Amb motiu de l’obertura de la primera oficina a Varsòvia, ”la Caixa” inaugura una exposició de la seva Col·lecció d’Art Contemporani a la Zachęta National Gallery of Art

Amb motiu de l'obertura de la primera oficina de ”la Caixa” a Varsòvia, Joan Maria Nin, director general de ”la Caixa”, i Josep F. de Conrado, director executiu de l'Obra Social ”la Caixa”, inauguren a la Zacheta National Gallery of Art de Varsòvia una mostra que exhibeix una selecció dels fons de la Col·lecció d'Art Contemporani Fundació ”la Caixa”. Aquesta col·lecció és un punt de referència de l'art mundial. Les obres museístiques dels artistes internacionals més importants dels últims trenta anys figuren en els seus fons, formats per més de set-centes obres de pintura, escultura, fotografia, vídeo i instal·lació. Des de les primeres incorporacions d'obres del minimalisme, l'arte povera, la pintura expressionista i l'escultura dels anys vuitanta, la Col·lecció ha reunit una magnífica representació d'artistes fonamentals dels últims quinze anys i ha apostat per creadors que són a l'inici de les seves carreres. Aquesta tasca ha exigit un rigorós seguiment de l'evolució estètica contemporània, necessari perquè la col·lecció mantingui un esperit obert i innovador. L'exposició Llocs específics. Idees habitables, comissariada per Mariano Navarro, reuneix una vintena de peces pertanyents a l'art minimalista o pròximes a aquest, amb obres d'Absalon, Txomin Badiola, Daniel Buren, Tony Cragg, Katharina Fritsch, Luis Gordillo, Rodney Graham, Peter Halley, Joan Hernández Pijuan, Pello Irazu, Donald Judd, Robert Mangold, Agnes Martin, Allan McCollum, Gerhard Richter, Richard Serra, Ettore Spalletti, Haim Steinbach, Robert Therrien i James Turrell.

La Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona, ”la Caixa”, va néixer fa més de cent anys amb l'objectiu d'atendre les necessitats de les persones en una doble direcció. D'una banda, donar resposta a les demandes financeres dels ciutadans, i de l'altra, contribuir a resoldre les problemàtiques socials aportant una millora de la vida col·lectiva. Un segle després, aquest compromís encara és vigent, i en els llocs on l'entitat du a terme la seva activitat financera, promou a través de la seva Obra Social i Cultural iniciatives dirigides a acostar les diferents manifestacions artístiques a tots els ciutadans, fomentar el desenvolupament del territori i evitar l'exclusió dels sectors més desafavorits de la població.

”la Caixa” és en l'actualitat la tercera entitat financera d'Espanya i la primera caixa d'estalvis d'Europa. Té 12 milions de clients i la xarxa de sucursals bancàries més nombrosa d'Espanya, formada per més de 5.200 oficines. L'Obra Social ”la Caixa” és la primera fundació privada d'Espanya, la tercera d'Europa i la sisena del món per volum de pressupost.

Al llarg del 2007, ”la Caixa” destinarà a la seva Obra Social 400 milions d'euros amb la finalitat de satisfer les necessitats de la societat actual. Aquesta xifra suposa el 25 % del benefici recurrent generat en l'exercici de l'activitat financera. Les famílies en situació de pobresa, els joves, els immigrants i les persones amb problemes per accedir al mercat laboral són alguns dels col·lectius beneficiaris de les iniciatives de l'Obra Social ”la Caixa”. La protecció del medi ambient, el suport a l'educació i la divulgació de la cultura i del coneixement com a instruments de creixement de les persones són altres línies de treball impulsades per l'entitat financera a través de la seva Obra Social.

En el terreny artístic, la Fundació ”la Caixa” gaudeix d'un reconegut prestigi internacional. La inauguració a la Zacheta National Gallery of Art (Varsòvia) de l'exposició Col·lecció d'Art Contemporani Fundació ”la Caixa”. Llocs específics. Idees habitables no sols és una de les primeres mostres organitzades per l'Obra Social ”la Caixa” fora d'Espanya (recentment s'ha inaugurat una exposició al Beijing Art Museum of Imperial City de la Xina), sinó que respon a l'objectiu d'internacionalització de ”la Caixa” i consegüentment de la seva Obra Social, i vol ser un primer pas en el compromís de l'entitat amb la societat polonesa.

L'exposició Col·lecció d'Art Contemporani Fundació ”la Caixa”. Llocs específics. Idees habitables es podrà visitar a la Zacheta National Gallery of Art de Varsòvia des del dia 6 de juliol fins al 2 de setembre.

La Col·lecció d'Art Contemporani Fundació ”la Caixa”

L'Obra Social ”la Caixa” va crear el 1985 la Col·lecció d'Art Contemporani Fundació ”la Caixa”, i fins avui ha reunit un conjunt d'obres clau de l'art nacional i internacional dels últims trenta anys, que l'han convertit en un referent en l'escena artística del país i en un testimoniatge de la riquesa i la complexitat de la creació artística actual. Les més de set-centes obres que la integren, tant d'artistes plenament reconeguts com de joves creadors que plantegen noves direccions per a l'art del futur, no sols recullen la memòria històrica de l'art de les últimes dècades, sinó que també ofereixen una àmplia visió de les tendències contemporànies a partir d'artistes clau. La Col·lecció, consolidada com un projecte obert i sensible a les propostes de l'art, també es defineix per la interacció amb el públic, mitjançant exposicions antològiques, seleccions temàtiques i activitats vàries. Amb aquesta Col·lecció, l'Obra Social ”la Caixa” participa, amb la cessió de les seves obres, en nombroses exposicions internacionals organitzades pels museus més prestigiosos del món.

