L’Obra Social ”la Caixa” i l’Ajuntament de Barcelona instal·len 25 escultures monumentals d’Igor Mitoraj als carrers, 3 de les quals inèdites

Igor Mitoraj és un creador singular. D'origen polonès, encara que nascut a Alemanya el 1944, va treballar al costat de Tadeusz Kantor, un dels grans noms de la plàstica i la dramatúrgia del segle XX. En la dècada dels setanta va viatjar a Mèxic i va fer les seves primeres exposicions individuals a París i Nova York. Ha protagonitzat innombrables exposicions i intervencions d'art als carrers de tot el món, recuperant amb la seva obra l'esperit de l'art de Grècia, Roma i dels grans mestres de l'escultura del Renaixement.

Les escultures de Mitoraj ens remeten a un concepte de passat clàssic evocat per la màgia de la peça arqueològica, del fragment escultòric en estat pur, de vegades incomplet però grandiós. Perquè l'artista imprimeix en cadascuna de les seves obres aquest valor omnipresent de la classicitat. La seva obra actual beu de les hores passades davant els guixos clàssics a l'Acadèmia de Cracòvia i de les visions de peces mestres de les èpoques grega i romana, i fins i tot dels rostres del colossalisme precolombí. N'és el resultat una escultura nova i actual encallada en els principis encunyats pels segles.

Mitoraj ha exhibit les seves obres en contextos molt diversos: palaus, jardins, conjunts històrics i museus de tot tipus. No obstant això, són els espais arqueològics, com els mercats de Trajà de Roma, els que ens submergeixen més ràpidament en l'essència creativa d'aquest autor tan personal, els temes predilectes del qual són el mite i la perfecció del que és humà. Un dels seus temes més enigmàtics i característics és el de la figura embenada, inspiradora de múltiples versions que van des del cos sencer fins a rostres momificats, com el colossal bronze Eros Bendato (Eros embenat, 1999) o la seva versió més fragmentària Eros Bendato Screpolato (Eros embenat fragmentat, 1999). Encara que la seva obra més sorprenent dins d'aquest gènere és Eclisse (Eclipsi), tallada en marbre blanc i que revela la virtuositat de Mitoraj en les tècniques apreses dels artesans de Pietrasanta que, des del Renaixement, reprodueixen als seus tallers escultures dels artistes més importants.

Quant a les matèries, l'artista trenca els motlles de l'especialitat, que comporta el domini d'un determinat material, i s'endinsa en camins multidisciplinaris com a forma oberta d'expressió. Combina tots els elements de la naturalesa (marbre, granit, travertí, bronze, terracota i ferro colat), i reivindica les fases del procés escultòric i les posa en relleu en una exhibició d'un ofici manual. Les qualitats que l'escultor aconsegueix obtenir del marbre, amb un refinat relleu o un indecís esbossament quan es tracta de manifestar els inconclusos, només les assoleix un escultor de la seva talla. Domina el bronze, el fon i el retorça com si hagués sofert l'assetjament dels agents externs que eliminen les pàtines de les obres, per esborrar els nobles acabats que el material proporciona. Deixa les petjades de les rebladures, seccions sense polir i arestes sense escatar, en aquesta idea de l'inacabat, del que el temps no aconsegueix eradicar d'entre nosaltres. Els seus metalls estan tatuats pel temps, per aquesta intempèrie on els exhibeix, conscient que és el seu mitjà més natural.

Les escultures de Mitoraj sobrevolen l'academicisme, el caràcter oníric del passat, i experimenten des del surrealisme personal, i són transgressores d'un present en el qual crèiem que els valors de la classicitat s'havien oblidat. Mitoraj ha begut dels clàssics, però ha sobrepassat la mera fase de la imitatio per arribar al concepte d'interpretatio, que significa una visió des del present de l'evocació del passat.

Ja sigui que s'instal·la en l'històric marc dels mercats de Trajà, a Roma, ja sigui en un paisatge com els jardins de les Tulleries a París (dues de les exposicions fetes per l'artista el 2004), l'escultura de Mitoraj estableix un poderós diàleg que desencadena una dimensió temporal: el temps suspès entre el present i el passat.

La Fundació ”la Caixa” vol agrair de manera molt especial la col·laboració d'Igor Mitoraj, sense la qual aquesta exposició no hauria estat possible i, sobretot, destacar l'acollida de l'Ajuntament de Barcelona, gràcies al qual s'han pogut presentar les escultures de l'artista en aquesta emblemàtica ciutat.