Exposició: Herois i déus. El teatre d’ombres i de titelles a la Xina

Posseïts per una divinitat, tenen un perillós paper en l'exorcisme. Per aquesta raó, els titelles de fil no surten mai als programes de televisió. Tot el contrari succeeix amb els titelles de guant. Al començament dels anys setanta sortien a diari a la petita pantalla coincidint amb la jornada laboral, per la qual cosa va caldre canviar-ne l'horari, ja que tothom deixava de treballar per veure'ls. Revestit d'una certa aura sagrada arreu d'Àsia, el teatre d'ombres i de titelles es considera a Occident, en canvi, un espectacle infantil o satíric, com l'antic guinyol lionès, que el poble anava a veure per conèixer les darreres peripècies de l'enfrontament entre l'alcalde i l'arquebisbe. A la Xina, aquest tipus d'espectacle es remunta al segle VIII i té una funció doble: religiosa i d'entreteniment. D'aquesta tradició mil·lenària en resta un llegat extraordinari de figures i objectes de col·lecció: titelles de fil, de tija i de guant, realistes o fantàstics, extraordinàriament elaborats; titelles de foc, utilitzats en espectacles de pirotècnia, i titelles d'aigua, amb una base de flotador i moguts amb perxes; instruments musicals, elements escenogràfics i representacions dels déus dels titellaires. Sota el títol Herois i déus. El teatre d'ombres i de titelles a la Xina, l'Obra Social de ”la Caixa” aplega a Lleida un conjunt extraordinari de 400 titelles, figures, vestits i tota mena d'elements relacionats amb el teatre d'ombres procedents de la col·lecció Kwok On d'art popular asiàtic, una de les més importants del món, cedida a la Fundação Oriente de Lisboa pel sinòleg Jacques Pimpaneau. La mostra es presenta en el marc de la 16a edició del Festival Internacional de Titelles de Lleida, que entre el 28 d'abril i l'1 de maig aplega a la ciutat una trentena de companyies d'arreu del món. L'exposició Herois i déus. El teatre d'ombres i de titelles a la Xina, comissariada per Sylvie Gonfond i Jacques Pimpaneau, es podrà visitar al Centre Social i Cultural de la Fundació ”la Caixa” de Lleida (Blondel, 3), del 30 d'abril al 17 de juliol de 2005. La Fundació ”la Caixa” va organitzar l'any 2003 l'exposició Viatge al món de les ombres, que fins al començament del 2005 s'ha presentat a diversos llocs del país. La mostra, organitzada en col·laboració amb la Fundação Oriente de Lisboa, va donar a conèixer un conjunt de figures d'herois i déus, monstres i animals mítics utilitzats en les representacions de teatre d'ombres de Turquia, Cambotja, Tailàndia, Indonèsia, l'Índia i la Xina que actualment formen part de la col·lecció Kwok On d'art popular asiàtic. Davant la bona acollida de la mostra, l'extraordinària qualitat i la varietat d'obres de la col·lecció Kwok On i el fet que es tracti d'un patrimoni cultural poc conegut i no gaire representat a les col·leccions públiques espanyoles, l'Obra Social de ”la Caixa” presenta ara aquesta nova exposició, centrada d'una manera exclusiva en el teatre d'ombres i de titelles de la Xina.Herois i déus. El teatre d'ombres i de titelles a la Xina vol desvetllar els secrets de l'espectacle d'ombres i de titelles tradicional: les figures, els vestits, els decorats i els instruments musicals, sense oblidar alguns dels principals arguments, llegendes i drames històrics ni els déus protectors dels titellaires, que adapten diferents personalitats segons les regions. El resultat és un conjunt excepcional que ens apropa a un món de formes fascinadores que permeten expressar totes les il·lusions i els neguits, tots els sentiments i les passions de les persones.Els orígens del teatre d'ombres i titelles a la Xina es remunten al segle VIII, abans de l'aparició del teatre d'actors. Des de llavors ha tingut una funció doble: religiosa i d'entreteniment. Les representacions formaven part de les cerimònies com una ofrena a la divinitat o com un acte d'exorcisme. Els espectacles