Llocs específics. Idees habitables

L'exposició a la Zacheta National Gallery of Art d'una selecció dels fons de la Col·lecció d'Art Contemporani Fundació ”la Caixa” reuneix un conjunt de peces pertanyents a l'art minimalista o pròximes a aquest. Actualment, la identificació del minimalisme com un dels suports principals de la contemporaneïtat no és dictada, com va passar en els seus orígens, ni per la seva condició d'hereu de les tendències constructivistes ni pel seu paper redefinidor de l'objecte artístic, sinó per la seva capacitat demostrada per estructurar i construir llocs específics, espais en els quals es poden desplegar idees i experiències heterogènies, constituents i descriptives del nostre actual habitar en el món. Al procés de despullament formal i, alhora, de concreció i expansió dimensional que distingeix el minimalisme, des dels seus orígens fins a les seves derives en el present, hi sumem aquí un fenomen aparentment invers: la progressiva ocupació de l'espai vacant per continguts biogràfics, socials i fins i tot històrics.

Llocs específics. Idees habitables compleix el primer principi rector de la Col·lecció: no pretén ser una nòmina de grans noms de la història de l'art contemporani, sinó un diàleg d'interconnexió entre obres seleccionades tant per la seva rellevància individual com per les seves possibilitats interlocutores. L'exposició reflecteix, també, un altre dels criteris fonamentals que l'orienten: inclou artistes ja reconeguts en els anys seixanta i setanta, precedents dels que realment la constitueixen (en aquest cas, Donald Judd o Richard Serra), però representats per peces dels anys vuitanta o noranta, és a dir, contemporànies a l'origen i al centre cronològic que la componen. Una excepció és Afrum Red, la màgica instal·lació de James Turrell que, datada el 1967, tanca el recorregut de la mostra com una reivindicació del temps prolongat i propi de les formes de l'art.

Les peces s'organitzen en quatre sales, individualitzades i independents, l'únic denominador comú de les quals bé podria quedar definit pel vídeo d'Absalon Proposition d'habitation (1991), col·locat al petit vestíbul d'entrada. Es tracta de la proposta d'un espai aparentment asèptic i nu en el qual es poden fer els actes de la vida corrent, per omplir així el seu buit nuclear d'un contingut paral·lel igualment inútil.

L'al·lusió a la casa i al que és domèstic és en certa manera present també en la confluència de peces de Daniel Buren, Robert Therrien i Rodney Graham, avantsala, al seu torn, de l'estança amb una dimensió il·lusòria més gran, la de James Turrell. Una vegada més, la noció mestra de llocs com a constructors d'idees.

Els dos espais més grans contraposen la que podríem considerar la línia indubtable i severa del minimal, i en grau menor, però connex, del postminimal (sens dubte dos dels més influents i determinants de l'escena de l'art), als angles i les tangents que aquest moviment i la sensibilitat que el sustenta han experimentat en diferents mans i diferents llocs durant les dues o tres últimes dècades.

La voluntat de murmuri o silenci de les pintures d'Agnes Martin, Robert Ryman o Gerhard Richter acompanyen les incursions de Joan Hernández Pijuan o Robert Mangold en el paisatge i l'arquitectura, i també la consciència espacial i volumètrica de Richard Serra o del delicadíssim Ettore Spalletti. Al mateix temps, per la seva concurrència, dialoguen en la monocromia, en la dispersió de les seves tècniques, en la seva preferència per les grans superfícies eloqüents i en la certesa que la pintura és significativa en la seva materialitat física i en les seves propietats intrínseques. Per aquestes mateixes propietats, reivindiquen, encara avui, els components emocionals i espirituals de l'art.

L'especificitat exigida per Donald Judd, a qui bé podem considerar el principal pare fundador i segurament el teòric més destacat, contrasta amb la multidisciplinarietat tècnica i narrativa dels artistes més joves de l'exposició, si bé la immensa majoria, com el mateix Judd, s'inclinen més per l'escultura i els objectes tridimensionals que per la pintura. La mostra n'acull uns altres que seria impropi considerar minimalistes, com, per exemple, Luis Gordillo, i que, no obstant això, s'han servit de la fredor formativa del minimalisme en la seva figuració exploratòria de tot allò mental i psicològic.

Comparteixen un impuls conceptual semblant al dels més grans, però difereixen en els arguments i la posada en escena. Aquí transitem des de la ironia i el sarcasme fins a la desolada conclusió que l'inassolible, siguin millors o pitjors les nostres formes, és la comunicació entre persones. En certa manera, es manifesten i apareixen gran part dels motius i les característiques compartits per molts artistes actuals, siguin quines siguin les seves maneres d'abordar-los i de dur-los a terme.

Els objectes i les maneres de la societat de consum són presents, amb enunciats diferents, en Allan McCollum, Peter Halley, Haim Steinbach i Katharina Fritsch. La confusió o, millor dit, l'ambigüitat de l'objecte artístic contemporani, es reflecteix en els artistes esmentats i també en Txomin Badiola, Pello Irazu i Tony Cragg: alguns-igual que Therrien o Graham- se serveixen de mobles, llibres i objectes que formen part de les coses no artístiques del món. El qüestionament de l'autoria sembla compartit tant per Judd com per Steinbach i McCollum, i també el simulacre o la paròdia intervenen en les obres d'aquests dos últims i de Graham, entre d'altres. Els ingredients autobiogràfics són presents en les peces de Fritsch, Badiola i Gordillo, de la mateixa manera que la reflexió social i política alimenta els quadres de Halley i les instal·lacions de Badiola, o el pensament religiós la de Fritsch.