CaixaForum reuneix pintures de Wilhelm Sasnal, un dels artistes joves més reconeguts de l’Europa de l’Est

Escenaris és el títol del cicle d'exposicions de l'Espai Montcada de CaixaForum en què quatre artistes posen en escena al llarg de la temporada diverses maneres d'experimentar les relacions amb el nostre entorn. El nexe comú entre tots ells és la idea de transformació, la transformació que experimenta la nostra societat, els canvis en la manera de viure i en les relacions que establim amb els altres. La societat ofereix un ventall de formes que els artistes utilitzen per fer evidents uns fets.

Els artistes que hi participen són Alejandro Vidal (Palma, 1972), Johanna Billing (Estocolm, Suècia, 1973), Wilhelm Sasnal (Tarnów, Polònia, 1972) i David Altmejd (Montreal, Canadà, 1974). En l'obra dels quatre creadors apareix una mateixa constant: la investigació dels sistemes que constitueixen la nostra societat. Els artistes se serveixen de l'art per escenificar o editar la pròpia vida.

Wilhelm Sasnal va estudiar arquitectura i pintura a l'Acadèmia de Cracòvia. Ha treballat amb tècniques diverses, com el dibuix (en còmics), el film, la fotografia i la pintura. Les seves pintures extretes de fotografies són com un diari personal on va escrivint el dia a dia; una mena de narracions sobre la història en general o sobre la seva vida personal, perquè, com diu ell mateix, »la vida tendeix a escriure els millors guions». Sasnal treballa al seu país natal, Polònia.

En les primeres pintures representava objectes quotidians (llibres, discos, edificis) segons una estètica vinculada a les formes de l'art pop. A poc a poc, però, s'ha anat obrint cap a estils diferents (el fotorealisme, l'informalisme, el minimalisme i l'abstracció gestual) a partir d'imatges fotogràfiques que tradueix en pintures. Els temes que pinta estan extrets de la vida quotidiana i poden ser detalls banals o qüestions relacionades amb la publicitat, els diaris, el cinema i la literatura. Nous temes entren constantment en les seves pintures a través de l'objectiu de la càmera. Sasnal, que se sent fascinat per tots els mitjans de comunicació que produeixen imatges, s'enfronta a la creació d'imatges com a exercici formal i passa de l'abstracció a la figuració amb una facilitat d'adaptació estilística i tècnica gairebé esquizofrènica.

Aquest artista registra i interpreta el seu entorn per mitjà d'una lectura subjectiva i molt íntima: els seus quadres poden semblar simples obres bidimensionals i objectes fàcils d'identificar, titulats amb noms recognoscibles, però en realitat amaguen una gran complexitat pel que fa a la història que hi ha al darrere. Les imatges es redueixen a la mera essència, desproveïdes del seu context i del seu significat originals. Un paisatge no és un paisatge, sinó que pot ser la memòria d'un camp de concentració. Una nevera esdevé la metàfora sobre la condició social després de la guerra freda.

Moltes vegades treballa en sèries de quadres dedicats a un mateix tema per ajudar l'espectador a entendre amb més precisió el que s'hi tracta. «Amb les sèries d'imatges és més fàcil d'entendre el tema amb precisió, mentre que si es prenen per separat, les meves pintures sovint semblen massa enigmàtiques. D'altra banda, m'agrada la tensió que es genera entre les pintures, més que no pas la impressió que pot transmetre'n una de sola», explica l'artista.