també es podien celebrar a les cases de te amb motiu d'algun banquet de casament, naixement o aniversari. Constituïen, en definitiva, un element de relació social, d'aprenentatge i de transmissió dels mites de la comunitat que s'ha mantingut viu fins avui en algunes zones rurals. És el cas dels titelles de fil de Taiwan. Si, per exemple, els accidents sovintegen en una cruïlla determinada o es volen evitar incendis en un magatzem, desgràcies atribuïdes a un fantasma traspassat de mort violenta que cerca un substitut per reencarnar-s'hi, es demana a un titellaire que celebri un ritu l'element principal del qual és fer davallar Zhong Kui, el dominador dels esperits, dins el titella i fer-lo dansar per tal d'espantar i expulsar els fantasmes responsables. L'art dels titelles aconsegueix a Orient la seva realització més reeixida. En els titelles, els brodats dels vestits i els dibuixos de la cara componen un llenguatge molt elaborat i expressiu. Les siluetes del teatre d'ombres sorprenen per la delicadesa del tall i l'esclat de colors, que s'aconsegueix enganxant retalls de roba o pergamí a les parts buides. Les diverses peces, articulacions i accessoris donen a les projeccions una aparença de vida sorprenent. Música i cant, diàlegs i recitats, danses i acrobàcies acompanyen les representacions. Els moviments, estilitzats, segueixen les mateixes pautes que en el teatre d'actors. Gràcies a la traça dels artesans i al talent dels titellaires, les figures, fetes amb materials senzills, es transformen en déus i princeses, savis i monstres, herois i tirans, que arriben a expressar totes les il·lusions i els neguits, tots els sentiments i les passions humanes.Els titellaires tenen un déu propi. Com en la resta de gremis, se li atribueix l'origen de l'ofici. Al sud, el déu dels titelles de fil és el mariscal Tian Du Yuanshuai, representat pel titella del jove malabarista que els titellaires dipositen damunt l'altar familiar. S'explica que va viure al segle III aC sota el nom de Chen Ping i que, per tal de fer creure que la ciutat on l'assetjaven estava fortament defensada, va inventar els titelles, que va situar dalt de les muralles per dissuadir l'enemic. Paradoxalment, a l'època moderna el paper religiós del teatre d'ombres i de titelles és el que en garanteix la supervivència al camp, si més no en algunes regions. Després de l'abandó del socialisme i del naufragi del pensament del Gran Timoner, els camperols han tornat a les seves antigues creences i tenen, doncs, necessitat d'aquest teatre, una part integrant dels seus rituals. Contràriament, el teatre gairebé ha desaparegut de les ciutats, on la modernització americanitzada ha substituït el socialisme i només és, com a Occident, un espectacle infantil. Els tipus principals són sempre els següents: - els homes, que se subdivideixen en homes d'edat madura que porten barba, vells, joves lletrats i joves combatents; - les dones, que se subdivideixen en dones virtuoses abillades amb una llarga túnica negra, dones joves per als papers de minyones, cortesanes, joves enamorades, dones guerreres i dones velles;- els «rostres pintats», personatges violents amb maquillatges molt acolorits;- els pallassos, que sempre tenen una taca blanca al bell mig de la cara. Cal afegir-hi un cap de pallassa amb un maquillatge vulgar, utilitzat sobretot per als papers d'alcavota. Els titelles de fil. La gran diferència respecte dels titelles d'Occident és que el control no és articulat; en comptes d'una creu, és un simple llistó de bambú amb un ganxo per penjar-hi el titella dins els bastidors. El titellaire manipula el ninot fent passar els fils entre els dits, els moviments dels quals esdevenen els del titella. Els caps estan separats dels cos i són intercanviables.Els titelles de guant. El cap buit és de fusta tallada, pintada i després coberta amb una mà de vernís. Uns foradets a la base del coll permeten cosir-hi una túnica de roba