadors. Molts fan centenars de quilòmetres i formen caravanes amb els seus propis vehicles de dues rodes per veure en directe competicions en les quals participen excel·lents pilots, amb noms i marques que es troben en boca de tots. A més a més, les transmissions en directe per ràdio, televisió i altres sistemes dels sempre innovadors mitjans de comunicació de massa fan que el motociclisme, igual que l'automobilisme, el ciclisme, el futbol i altres esports, arribi al mateix temps a milions i milions de persones de tot el món. I això ajuda les indústries que hi ha al darrere de les diverses confrontacions esportives a poder continuar desenvolupant-se al servei d'una humanitat que ha fet dels mitjans de transport de motor
l'automòbil, però també la moto, pel que fa als desplaçaments urbans i per carretera uns elements mecànics del tot imprescindibles.
Però no sempre ha estat així, i l'exposició Un segle de motociclisme esportiu a Catalunya ho posa de manifest. Les fotografies i objectes que reuneix la mostra constaten que el motociclisme esportiu va tenir entre nosaltres uns orígens molt modestos pel que fa a la repercussió pública; inferiors, fins i tot, als de l'automobilisme, les exhibicions d'avions, les ascensions en globus i el mateix ciclisme. El fet que les motos siguin, en principi, bicicletes mogudes per motors d'explosió a França s'assajà l'any 1868 de dotar un velocípede de tracció a vapor i que només puguin portar una o dues persones, potser en principi no va impressionar gaire les masses al final del segle XIX i començament del segle XX, que és el període en què les nacions més avançades tant a Europa com a Amèrica del Nord s'acceleren tècnicament i senten la febre dels invents.
A Catalunya concretament a Barcelona, avançada en tecnologia amb relació a altres ciutats d'Espanya les primeres motocicletes que hi circularen foren portades de fora; especialment de França i Alemanya. El motorisme va anar-se imposant, tant en els aspectes esportius com en els d'atendre les creixents necessitats de mobilitat que tingueren els ciutadans. I a la manera del poeta Marinetti, que trobava més pròpia del seu temps la velocitat representada per una màquina de tren que l'estàtua grega de la Victòria de Samotràcia, les motos es feren habituals en la nostra societat i ara ja formen part important del paisatge urbà i del trànsit per la xarxa viària de Catalunya.