Agatha Ruiz de la Prada. Color, dibuixos i vestits

Agatha Ruiz de la Prada forma part d'un grup de creadors espanyols, com Pedro Almodóvar en cinema, Ouka Lele en fotografia i Luis Antonio de Villena en literatura, que es van donar a conèixer als anys vuitanta. Els seus vestits, objectes tèxtils insòlits des del començament, van sorgir el 1981 en la moda espanyola. Una dècada després, van arribar a França, en un moment en què tot Europa sentia fascinació i interès per la movida madrilenya. Atípics i inclassificables, fins i tot inconcebibles als guarda-robes inflexibles, aquests objectes tèxtils no volien reinventar la moda. De fet, l'àmbit d'intervenció d'Agatha Ruiz de la Prada és la roba alliberada de tots els vincles amb qualsevol sistema; és el de la relació entre el cos (el seu o el de la clienta) i la peça, pura arquitectura, de fronteres molt àmplies.

La creadora confessa que sent el mateix plaer en els "petits projectes" culturals o publicitaris que en les seves col·leccions. Això s'explica, sens dubte, perquè tot en ella és moda. Per a Agatha Ruiz de la Prada dissenyar moda equival també a crear una catifa o una línia de rajoles. Ja als anys vint i trenta del segle passat, el cèlebre, mediàtic i provocador modista Paul Poiret va crear, a més d'una moda alliberada de cotilles, perfums i papers pintats.

Agatha Ruiz de la Prada va néixer a Madrid el 1960, en el si d'una família que vivia envoltada d'art i que es feia amb l'alta societat internacional. És filla de Juan Manuel Ruiz de la Prada, arquitecte i famós col·leccionista d'art modern i contemporani, i descendent d'Eusebi Güell, el cèlebre mecenas de Gaudí. Agatha va créixer entre obres de Picasso, Tàpies, Miró i Chillida, entre d'altres, i va voler ser pintora, però finalment es va decantar per la moda. Va estudiar a l'Escola d'Arts i Tècniques de la Moda de Barcelona. Tot i així, no ha renunciat mai a la seva passió per l'art, com demostren les seves creacions.

Al començament, van ser les galeries d'art les que li van obrir les portes, fins i tot abans que les botigues, el vocabulari de les quals ha ampliat i renovat després. A partir del 1981, any de la seva primera desfilada de moda a Madrid, en un centre de disseny anomenat Local, s'imposa la seva preferència pels colors vius i brillants. Un any més tard, el 1982, gràcies als seus vincles amb l'art des de la infantesa, exposa a la Galería Fernando Vijande de Madrid els seus "vestits pintats per Enrique Vega i fotografiats per Javier Vallhonrat".

És aleshores que comença a defensar l'exercici expositiu com un camí obligat, precisament en una època en què els dissenyadors i modistes rebutjaven aquesta idea per por de l'estatisme que, de vegades, mata les peces. Per a Agatha Ruiz de la Prada, l'exposició de moda es pot convertir en un veritable llenguatge, al mateix temps que genera un espai on el temps, prolongat, roman sobre l'emoció furtiva d'una desfilada. Així, al CAPC de Bordeus, al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, a la Triennal de Milà i ara a CaixaForum, entre altres llocs, la dissenyadora gaudeix imposant l'exercici expositiu a espais de prestigi i seriositat, als quals aporta el contrapunt de l'humor evident de les seves creacions.

La proximitat que ha establert Agatha Ruiz de la Prada amb l'art i els seus sistemes de presentació en totes les seves col·leccions s'ha consolidat gràcies als homenatges. Els homenatges a Chillida i Miró i la col·laboració artística amb Enrique Vega són l'origen de col·leccions senceres en les quals els vestits exclusius ("per posar-se i exposar-se") marquen l'itinerari de la creadora. Més enllà dels homenatges, moltes altres peces d'Agatha Ruiz de la Prada constitueixen un tribut a l'art, als seus principis de creació i als moviments artístics que marquen el segle XX.

Les seves originals peces sembla que defineixin nous camps estilístics per a la roba. Podríem parlar de moda povera amb relació al vestit fixat en un cartró o de land fashion respecte dels vestits confeccionats amb flors naturals en col·laboració amb Christian Tortu. Les referències a l'art pop i al surrealisme també són freqüents. Pel que fa al vestit de núvia confeccionat amb rajoles, el 1998, per a l'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM), amb el seu gegantisme i immobilisme, no pertany totalment a l'univers de la indumentària ni al de la moda; no obstant això, planteja la qüestió del vestir i les seves limitacions quotidianes.

Estilista, creadora, escultora tèxtil i manipuladora artística de la roba, Agatha Ruiz de la Prada escapa a qualsevol etiqueta i alhora les abraça totes. Les seves influències artístiques són nombroses, el seu gust per l'art és intens, i comparteix amb uns quants coetanis seus la preferència pel volum, el color i l'humor. És una artesana de l'aparença que ha aconseguit transformar el vestir en una obra quotidiana, un contrapunt a la uniformitat del món.

Cicle de taules rodones

ART I/O MODA. EL COMPROMÍS AMB L'AVANTGUARDA MÉS POPULAR

Aquest cicle de taules rodones organitzat per l'Obra Social ”la Caixa” en el marc de l'exposició Agatha Ruiz de la Prada. Color, dibuixos i vestits vol anar més enllà de la moda, i proposa una reflexió sobre aquesta manifestació cultural, amb un èmfasi especial en la seva implicació en la societat. Així mateix, intentarà respondre a l'aparent provocació de presentar el disseny de moda com un objecte d'art. El coordinador del cicle és Fernando Aguirre, director general de la firma Agatha Ruiz de la Prada.

Dijous 8 de març, a les 18 h

Conferència inaugural: Agatha Ruiz de la Prada, exposar la moda

A càrrec d'Olivier Saillard, comissari de l'exposició, i Agatha Ruiz de la Prada. Presentació a càrrec de Fernando Aguirre

Dimecres 18 de abril, a les 19.30 h

Exportant creativitat. Exportant cultura: Agatha Ruiz de la Prada i Loewe, dues alternatives d'èxit

Amb Fernando Aguirre i Enrique Loewe, president de la Fundació Loewe

Dijous 10 de maig, a les 19.30 h

Moda d'avui, marca de demà

Taula rodona amb els dissenyadors Agatha Ruiz de la Prada, David Delfín i Lidia Delgado, i la participació de la periodista i escriptora Lola Gavarrón

Moderador: Fernando Aguirre