amb una maneta de fusta a l'extrem de cada màniga, de vegades amb els dits articulats o el puny tancat per introduir-hi una arma, i unes cames cosides davant la túnica que acaben en un peu calçat de fusta. Els titelles de tija. Els caps són de fusta tallada i estan pintats. El coll passa per un forat que hi ha al mig d'unes espatlles de fusta que sostenen la túnica i el vestit. Al voltant dels punys es lliguen amb un cordó unes mans de fusta, amb els dits estesos o amb la mà tancada per sostenir una arma. Les mans són buides i, per manipular-les, s'hi introdueix una canya corbada amb foc, que surt sota la túnica. El titellaire sosté el coll amb la mà dreta, amb l'índex dret rere el clatell per evitar que el cap caigui cap enrere. Amb la mà esquerra sosté una de les varetes de les mans entre el polze i l'índex, i l'altra entre els altres tres dits i el palmell, ja que ha de manipular cada braç del titella per separat, la qual cosa demana un cert ensinistrament.El teatre d'ombres. Entre les siluetes, cal distingir els personatges, els animals, les decoracions i els accessoris. Les figures estan articulades amb un encavalcament de les extremitats per a les parts mòbils, lligades per un fil que les travessa i un nus a cada extrem del fil per tal que aquest es mantingui al seu lloc. A més dels quatre grans tipus de personatges i les seves subdivisions, els monstres constitueixen una categoria especial important. Les decoracions comprenen cases, palaus, temples, pagodes, grutes, muralles, ponts, quioscos, arbres, jardins, muntanyes. L'única regla és que només han d'ocupar una petita part de la pantalla per no destorbar la visió de les siluetes que representen els personatges. Tot sovint se situen als dos extrems de la pantalla a fi de deixar el centre lliure per a l'evolució dels protagonistes, ja que no hi pot haver dues siluetes superposades, la de la decoració i la d'un personatge. Els accessoris inclouen armes, núvols, vehicles arrossegats per cavalls, ases i tota mena d'objectes: mobles, diverses taules i seients, escriptoris de general, de jutge, vetlladors. Per als personatges, hi ha dues parts intercanviables: el cap i el cos, disposades per separat pels titellaires. Els titelles de vareta. A la regió de Chaozhou, a la frontera de Fujian i Guangdong, el teatre d'ombres ha estat substituït per ninotets amb un bust de fusta dins el qual s'encasta, en un forat enmig de les dues espatlles, un caparró de fang pintat, cobert amb un vestit brodat. Es manipulen des de darrere d'una cortina brodada, exactament igual que les figures de pell de tres varetes, dues de les quals es fixen una a cada puny i la tercera, proveïda d'un ganxo, s'enfonsa en un forat de l'esquena. Els titelles d'aigua. Són titelles de fusta articulats que, gràcies a una base que fa de flotador, es manipulen de lluny amb l'ajuda de llargues perxes de bambú i d'un joc de cordills. Els titellaires són dins l'aigua, que els arriba a la cintura, amagats rere una pantalla, amb una decoració que representa un palau amb persianes. Els titelles de foc. Són ninots que representen personatges cèlebres de les llegendes i les òperes i estan tancats dins capses de paper que també contenen petards. Quan s'hi cala foc, la capsa s'encén i fa aparèixer el ninot, que giravolta sobre ell mateix sota l'acció de les explosions. No cal dir que en aquest cas no podem parlar de teatre, sinó simplement de la introducció de titelles en la pirotècnia.Herois i déus. El teatre d'ombres i de titelles a la Xina Del 30 d'abril al 17 de juliol de 2005 Inauguració: divendres 29 d'abril, a les 20 hCentre Social i Cultural de la Fundació ”la Caixa” Blondel, 325002 LleidaHorari De dilluns a dissabte, de 10 a 13 h i de 17 a 20 hDiumenges i festius, d'11 a 14 hServei d'Informació de la Fundació ”la Caixa” www.fundacion.lacaixa.es info.fundacio@lacaixa.esTel.: 902 22 30 40Entrada gratuïta Més informació: www.fundacio.lacaixa.es